Colores

[NOTA RELATIVA A LOS COLORES QUE SE UTILIZAN: CON OBJETO DE FACILITAR LA LECTURA DEL BLOG HEMOS INCLUIDO UNOS COMENTARIOS O ACLARACIONES, ENTRE CORCHETES, EN LETRA CURSIVA Y EN COLOR "AGUA".
TAMBIÉN, PARA DISTINGUIR MÁS CLARAMENTE LOS TEMAS REFERENTES A TODO EL PAÍS DE LOS RELATIVOS MÁS INMEDIATAMENTE A CATALUÑA, HEMOS REDACTADO LOS PRIMEROS EN COLOR "BLANCO" Y LOS SEGUNDOS EN COLOR "NARANJA".]

miércoles, 21 de febrero de 2018

1936. Juliol

En la entrada de este blog titulada “1935,I, a 1936,VIII” explicamos que no disponemos de las memorias de Pere Arola en ese periodo. Sí hemos podido localizar unos apuntes a vuelapluma redactados con prisa correspondientes al 18 de Julio. Los transcribimos a continuación, acompañados de notes aclaratorias de lo que narra Pere

A partir del 17 la ansietat era grossa; el 17 s’inicià la rebel·lió al Marroc pel Terç i el 18 a molts llocs d’España. El 19 a la matinada a Barcelona, durant la lluita fins las 17 hores.

[A Barcelona, pel que sembla, Companys s'havia negat a repartir armes a sindicalistes però la CNT va assaltar els dipòsits. 

Lluis Companys




En les primeres hores del 19 de Juliol les tropes rebels van començar a dirigir-se al centre de la ciutat. Allí els esperaven els anarquistes i la Guàrdia Civil local manada per l'experimentat General José Aranguren -la lleialtat del qual va resultar decisiva- que van desbaratar a la plaça de Catalunya l'ineficaç pla dels revoltats.]






[La Guàrdia Civil va assaltar a la nit l'edifici del Capità General i va prendre presoner al General Goded, arribat en hidroavió des de Mallorca per dirigir l'alçament a Barcelona]



Incendis d’Esglésies a partir del matí del dia 19. Entraven, i sortien enseguida pensant que de triomfar els militars al menys estès destruït això. Detingut Goded diu que es rendeixi tothom però es resisteix en edificis fins les 19 hores del dia 20. 


Reales atarazanas

[Va ser la CNT per fi la que va prendre per assalt la caserna de “les Atarazanas", on els rebels havien instal·lat el seu lloc de comandament]

“Pacos” el 20 y 21 [es de suposar que Pere Arola es refereix als franctiradors que disparaven des de terrats y finestres]. Després, tranquils ja per trets.

Les masses armades es dediquen el 21 i 22 al saqueig de “colmados” dient que s’ha establert el comunisme i que va amb vales. El saqueig te proporcions grosses. Tots els carrers s’omplen de barricades i personajes terribles surten per tots llocs. Com a Zaragoza es lluita pels carrers encara. E
l dia 23 s’organitzen columnes  que surten en autos cap allí. El 24 en surt altra. Després en van sortir altres. [En total, quatre columnes, organitzades especialment pels anarquistes i dirigides per Buenaventura Durruti, Francsc Ascaso, Federica Montseny y José García Oliver]

Buenaventura Durruti. Lider de la FAI




Els serveis públics de llum y aigua no pararen. Lo demàs, tot. El 25 i 26 començà a córrer el tràfic y autobús però tot a base de una confiscació de las empreses pels obrers. La CNT s’apodera de totes les grans empreses. El comerç de botigues es tancat i no podrà obrir fins que no hi hagi garanties.

Les columnes que surten cap a Lleida fan espantosos crims. El 26 s’ocupa Casp matant a 100 feixistes. A Barcelona fan moltes detencions les patrulles de FAI que tot ho organitza, i acaba amb assassinats. Mes de 500 persones han mort en la lluita o assassinats.



S’estableix el dia 22 el Nou Ordre Republicà, el Comitè de Milícies Antifeixistes i els Comitès locals. [Va prendre el poder el Comitè de Milícies Antifeixistes, constituit per anarquistes, comunistes, troskistas i membres de l'Esquerra. Per fi Companys va arribar a un acord amb Durruti, García Oliver i Federica Montseny pel qual aquests reconeixien a la Generalitati i Companys i Esquerra reconocian al Comitè Revolucionari Antifasciste, adherint-se a ell ]

Les forces del poble van durant la setmana fins vora Zaragoza

Es lluita també a Guadarrama i també al sud

Ací el 29 s’obren els comerços i les cases grans controlades per el delegat industrial de CNT o UGT. Queda en realitat iniciat un sistema socialista. Tot es confiscat per sindicats i obrers. La Generalitat es preocupa molt del cobrament dels obrers; dona facilitats per retirar diners per viure. En canvi no es pot retirar res particular per mes de 500 pts. al mes. 


Els carrers tenen un aspecte inquiet, els baixos plens de gent amb gorra vermella i vestits amb mono, tots armats; pels carrers camions plens de gent armada amb fusells; dalt dels camions banderes rojas i negras i amb grans crits.

Autos tots sortint armats i amb matalassos a sobra portant pintades de FAI-CNT. La requisa de autos ha estat casi total .




S'escolten crits sense saber qui crida ni perqué. El desordre és inmens.

Els assassinats augmenten en proporció geomètrica. Cada dia els voltants de Barcelona surten amb 30 o 40 morts afusellats per grups que van a les cases els agafen i els porten a matar. S’estén als pobles el sistema.


jueves, 15 de febrero de 2018

1937.01. Gener de 1937

Setmana del dilluns 4 al diumenge 10


No hi ha gran activitat a Madrid. Els rebels exigeixen i rebent reforços alemanys en gran nombre. Es lluita amb fortes accions a Pozuelo i a fi de setmana els rebels inicien un atac general.La aviació feixista fa alguns bombardeigs criminals a Madrid, si be la aviació lleial ara la conté molt. Mes mal fa a Madrid el persistent bombardeig del canons.

A l’Aragó, combats lleugers. Al Nord segueixen les accions dels vascos cap al Sud, i a Oviedo, els forts atacs dels miners. Al Sud, mentre Màlaga es tranquila, les forces alemanyes deturadas al riu pels lleials es filtren fins Porcuna i Lopera en violentes accions. 

 Al mar persisteix el bloqueig parcial fent difícil el transit del vaixells dons ho deturen tot i ho enfonsen amb tota la barra. Ahir, Málaga y Almeria son castigades con criminals bombardejos.


Crucero Canarias
A la guerra que per terra ens va be, tenim el gran perill en el mar dominat pels facciosos. També, encara que no tant, passa a l’aire.

Al estranger es segueix  parlant  de lo que fa el trist Comitè de no Intervenció. Ara es vol impedir l’enviament de voluntaris, mentre alemanys i italians envien a milers els seus soldats, amb tota la barra, doncs Franco no té suficient amb el material i exigeix soldats.

Joan Comorera
A Cataluña l’ordre públic es va estabilitzant, desapareixent els fets irreparables d’altres temps. Encara, no obstant, hi ha masses iniciatives individuals de la policia a tot arreu que donen lloc a un conjunt de fets desagradables. Els comitès dels pobles no obeeixen al Govern. L’Assumpte de abastos dona lloc a violentes discussions entre en Comorera  i la CNT. 

La FAI d’incauta de molts carregaments per les seves nombroses necessitats.

Setmana del dilluns 11 al diumenge 17

Iniciat el dissabte comença un duríssim atac del enemic al Oest de Madrid a base de divisions senceres de nazis. A base de la espantosa superioritat de material aconsegueixen avançar dilluns a Les Rozas. El dimarts, res;  el dimecres, lluita al Plantío; el dijous el combat es vora Madrid, a Pozuelo, i Aravaca, durant tres dies, essent el divendres el mes terrible: obligaren a quedar-nos en la carretera de la Coruña. L’últim dia es va acompanyar de violenta acció general.  La duresa es com als combats de 1 de Novembre però amb mes extensió i violència.

Nosaltres ataquem en canvi a Guadalajara aconseguint gran avanç als sectors de Siguenza y Brihuega. A l’Aragó, res; al Nord, alguns grans atacs sobre Oviedo. Al Sud es paren les accions dels facciosos.
Torre del puerto de Barcelona



Es bombardejat el port de B, dos dies, y son atacats bastant per avions Cólera i Portbou



També s’ataca molt amb vaixells i avions Málaga i Almería i hi ha acció sobre València, totes amb víctimes innocents.




A l’estranger sembla que tothom està conforme en impedir l’enviament de voluntaris.

L’assumpte mes interesant es el del Palos, vaixell alemany amb armes que requisà el Govern Vasc i dona lloc a reclamacions dels Alemanys sostenint-se gallardament  Euzcadi  i fent els alemanys robatoris de  4 ó 5 vaixells lleials

El tractat Itàlia-Anglaterra fa creure que es dulcifiqui la actitud d’Itàlia si be podria ser al revés dons els conservadors anglesos son terribles i son capaces de vendre’s el país.

Es de notar en el país la mes decidida actitud del Govern Central que organitza tot per evitar el desordre de tants comitès  que pertorba tot molt e inclús realitzen actes  i execucions, causa principal de la posició dels estrangers.

Setmana del dilluns 18 al diumenge 24

A Madrid  entra la calma després de les duríssimes accions anteriors. Les lluites  vora l’Hospital Clínic. Y un magnífic atac al Cerro Rojo, fent molts presoners.

A l’Aragó i Nord, lleugers tirotejos. Al sud, hi ha calma a Jaen i atacs dels estrangers al Sud-oest de Málaga, caient Estepona i Marbella en terribles combats y accions dels vaixells. Actuació de l’aviació i atacs dels vaixells enemics a pacífics mercants.

L’Assumpte del incident alemany s’acabà amb la venta pels alemanys dels vaixells robats.

La situació internacional segueix per l’estil i es pot dir que te la cara igual a fa cinc mesos, quan s’acordà la no intervenció. Això, referent als Governs; el poble cada dia està mes al costat del poble Español a pesar de la campanya terrible que fa part de la premsa pagada pels capitalismes internacionals.

Del primer moment mentre Alemanya i Itàlia es posaren amb els traïdors, Anglaterra i França es quedaren nebulosos; creient que guanyaria la rebel·lió temeren estar en contra el dia de demà i com estar a favor el poble els ho impediria dons Blum aconsegueix la No Intervenció. 

Des d’aquell dia tota la podrida diplomàcia està esperant el triomf dels rebels. A França i Anglaterra es un assumpte que els molesta i voldrien acabés aviat. Posar-se amb Franco es la revolució als seus països. En contra, la guerra, al creure d’ells, hauria quedat amb una tèbia neutralitat esperant que es consumes el sacrifici d’un poble.

Però cada dia que passa els rebels estan mes a les mans de Itàlia i Alemanya, i mes, enemics de les altres nacions, però elles, dèbils,  no saben que fer-ne i tot es voler inhibir-se d’un foc que se’ls va acostant.

Setmana del dilluns 25, al diumenge 31

A Madrid no hi ha gaire activitat pel mal temps. N’ obstant l’enemic inicia violents atacs per Cienpozuelos i por El Pardo; i els nostres guanyen el terreny per cops de ma al Parc Oest, especialment. Ells volen “voltar” la capital

Al Sud, l’enemic amb forces nombrosíssimes, vol prendre Málaga, aconseguint alguns èxits a Fuengirola i a Alhama. A Jaen s’inicia el contraatac lleial. Al Aragó es tem atac enemic i es preparen. Al Nord, casi res.

A l’aire l’aviació actua poc, excepte a Màlaga. Al mar, els vaixells facciosos fan alguns atacs. Es veu clarament la descarada intervenció d’Alemanya amb molts milers de soldats. Itàlia sembla es retira mes.

Un discurs de l’Azaña produeix gran efecte a tot el mon. 

Presidente Azaña


En ell demostra la legalitat del Govern; també fa notar que es precís fer veure que es una guerra d’independència i que defensa la República evitant els extremismes i crims que foren la causa de la preocupació del mon per nosaltres. Ací es defensa una República democràtica: aquet ha de ser el crit.

També per aquets dies hi ha el congrés del P.S.U.C a Barcelona, ple de coses interessants, especialment el discurs de 4 hores de Comorera en que manifestà  tot el pla constructiu del partit que s’assenyalà com el partit capdavanter de la Revolució.

Conseller Josep Tarradellas
Per aquets dies, després de llargs estudis surten el decrets econòmics de Tarradellas. Son 58 y assenyalen un camí de normalització en tots aspectes. Interessa la dels municipis que actuen com verdaders estats dons inclús  tenen despeses de defensa. Ho limita y apresa els molt mal constituïts (en mans del Comités irresponsables) encara. Aspectes de tributs i de propietat urbana també en toquen.


1936. 05. Desembre de 1936

Setmana del dilluns 30 de Novembre al diumenge 6 de Desembre

Persisteix el mal temps que fa que les accions siguin poques. No obstant es realitza un brillant atac a la rereguarda enemiga per Toledo i Talavera, amb bons resultats. Als altres fronts sols es lluita a Astúries.

A Catalunya la actuació del Govern no dona pas els fruits que s’esperava. La presencia de la CNT, al revés, fa que l’actuació d’aquesta es faci mes profunda i molt mes intensa. L’exercit català que es vol organitzar es boicotejat per ella. Aquest exercit que te que servir per lluitar, però també per posar ordre, fer la Catalunya independent, i fer un arreglo, no pot fer res. El boicot es continu. 



Al 1 de Desembre es creen els cossos del exercit, però tot queda en el oblit. Al front també hi ha el boicot. Es crea el Govern d’Aragó, tot en mans de la FAI i que es un obstacle mes per a fer al front res. El Govern al fi el legalitza.

Segueixen les lluites entre la CNT i la UGT. Als pobles la CNT es tot. A 1 d’Octubre son dissolts els Comitès i formats Ajuntaments, però aquets son manats pels vells Comitès i tots controlats per la CNT establint-se com vertaders Consells Municipals. Aquets s’estableixen com a Govern amb Conseller de Defensa i tot. Cada poble es un Estat Independent i si be els pròxims a Barcelona son coordinats amb la Generalitat, els llunyans no en volen saber res i estan tant en pugna que els Consellers de la Generalitat no hi poden anar.

Companys fa algun viatge a Lleida i causa gran sensació. Els mals tendres a l’Estiu ara son vells i son “estats” i “confederacions” potents davant dels quals el Govern es impotent. I a Espanya es encara pitjor. Dons el general lluita però el Govern ja ni se’n preocupa. Els principis anarquistes son practicats i el Govern es sol un Consell. Ningú l’obeeix. 



President Companys

Companys fa declaracions violentes especialment pel assassinat a Tàrrega de molts amics seus. Els poders incontrolats, enquistats ara al Govern son mes forts que mai, però no actuen com Govern si no com si aquet els fos enemic. L’element extrem i dretà d’Esquerra prepara un complot per treure la FAI amb ajuda d’Itàlia i para l’Estat Català, però fracassa. Es detingut Andreu Revertés, ex-cap d’Ordre Públic, i el mateix Casanovas [President del Parlament] ha de fugir.

Setmana del dilluns 7 de Desembre al diumenge 13 de Desembre

Amb el bon temps augmenta molt l’activitat a Madrid, aconseguint el facciós alguna avantatja després de fortes accions. Els seus canons van fer espantoses destrosses a la capital, i els seus avions, també, mentre els avions lleials no van a impedir-los. Els combats aeris son diaris. S’inicien fortes accions al Nord per atacar els centres facciosos de Burgos i Alava i també Astúries on es posa en perill el enllaç facciós. Segueixen els atacs i victòries lleials a Talavera, Toledo, Seseña i Guadalajara. Al mar l’enemic, en virtut de la seva impotència per avançar per terra apel·la al seus vaixells i estableix un “quasibloqueix” vigilant i registrant els vaixells que passen e inclús enfonsant-los. Ataca i bombardeja Murcia, Albacete, Santander, Bilbao i Cartagena, amb víctimes.

En Companys sembla complicat en l’afer Revertés; això dona lloc a grans complicacions i aquet Revertès a l’últim vol fugir a fora però es detingut per la CNT i tornat. [El seu cos va aparèixer en una carretera, assassinat en circumstàncies molt sospitosas quan fugia cap a França] Tot aquet últim trimestre te un caràcter caòtic degut al intent de la Generalitat d’endegar i ordenar la situació.



Palau de la Generalitat
Però això fracassa degut a la impotència davant la CNT i la poca talla del que lo vol fer i es perd l’ultima ocasió per una Catalunya independent.

[El pla del Complot pretès per sectors independentistes vinculats amb Estat Català i amb el recolzament d’altres forces polítiques i –sembla– fins i tot de sectors de la mateixa Esquerra Republicana, consistia en fer una espècie de cop d'estat, matant els dirigents anarquistes, i alguns membres del govern de la Generalitat, inclòs –potser– el president Lluís Companys, i que Joan Casanovas fos el nou President del País que proclames la independència de Catalunya i la situes fora de la guerra civil espanyola]

Els mesos següents tenen aspecte de inquietud com els d’estiu però es que ha cessat tot esforç i la CNT si be amb aspecte mes govern s’apodera de tot. L’Esquerra ja perd el control i l’agafa el PSUC amb Comorera que pot pressionar la CNT però no per Catalunya sinó seguint la imposició de Madrid. 


Joan Comorera



 Mentre tot es una olla, silenciosament es munten les forces per fer un Estat fort i monolític com mai España hagi vist. Però Catalunya ha fracassat. Ultra la dissensió UGT-CNT i la de Esquerra-PSUC que s’inicia dons aquet perd el caràcter conservador i ensenya les urpes (el partidari de la guerra per tot) hi la lluita de PSUC i POUM.



Setmana del dilluns 14 de Desembre al diumenge 20 de Desembre

Segueix l’heroica defensa de Madrid que amb el bon temps ha despertat el desig impotent dels facciosos. Lluites sempre als mateixos llocs: Ciutat Universitaria, 
Usera, Carabanchel, etc. Intents de l’enemic de cercar Madrid: casi impossible. S’inicia atac enemic al sud aconseguint entrar a P. Abad i en camí al Nord persisteix la brillant acció a tots els fronts.

A Barcelona hi ha la primera alarma per bombardeig.

El POUM es enemic de Rússia i com el PSUC ho deu tot a ella, això determina crims per treure el POUM. El nou Govern (tots menys el POUM) es mes moderat: ha reeixit per treure a Nin que en Justícia era radicalíssim: posant a CNT, mes tova, i posant a Proveïments al PSUC. El PSUC hi ha guanyat i perdut la CNT. Moderat per fer parell amb les tendències que ara es volen mes tenint davant l’estranger. Però la CNT creix en força fora d’ell i cada dia els seus poders son mes independents.

Els Tribunals populars creats per Nin funcionen sense parar: mes de 400 sentencies de mort son executades. 


Andreu Nin
Companys s’espanta dons veu que es mata sense mes i dona molts indults, però un dia s’enfadà la CNT i afusellà 20 dels indultats. Desprès es creà una comissió per estudiar les sentencies dels tribunals i propugnar els indults (tot això a Novembre); després no es publiquen les sentencies (quan hi ha que donar la cara al estranger) però encara hi ha algunes execucions. Es passen circulars per que els fiscals raonin les penes de mort i al fi es treu la comissió dita. A partir de fi de mes son ja menys les sentències de mort i no se’n fa ja cap. 

Poc a poc s’organitza la Justícia mes oficial, es suprimeixen els expedients de l’Oficina Jurídica i tot això s’arregla molt. [La "Oficina Jurídica" va ser creada per la Generalitat per decret de 17 d'Agost del 36, per intentar controlar la Justícia paral·lela que es pretenia instaurar després de l'ocupació del Palau de Justícia per milícies i per un Comitè de la CNT-FAI, en la nit del 10 a l'11 d'Agost.
Palau de Justìcia de Barcelona

L'Oficina rebia diverses competències poc definides, tals com: la creació d'un nou ordre jurídic, la reparació de les injustícies comeses durant la Monarquia, l'aplicació del nou Dret, la incorporació de l'esperit del poble a l'Administració de Justícia, la repressió de les activitats contràries al Règim etc...; aquestes competències i el seu exercici van donar lloc a greus crítiques i a positives lloances... L'Oficina es va suprimir per decret de la Generalitat del 18 de Novembre del 36]


A part de l’actuació oficial dels dits Tribunals Populars, fills dels clandestins hi ha las detencions de la policia dirigides pel cèlebre Eroles, de la FAI. Les presons son omplertes en els dos últims mesos amb 4000 ó 5000 detinguts.

Setmana del dilluns 21 de Desembre al diumenge 27 de Desembre

Segueix la situació a Madrid per l’estil: atacs aïllats del uns i els altres tan a Madrid com cap l’Escorial. A Guadalajara es on avancem mes brillantment, seguint cap al Nord fins vora Sigüenza

Al Sud s’ha acabat la llarga tranquil·litat. Els facciosos persisteixen en el seu atac i aconsegueixen agafar Montoro a fi de setmana després de furiosos atacs. Al Nord les milícies de Santander i Vizcaya avancen molt pel Nord de la Província de Burgos fins vora Vitoria. Mentre a Oviedo es torna a intensificar el setge de la població. Al mar poca activitat: es atacat PortBou varis dies seguits amb canó o amb avió. També hi son sovint canoneigs al litoral català.

A mes de l’activitat oficial de policia i Tribunals hi ha les Patrulles de Control, cosa manada per tots però que la CNT es el tot.
 [L'origen i naturalesa de les Patrulles de Control es descriuen amb cert detall en les memòries corresponents al mes d'Agost]Fa detencions i a part lo que es veu als llocs oficials tenen centenars de detinguts als cuartels seus. El famós San Elias es el lloc mes cèlebre, on hi ha centenars de detinguts, s’afusella gent i es donen mals tractes. La Generalitat no hi pot res davant tot això. Molts afusellaments son fets a Montcada i a Cerdanyola i a llocs secrets; no obstant no es mata ni molt menys tant com durant els primers mesos. Els morts a llocs aïllats han desaparegut. A mes a mes d’aquesta actuació semioficial de les Patrulles hi ha els Comitès de Defensa i algunes bandes aïllades (ja poques) i Patrulles del Palau de Justícia tots els quals roben i maten mes sense to que les Patrulles. Però amb l’Eroles a la Policia tot es relaciona i de la presó es pot passar a un Comitè o a San Elies. Tothom tem la CNT. Als pobles encara es fan també crims si be menys i a certs llocs. A fora de Catalunya també es van fent crims i el bandolerisme te, com ací, gran camp, dons a part del crims i robatoris polítics hi ha tota una gama de segrestos i robatoris i assassinats per diners u odis. 

Setmana del dilluns 28 de Desembre al diumenge 3 de Gener


Poca activitat en general durant la setmana a Madrid. Les lluites duríssimes a les línies de Pozuelo i Boadilla, a la Ciutat Universitària 
Ciudad Universitaria Madrid, 1936
i cap al sud de Madrid son fruit de d’impotència dels feixistes.

Al Nord l’actuació a les línies d’Astúries es bona i conjuga amb els atacs que segueixen fent els de Santander i Vizcaya cap Burgos i Alava.

Al Sud persisteix la duríssima acció de forces estrangeres, veient-se obligats a retirar-se els lleials de Bujalance i altres llocs.

L’aviació actua poc i els vaixells de guerra enemics van vigilant.

Altre aspecte de l’actuació de la CNT es en les col·lectivitzacions de petites industries formant agrupacions, de forners, etc. Ací troba resistència de la massa de petits burgesos i de la pròpia llei però ells s’ho salten tot. Segueix la confiscació d’immobles (sols la meitat els tenen els propietaris: per l’Agost es creà el Comissionat de l’habitatge, per protegir-los, però no hi fa res). El sindicat de “professions liberals” ho remena tot. Al camp les col·lectivitats amb el regim de jornals son escasses en la part d’explotació, però tot el tràfic de productes va pels celebres “controls”. L’aliment es molt deficient des de els primers dies excepte en sindicats i comitès. La carn i el bacallà falten del tot des de Agost. Ara s’inicia la funesta falta de pa i cada dia l’aspecte es mes negre. Els duros desapareixen i son substituïts per paper de 10 i 5, del Govern i 10,5 i 2,5 de la Generalitat.

El nou any es presenta amb l’inici del restabliment de la autoritat pel Govern, una major tendència moderada i una guerra llarga dons l’enemic no venç.







viernes, 9 de febrero de 2018

1936. Novembre

Setmana del 2 al 8

Aquesta setmana, l’enemic amb el temor del reforçament de material que rep el Govern lleial es tira a un atac sobre Madrid des de les línies dels Torrejons; avancen quatre columnes per les quatre carreteres d'Aragó, Toledo, Humanes i Extremadura. El dia 2 agafen Parla i Pinto i el dia 4 assalten, en mig de les lluites mes dures de la guerra, Getafe. Els dos dies següents l’enemic es tira amunt, per Villaverde, i el dissabte avança pels barris extrems de Madrid, cap al Oest, vorejant la Casa de Campo i iniciant un atac sobre Madrid ocupant barris com Colmenares y Carabanchel. 



Antigua estación de Atocha, hoy

A dintre, passat el primer moment de pànic esclata l’esperit de defensar-se fins a la mort. Els feixistes fan dintre tiroteigs i son rebutjats; es fan forts afusellaments. Durant tota la setmana l’enemic fa forts bombardeigs sobre Madrid produint víctimes innocents.

Es tornen a fer forts atacs per prendre Oviedo. Al Sud i a l’Aragó hi ha poca activitat.

Un dia d’aquesta setmana es bombardejat el port de Barcelona amb fort canoneig. En realitat comença a preocupar l’activitat dels vaixells rebels que poc a poc han anat prenent posicions i pel pas del Atlàntic al Mediterrani s’han donat combats en que van esser enfonsats uns vaixells lleials. Ajudats pels avions que Alemanya e Itàlia venen tendeixen a embotellar al Mediterrani l’esquadra espanyola lleial. Aquesta ha sofert varis combats i ha tingut moltes averies. Ha hagut bombardejos, especialment a Cartagena, Alacant, Almeria i Málaga.

Setmana del 9 al 15

Arribats els facciosos front a Madrid es tiren cap a l’Oest, ocupant la Casa de Campo i lluitant-se tota la setmana d’una forma terrible. Contra lo que molts creien, Madrid ni es rendeix ni es forçat. S’estableix una línia de trinxeres a lo llarg del Manzanares i tota la setmana la lluita es terrible mentre l’aviació bombardeja espantosament la ciutat i els canons també. Sembla que es precís un esforç per fer recular als facciosos.

A la resta dels fronts no hi ha casi res com no sigui violentes accions al sector d’Oviedo, on els miners ataquen durament.

A l’estranger la política seguida els primers dies fou una criminal complaença amb els facciosos. [Como es bien sabido, la Guerra Civil Española fue como un preludio de la 2ª Guerra Mundial. En el año 1.936 la tensión entre las potencias fascistas (Alemania e Italia), las democracias (Francia e Inglaterra, sobre todo) y Rusia preanunciaba la próxima contienda europea. En España la clave era también la tensión entre ambas ideologías: fascismo y democracia. Por ello, para evitar la extensión a toda Europa del enfrentamiento español La Sociedad de Naciones constituyó un “Comité Internacional de No Intervención”,… Comité que resultó totalmente ineficaz: el régimen nazi de Hitler en Alemania y el fascista de Mussolini en Italia ayudaron militarmente a los sublevados desde el principio. Italia colaboró con aviones y cuarenta mil soldados. Alemania aportó tanques, artillería y aviación (Legión Cóndor) y unos dieciséis mil hombres. Las “democracias” tardaron más en desatender los criterios del Comité; de hecho su actuación podría calificarse de hipócrita; en efecto:] abans de la rebel·lió França i Anglaterra simpatitzaven amb el govern, mentre que Itàlia i Alemanya eren contraris. Però, principalment a Anglaterra, els hi feia por el tema de la revolució. Vingut el 19 de Juliol, els excessos de la primera setmana i la falta de control del Govern van fer que els dits governs, per temor a la revolució, pel temor a ser enemics del futur Govern, es van posar en la posició de la “no intervenció” (15 de Agost), esperant que els feixistes enviessin els armaments per vèncer donats els desastres de les dos primeres setmanes. Així, van creure que el 15 de setembre Madrid hauria caigut i manaria Franco i ells en serien amics i seria neutral. Però la lentitud fins Talavera s’accentuà i Franco necessità mes material i aviadors. França i Anglaterra feren els “ulls grossos”. Però al arribar al fi d’Octubre, el poble "s’havia despertat" i Blum [President del Govern de França] es veié obligat a tolerar l’enviament de milers de voluntaris que a fi de Novembre eren ja un recolzament fortíssim a Madrid. [En efecto, la República española contó a partir de entonces con la participación de voluntarios de sindicatos y partidos de izquierda extranjeros que acudieron a luchar contra el fascismo: las "Brigadas Internacionales". Llegaron a ser unos 35.000 hombres. Además de su colaboración efectiva -participaron en las principales batallas de la guerra civil-, convirtieron la lucha de la República en una causa universal.] L’assumpte s’anava complicant. Tant França com Anglaterra volien que s’acabés aviat, i no s’acabava. Ells volien que Franco després fos neutral.

Rússia ajudà mes directament amb alguns directors i tècnics com Antonov-Obseyenko, el Consul a Barcelona, principal factor de la aliança CNT-UGT, per guanyar la guerra i gran conseller del PSUC de Barcelona. Ell ajudà molt. 


Antonov Obseyenko
[Fue un importante “bolchevique” de la primera hora: dirigente del asalto al “Palacio de Invierno” durante la soviètica “Revolución de Octubre”.

Diplomático, Consul General soviético en Barcelona; acabo víctima de una de las famosas purgas de Stalin al final de los años 30.]

 
Setmana del 16 al 22

La segona setmana de setge a Madrid es terrible. S’inicia amb un desesperat atac de l’enemic que el fa entrar en la Ciutat Universitària on es fan lluites terribles. A tota la línia des de Pozuelo cap la Ciutat Universitària, Casa de Campo, Carabanchel i Villaverde es terrible la lluita. Ajudada pels criminals atacs de la aviació i canons que fan milers de víctimes.

Poca activitat hi ha en altres fronts, pendent tothom de l’atac a Madrid.

La dissensió entre CNT i UGT continua a pesar de formar part en el Govern de la Generalitat; per acabar-la es feu un pacte d’actuació i una gran assemblea a la Monumental el dia 25 d’Octubre, acte en el que es va votar una unitat d’acció. Altre manifestació fou la del dia 6 d’Octubre en que no hi assistí la CNT. Després de feta la “unió” es feren grans actes conjunts pels carrers, com el del 8 de Novembre, d’homenatge a Rússia pel ajut que dona; l’enterrament de Durruti, el 22 de Novembre, etc.; actes en que es posà de manifest la unitat dels treballadors.

[José Buenaventura Durruti fue el más famoso, aguerrido y revolucionario anarquista español. Fue una de las figuras más relevantes de la organización sindical CNT. 

Falleció a comienzos de la Guerra Civil, luchando en el bando republicano al frente de una formación de milicianos conocida en su nombre como columna Durruti. De hecho falleció en extrañas condiciones, nunca aclaradas –al parecer por “fuego amigo” – en el frente de Madrid.]
Pocs dies abans d’arribar el front dels facciosos a Madrid es formà nou Govern en que hi entraren tres ministres de la CNT. Aquet Govern es per un desig de controlar la situació i evitar el cantonalisme independentista, que es va fent fort.

Al arribar a Madrid els facciosos ha crescut el temor de la ocupació o d’un cerc al Govern i aquet marxa a Valencia; lentament s’hi traslladen les oficines. A Madrid es forma la Junta de Defensa que actua presidida por Miaja amb absoluta independència i que es el primer intent reeixit d’organitzar el país. Poc a poc va agafant tot el que estava en mans de Sindicats i Comitès i si no pot evitar els milers d’afusellaments de gent de dretes, al fi de l’any ho controlarà tot i ajudarà a la millora del exercit.

Mentrestant, el Govern a Valencia es res: es la seva època mes nul·la: es veu la seva impotència; la FAI a Valencia practica assassinats; el Govern no mana enlloc. Però manté valentment el criteri de esser el Govern legítim i de que no passa res.

President Azaña



L’Azaña, a Catalunya vigila que no surtin baralles entre els partits Comunista y Socialista, organitzant forces per recolzar el Govern.




Setmana del 23 al 29 de Novembre

S’ha iniciat un període de mal temps que evita els criminals atacs dels facciosos amb avions i fa menys intensos els del canó sobre l’heroica capital. En canvi es dediquen a fer mal al Mediterrani. Alacant i Cartagena son criminalment atacades amb nombroses víctimes i molts danys. Es veu important que l’exercit lleial rebi bons caps davant l’audàcia dels pocs vaixells rebels ajudats escandalosament per Alemanya y Itàlia .

L’ajuda tan demanada pels polítics en guerra ve de Rússia i dels “fronts populars” (socialistes i comunistes) d’Europa. Aquesta “Brigada Internacional” arribada fa poc temps té ja uns 20.000 homes i guarneix tot el front de Madrid: es a la que es deu que Madrid no caigui. Dons a pesar de la falta de força del facciosos, hagueren entrat.




Milicias polacas jurando lealtad a la República.


Aquets fronts han tingut gent forta i aguerrida molt important, però, ultra més material, exigeixen homes del estranger que actuïn. L’heroica resistència de Madrid ha trastornat els plans dels Governs. Aquets que esperaven el triomf de Franco veuen que aquet es para, i pensen que pot ser es podrà evitar que guanyi; França i Anglaterra veuen que cada retard d’aquell es posar-se mes en mans d’Itàlia i Alemanya i comencen a pensar en un arreglo a base del poder lleial. Per això els hi es favorable l’actitud de no dificultar res a aquet poder i pensen que potser si aquet es fa fort ho dominarà tot i posarà les coses com abans. Però les forces d’aquet creuen son comunistes...

Els facciosos es queden parats davant els seus fracassos i hi ha posicions a 1 de Desembre molt crítiques fins de que l’ajut de italians i alemanys els hi dona solament ales i amb posterioritat els rojos organitzen masses de combat bones i fortes: els estrangers.

Mentrestant ací es parla d’organitzar el comandament únic, la disciplina, etc., però resulta molt dificil d'aconseguir. A Madrid, en canvi, la pressió de la guerra fa transformar les milícies en cossos disciplinats que a cap d’any poden rellevar als Internacionals; mentre  les forces d'Ordre Públic controlades pels comunistes ajudaran al Govern. Tenen la disciplina.

sábado, 3 de febrero de 2018

Octubre de 1936

Setmana del 5 al 11 d’Octubre

A Toledo segueix estacionaria la situació en les línies de Olias-Bargas i Santa Cruz de Retamar. Es al Oest de la província de Madrid, on tota la setmana es desenvolupen moltes operacions, formant els facciosos un fort Front de Nord a Sud, prenent Villa del Prado, Robledo de Chavela, etc. Les operacions son molt extenses. Al Guadarrama tenen lloc violents atacs de les nostres forces a Peguerinos i mes a prop encara d'Avila. També es lluita a Guadalajara i Somosierra. 
Republicanos en Alcubierre ¿?





A l’Aragó, l'enemic inicia violentes accions a la Sierra d'Alcubierre que l'hi donen primer un fort avenç, prenent Sariñena momentàniament. La lluita es molt dura i amb forts efectius. 


Al Nord, res. A Astúries cada dia son mes violentes las accions sobre Oviedo i més dures les lluites al sud i a l’oest de la província.

Al Sud, els facciosos fan operacions a Córdoba ocupant Puertollano i consolidant molt la posició d’aquella capital. Res de nou al sud d’Andalusia.

A Catalunya dimiteix el Govern i es forma el nou amb C.N.T., U.G.T., P.O.U.M., Esquerra i A.C. seguin les directrius dites. [De fet, la formació d’aquest nou Govern va ser el dia 26 de Setembre passat; i s’integren Consellers anarquistes] Es diu que la seva formació es el començ de la Revolució i en efecte, serveix perquè la C.N.T. ocupí Governació i es faci mes difícil la fugida, i controli tots els detinguts i tot això. Potser pararà lo incontrolat però l’oficial perdrà el caràcter de seguretat que tenia.

A Justícia, Nin, del P.O.U.M., fa reformes radicals i crea els “Tribunals Populars” que afusellen molta gent però que no son res al costat dels crims dels mesos anteriors. Les seves declaracions son d’una violència extremada. Es el Govern mes revolucionari, fora de Rússia.

[Aquet nou govern de la Generalitat l'1 d'octubre va disposar la dissolució del Comitè Central de Milicies Antifeixistes i, poc després, es van declarar dissolts tots els comitès locals que havien sorgit el 19 de juliol: que serien substituïts pels nous Ajuntaments. Es reforça així la importància de la Generalitat. Sembla que aquesta vol controlar les masses ]

En canvi, el Govern de Madrid no controla res ni es fa responsable de res, però sota ma busca l’ajuda de Rússia per organitzar això i mirar si els “fronts populars” poden ajudar-nos.

Setmana del 12 al 18 d’Octubre

Al front de Toledo l’enemic dona un altre fort impuls ajudat pel abundantíssim material estranger i pels avions i aconsegueix prendre Illescas. El front de Robledo de Chavela avença cap Chapineria i regions veïnes. Al Guadarrama hi ha combats a Lozoya: l’enemic fa un atac molt dur apoderant-se de la vall d’aquest riu fins al nord de Torrelaguna.

A l’Aragó, després de dures lluites es rebutjat l’avenç rebel i la situació te tendència a estacionar-se. A Terol els intents d’atac han fracassat, amb moltes baixes.

Al Sud, res d’important.

A Oviedo els atacs dels miners augmenten; iniciant-se l’assalt de la ciutat que va caient en ses mans. Però el terç que avençava per Trubia i Pravia arriba a Oviedo, just en aquest moment i en el mont “Naranco” te lloc un combat terrible, el mes dur de la guerra, amb milers de morts per les dues parts; el terç entra en Oviedo; després de mes lluites aguanten la comunicació amb Galicia.

L’actuació del Tribunals Populars durant el mes es fa violenta: fent-se mes de 100 execucions. En canvi son rars els assassinats per bandes incontrolades si be els grups aïllats segueixen robant i mes les bandes de tribunals clandestins, Comitès de defensa, etc. que han fet molts robatoris. Les “patrulles de control” creixen molt: tenen cents de presos i fan afusellaments, adquirint fama els de Moncada. Al carrer no hi ha morts però s’afusella a llocs secretament. La policia queda infiltrada de Patrulles es fan coses molt criminals i incontrolades. El ordre de la Justícia disminuí el crim però s’hi complicà en tot el Govern i el desordre fou mes profund. El mal era mes dur i mes fort.

Setmana del 19 al 25 d’Octubre

Al front d’Illescas s’avança fins Torrejón. A Santa Cruz de Retamar hi ha un dels cops mes durs de la guerra prenent els feixistes Navalcarnero el dijous i desenvolupant operacions d’enllaç amb Chapineria i Robledo de Chavela que culminan el diumenge amb un avanç que guanya la meitat de la distancia a Madrid prenent Brunete després de un dur càstig als lleials. A Oviedo la lluita es va parant i el setge: tothom està pendent del atac a Madrid. A Guadalajara tenen lloc brillants operacions agafant els lleials una immensa zona de terrenys des de el oest al est de la província fins vora Sigüenza: es un dels mes grans avanços lleials.

En l’ordre econòmic a Catalunya, Tarradellas, Conseller d’Economia, desenvolupà la llei mes avançada de tot el mon, fora Rússia: la llei de Col·lectivitzacions que estableixi las “col·lectivitzacions” o pas als treballadors de les empreses de mes de 100 obrers o 1.000.000 de capital, i el control obrer de les restants. 

Josep Tarradellas




La situació aleshores resultà mes complicada dons els sindicats ho intentaven tot però eren incapaços de concentrar les grans empreses i es van dedicar a fer-ho a les petites i així es van despullar als barbers, lleters, llauners, fundicions, formant-se les grans col·lectivitats per la violència que després es legalitzà per la coacció. La Generalitat no hi pot fer res i la gran massa de pètites industries y empreses Comercials s’uneixen amb la U.G.T. donant-se en aquesta un caràcter conservador en el GEPCI




Es vol crear l’exercit de Catalunya. Es fan les inscripcions i mes tard es fa la crida de les lleves de 36, 35 y 34.

Però la C.N.T. creu que l’exercit serà per cercar la Catalunya lliure i destruir la C.N.T. o pactar amb l’enemic, si es pot,i hi posa tots els obstacles. 

Ella posseeix enorme quantitat de material de guerra i diu que tot ha d’anar al front. En fi, la dissensió i el desordre es gros

Setmana del 26 d’Octubre al 1 de Novembre

Els dos primers dies s’accentua la pressió feixista, sense resultats. El dimecres es rebut pel Govern material abundant de Rússia i s’inicia la ofensiva després de un brillant discurs d’en Largo Caballero al exercit. El resultat es brillant ocupant els pobles de Torrejon, Seseña i posant en greu perill l’enemic, però aquet es refà i al dies següents torna a recuperar lo perdut i al fi de setmana inicia uns atacs des de Brunete fins a les línies de Torrejón i van consolidant la línia que va de Torrejón fins a Robledo mol fermament.

Als altres fronts tot es parat en expectació del atac sobre Madrid que sembla imminent si be sembla que l’avenç del facciosos es uniformement retardat. Cada vegada li costa mes. Es creu atacaran per l’oest de Madrid on es ara mes a la vora Brunete, deixant les fortes línies de Getafe de banda.

Hem vist l’actuació política de l’Esquerra. Dintre d’ella alguns, com Gassol, van esser sempre contra C.N.T. i també contra el PSUC i cara a mitjans d’Octubre fugen. Altres mes oberts creuen que es podrà passar a Catalunya independent per un regim molt adelat i altres es això lo que volen.
 La CNT ho vol manar tot i sols els tolera per no tenir que donar la cara.


Controla casi tots el obrers de totes les industries, els cuartels, les armes i els fronts. Ella es la que mana pels Comitès a tots els ciutadans i la que ha fet tota la revolució. A fora mana a tot arreu. L’Esquerra s’enfada però hi te moltes complaences. La UGT amb pocs obrers agafa tota la gent mitjà al sindicar tothom per força i es mes batalladora que l’Esquerra: es la que lluita contra la CNT però pot molt poc i no te el mes petit poder.

El PSUC format pels partits socialistes i comunistes units es el partit de la UGT. Manat per Comorera batalla però pot poc. Dintre d’els seus castells sols mana. Sols a Barcelona pot xistar i es preocupa per treure CNT. Esquerra flota entre els dos per Catalunya.

viernes, 26 de enero de 2018

1936. Setembre

Setmana del dilluns 31 d’Agost al  diumenge 6 de Setembre

Persisteix durant la setmana la violentíssima lluita al Guadarrama on els facciosos volen infiltrar-se aconseguint alguns avenços després de dures lluites. Allí s’hi han portat forces dels “Terços” y “Regulars”. També segueix la lluita a Oropesa i al cap de la setmana les tropes del Terç fan un formidable avanç, plantant-se el 4 de Setembre a Talavera, havent avançat 40 kilòmetres . La retirada dels milicians es rapida. Comença a preocupar vivament el front del Tajo dons es veu que l’intent de l’enemic es atacar Madrid per allí veient la inutilitat dels atacs al Guadarrama.

Al Sud les lluites son dures als voltant de Córdoba. La posició de la ciutat es molt desesperada i es creu que es rendirà d’un moment al altre. Els “regulars” ocupant les viles de les ribes del Guadalquivir han restablert  la comunicació amb Sevilla, base de la seva resistència. Tampoc millora el setge a Granada: l’enemic consolida les seves posicions al sud de Granada, voltant a Màlaga on es lluita durament.

A Astúries persisteix el setge a Oviedo 
 [ciutat controlada pels rebels]  
Ajuntament d'Oviedo
on la lluita es terrible i la situació desesperada. Les columnes de socors sofreixen derrotes als límits del país.  


Després de la pressa d’Irun, pels facciosos es corre cap a Sant Sebastian; després de dures lluites el 6, diumenge, entren sense resistència a la capital: fet dels mes tristos de la guerra.

Fotografía de Robert Capa

[Robert Capa, tomó el día 4 de Septiembre su famosa foto "muerte de un miliciano", cuando el anarquista Federico Borell García cae abatido en Cerro Muriano (Córdoba)



Fotografía que se reproduce en medios de todo el mundo: pasa a ser el "icono" de la guerra civil]





A l’Aragó es lluita vivament; es als voltants d’Osca on tenen lloc grans lluites: Siétamo, etc. A 

Mallorca es lluita però les tropes tenen poc material.

A Barcelona l’Industria està en mans de la C.N.T.  En moltes cases han mort o han fet fugir els amos i han posat “comitès de control”; però  també, a les grans, deixen els amos. Els Sindicats volen tot si be per ara no fan gran cosa i la Generalitat inicia els préstecs per pagar el jornal.  La Generalitat ha agafat totes les atribucions del Govern dons es pot dir que el Govern de Madrid ací no en fa res. La Generalitat vol intervenir a l’Exercit i milícies en vista de la duració de la guerra. Ha dimitit el Govern de Madrid  [En efecte, el Govern de Giral va dimitir el dia 3; en Largo Caballero, socialista, va formar Govern el dia 4.]
Largo Caballero






Setmana del dilluns 7  de setembre al  diumenge 13.

Després de pres Talavera fan els enemics un alto però a fi de setmana donen un altre cop assaltant les fortificacions e Maqueda, molt fortes, i destrossant les milícies, posant en perill imminent Madrid, pel Sud

A Guadarrama la lluita a Pereguinos, Alto del León, etc. segueix èpica. Tan aviat uns com els altres son atacats, sense variar la posició gaire. L’Enemic fa un atac des de l’Aragó assetjant Sigüenza, que cau després de dura lluita. Al Sud tant el setge de Córdoba com el de Granada es van afluixant si be segueix la lluita enconada dels milicians.

Al Norte , a Astúries la lluita es tan terrible com de costum. En canvi, pres Sant Sebastià, l’enemic se apodera  gairebé sense resistència de tota Guipúscoa i ataca Vizcaya començant per un duríssim bombardeig a Bilbao.

A l’Aragó es lluita a Terol, on el setge fa pensar en una pressa imminent; al Ebre; i especialment a Osca, on les lluites de “Montearagón” y del “Estrecho Quinto” fan molt desesperada la seva situació.

A Toledo es torna a intensificar l’assetjament del Alcazar, on la situació es terrible.

El nou Govern ordena la retirada de Mallorca, que es fa sense grans pèrdues. Ibiza es presa poc després pels feixistes

La formació del Govern socialista no arregla res dons com la C.N.T  es fora serveix per a perdre mes força i que el Govern sigui una cosa burocràtica completament fora de la realitat del país. Gent que cobra i no fa res. Es una espècie de feudalisme. Al camp han estat confiscades les finques grans i formades col·lectivitats de jornalers.  Als pobles de Catalunya els Comitès administren tot ho del comerç de productes i no es paga res als amos. Moltes cases son confiscades pels Sindicats i es dona ordre de pagar solament l’arrendat. Els crims continuen a centenars diàriament. Es fa la festa del 11 de Setembre .

Setmana del dilluns, 14 de Setembre, al 20.

Al Tajo poca activitat. Però els facciosos arriben fins Santa Cruz del Retamar. S’opera principalment en la regió entre Toledo, Avila y Cáceres. Allí es troba la línia entre Talavera i Oropesa que es mou fins a Avila per Arenas de San Pedro. Allí lluita la columna catalano-valenciana de Bayo.    

Al Guadarrama es lluita molt. L’enemic vol, a més de les columnes de Guadalajara i Toledo, entrar pel Nord i atacar per El Escorial i per Lozoya, sense èxit.

Al Nord, en vista dels infructuosos atacs a Vizcaya, es calma molt la situació. Únicament persisteix l’atac a Oviedo i les lluites amb derrotes terribles pels rebels al Oest d’Asturies.
   
Al Sud persisteixen les lluites i els facciosos fan ofensiva fins Pozoblanco, agafant Puertollano, i molts pobles mes. A l’Aragó es completa casi el setge de Osca  i es considera imminent la pressa. 


Huesca. Catedral. Sierra de Guara al fondo




En canvi a Terol hi ha hagut fort desastre.

A Toledo es fa una voladura parcial del Alcazar per fer rendir els facciosos. Oviedo i Santa Maria de la Cabeza son altres llocs ben assetjats.

A Barcelona sembla decreix el nombre d’assassinats: es menys freqüent el trobar cadàvers. No obstant, les bandes de gent poden fer registres i detencions i morts sense que ningú s’oposi. La Generalitat va cridant i crea tribunals que van jutjant els militars, afusellant-se ja a uns 70 o 80, que no son res al costat dels 150 o mes ciutadans morts des de 19 de Juliol, en dos mesos de crims (sacerdots, catòlics, patrons, rendistes, etc), una veritable pluja: sembla que mor gent per casualitat.

Al camp es fan assassinats en massa a llocs que fins ara no hi havia hagut. A Catalunya mes de 1.500 morts en els dos mesos, pel cap mes baix. Els Comitès ho roben tot.

En la reunió de la S. de N. es parla poc d’Espanya; la impressió es de triomf del feixistes i per això ningú no ajuda als d’aci.

Setmana del dilluns, 21 de Setembre, al 27.

Després d’alguns dies de repòs, l’enemic ataca en direcció a Toledo des de Maqueda i el Teix, agafant Torrijos pels primers dies de la setmana i després de passar el 27, en una impressionant arrancada arribant fins a Toledo que es pressa d’un sol cop. Era el moment en que el Alcazar era casi pres pels lleials. Victoria que dona gran entusiasme als facciosos.   Accions al sud i al nord de Toledo.

Disminueix la lluita a la Serra: para molt. També a l’Aragó disminueix l’enorme activitat.

Al Nord, res a part de la epopeia  d’Oviedo i la defensa d’Astúries contra les tropes gallegues i Terç . 

Al Sud, Pozoblanco torna als lleials i tant a Córdoba com especialment a Granada i Màlaga millora molt la situació.

Durant la setmana disminueixen o casi cessen els assassinats pels carrers, però en canvi segueixen les sentencies i les execucions del Tribunal popular pels militars; i les detencions de les P. de C.[“patrulles de control”]. Els afusellaments clandestins a llocs ignots semblen molt freqüents. Als pobles tendeixen a disminuir els crims. La policia tot aquet temps no ha fet res. Ha procurat protegir els ciutadans fent moltes detencions també, ja de complicats, ja de gent en perill que així es salvaven.

L’Esquerra no vol pas anar a l’Anarquisme: el crear el Comitè de Milícies fou [per que el Govern controlés els comitès i tornar quan fos possible al Ordre d’abans] . Per fer-lo feren el Govern fantasma de l’un d’Agost però la C.N.T s’hi oposà. Ara es convencen de que per fer això es precís col·laborar amb la C.N.T que lo te tot i ho mana tot. Així el Govern no serà cosa com aliena a tot sinó que dirigirà la revolució amb l’avantatge  de evitar el excessos. El Comitè de Milícies que havia manat i ara havia perdut força es dissolt (ell es responsable de mes de 3.000 morts a Catalunya); difícil serà ficar dintre el pla d’un Govern tota aquesta gent: els socialistes, els anarquistes i els catalanistes, que volen tota la independència i veuen ara es ocasió única i es sacrifiquen a anar a la C.N.T. per aconseguir-lo. Es parla de crear l’exercit de Catalunya dons la guerra dura i es precís  defensar-se quan sigui ací. Servirà pot ser per fer un arreglo i per dominar la F.A.I.

Setmana del dilluns, 28 de Setembre, al 4 d’Octubre.

Pres Toledo, pels facciosos,
Alcazar de Toledo

el diumenge avancen fins Vayas i Olías on s’estabilitzen les línies durant la setmana mentre es lluita a les línies de Torrijos i Santa Cruz del Retamar; al mateix temps treballen a la regió del Alberche per acabar d’enllaçar les línies de Talavera amb les d’Àvila. Per allí havia operat aquet mes la columna de Bayo avançant per la vall del Tietar fins al sud de Vera en ple Caceres però aquets enllaços li han impedit de fer el seu fet de tallar les línies a Oropesa i s’han retirat al Alberche, a Villa del Prado, després d’una operació molt ben feta. 


Prenen Arenas de San Pedro els rebels.

 Al Guadarrama encara es fan durs combats si be tendeix a entrar la calma. A l’Aragó, després de les brillants operacions que han fet al cerc d’Osca hi ha menys activitat.

Al Nord la lluita ha cessat a Vizcaya i Santander. A Oviedo persisteixen els grans atacs dels miners per prendre-la, mentre els legionaris operen al Oest d’Astúries amb terribles combats per apropar-s’hi.

Al Sud, a la regió de Málaga, s’ha casi paralitzat la lluita de fa dies. De tant en tant hi ha violents combats als voltants de Córdoba i a Puertollano. Els facciosos han aconseguit millorar la situació d’aquella capital

Els facciosos governats per la Junta de Burgos formada  en la segona setmana i confirmada al Agost, nomenan com a cap de l’Estat a Franco el qual nomena una Junta  i es el fundador de el que ells diuen <<Nova España>>. 

Front al seu exercit (l’antic ajudat pel material estranger, terç i moros i voluntaris) hi ha les milícies, molt desorganitzades: els caps militars que, per força o de gust, venen amb elles no son obeïts en res i tot va com vol. El material escàs i la fabricació de guerra casi nul·la.  La Generalitat es la que es preocupa mes i ha creat el 28 de Juliol del 36 la C.I. de Guerra: va preveure en realitat la duració del conflicte.

Aquestes milícies aprenen en les derrotes a lluitar i no obstant, encara sense comandament, resisteixen,  si be no serveixen per l’atac.