Colores

[NOTA RELATIVA A LOS COLORES QUE SE UTILIZAN: CON OBJETO DE FACILITAR LA LECTURA DEL BLOG HEMOS INCLUIDO UNOS COMENTARIOS O ACLARACIONES, ENTRE CORCHETES, EN LETRA CURSIVA Y EN COLOR "AGUA".
TAMBIÉN, PARA DISTINGUIR MÁS CLARAMENTE LOS TEMAS REFERENTES A TODO EL PAÍS DE LOS RELATIVOS MÁS INMEDIATAMENTE A CATALUÑA, HEMOS REDACTADO LOS PRIMEROS EN COLOR "BLANCO" Y LOS SEGUNDOS EN COLOR "NARANJA".]

sábado, 2 de junio de 2018

Maig de 1937


Setmana del 3 al 9 de Maig
La lluita segueix terrible a Euzcadi però al fi de la setmana la tendència es a l’equilibri degut a l’ajuda naval que al fi Anglaterra ha donat a Euzcadi. Sembla mes evitable la pressa de Bilbao que es temia inevitable. En el sector de Toledo també molt fort l’atac dels lleials i els combats, duríssims. El bombardeig de Madrid segueix amb intermitència i ha causat, des del 1 d’abril 250 morts i 600 ferits. Internacionalment segueix el control però tothom fa lo que pot... [lo que pot... per saltar-se el Control]
Anglaterra segueix la política d’ajut clar a Euzcadi. Renyida amb Itàlia del tot dons a la Coronació de Jordi VI no hi va cap italià, sembla que es vulguin atraure a Alemanya que a Espanya fa mesos (febrer) que hi intervé poc. Sembla que França i especialment Anglaterra volen anar mes que mai a una mediació a base del Govern de València. Molts temen una guerra dons Itàlia i Anglaterra sembla la voldrien però es diu que Alemanya no ho vol. Respecte a Espanya mentre Alemanya i Itàlia van juntes es difícil la mediació; si Alemanya tolera un govern neutral, Itàlia hi hauria de parar. Neutral en l’ordre internacional; però en l’ordre polític tindria que ser molt centrista, cosa difícil, si bé la política i el “bastó” anglès potser ho facilitaria. Es un perill de guerra i el volen treure a base de que España sigui neutral con abans.
El Govern de València ha enviat, durant l’Abril carabiners a llocs de Catalunya per evitar els abusos de Comités que feien els major crims a Puigcerdà o a la Seo. La situació de Catalunya fa mesos que es tranquil·la però es a base d’un avanç de la CNT i domini absolut d’ella ajustant-se molt el Govern de la Generalitat.
[Esa visión de Pere es parcial: ciertamente han disminuido el caos y los asesinatos indiscrimados però la tensión entre el POUM (Partido Obrero de Unificación Marxista, de ideología trotskista), más la CNT (anarquista) y parte de la UGT, frente al PSUC (de los comunistas catalanes), más el Partido Comunista de España y más el gobierno de la Generalitat, ahora casi controlado por esos partidos, ha llegado a su punto de màxima tensión: se ha producido una “guerra civil” dentro de la “Guerra Civil”
En efecto: ya en el pasado Febrero el POUM criticó asperamente la actuación de Stalin en Moscú para “eliminar” a los Troskistas, las “purgas”; eso suposo un brutal choque con el PSUC y el PCE. En marzo el Gobierno del Estado, ordenó a Partidos y Sindicatos que entregasen sus armas: La Generalitat, muy controlada por el PSUC, transmitió esa orden al POUM y la CNT-FAI dandoles un plazo perentorio para esa entrega; el plazo fue desobedecido, con el consiguiente malestar entre unos y otros. ..


El 3 de Mayo el Jefe Superior de Policía, militante del PSUC, envió tres camiones con numerosos “guardias de asalto” para tomar el edificio de la Telefónica, controlado por la CNT y desde donde ésta interferia o podía interferir todas las llamadas telefónicas, incluidas las del Gobierno de la Generalitat. Conocida esa acción, los sindicalistes de CNT, anarquistas, se echaron a la calle con sus armas para recuperar su sede. Por la noche se les sumaron los activistes del POUM: tuvo lugar un choque brutal, choque que se prolongó, sobre todo en torno a la sedes de los partidos en liza, hasta la llegada de 5.000 guardias de asalto, fuertemente armados, enviados por el Gobierno de Valencia. Recuperado el orden público, se inició una auténtica “caza de brujas” contra los incontrolades: docenas de militantes de CNT y del POUM fueron asesinados o detenidos.
Tras estos hechos de Mayo, cayó el gobierno de la República. El socialista Juan Negrín formó un nuevo Gobierno paro ahora ya sin miembros de la CNT]
Setmana del 10 al 16 de Maig
Després de la pressa d’altres localitats Toledo queda gairabé voltat. També hi ha molta lluita del lleials a Ávila i altres llocs. Els atacs a prop de Zaragoza y Toledo es fan constants. L’enemic ho fa sobre Madrid. Al Nord persisteix la lluita terrible; La situació està estacionaria al Sollube i a Munguia. Però hi ha bombardejos a tot arreu. A Aragó i Andalusia, menys. Al mar s’enfonsen vaixells: al Cantàbric hi ha moltes mines que els poden enfonsar. A València el dia 15 es bombardeja des de el mar.
A Catalunya [sense tenir en compte aquests fets de maig ] la situación es mes tranquil·la: des de fa mesos no hi ha hagut més que casos aïllats de crims 

Largo Caballero
El dissabte, 15, a la tarda, inopinadament, Largo Caballero presenta la dimissió de tot el Govern. Azaña li torna a encarregar el Govern de nou. El partit comunista diu que ha de esser diferent el President del Ministre de la Guerra, i, en canvi, U.G.T. i C.N.T., el mateix. En Largo Caballero, com no s’entenen, declina.

Setmana del 17 al 23 de Maig 


Puja en Negrín [és nomenat com a president del govern per Azaña]  
i com hi ha la mateixa disconformitat, opta pels partits i ni U.G.T. ni C.N.T. en formen part.




Aquet fet pot ser el mes transcendental des del 19 de Juliol, de poder-se mantenir un tal Govern: 

President, Hisenda i Economia................... Negrín
Estado......................................................... Giral
Defensa....................................................... Prieto 

Justicia........................................................ Irujo
Gobernación............................................... Zugazagoitia
Instrucció Pública i Sanitat........................ Hernandez
Agricultura................................................. Uribe
Obres Publiques y comunicacions............. Giner
Treball i Assistència Social.........................Ayguadé

(3 socialistes, 2 comunistes, 1 basc, 1 català ... etc.)


Les primeres impressions son que no es podrà sostenir un govern tan moderat, sense U.G.T. i C.N.T. Però es imposat per l’Estranger... i el país està cansat...

El dia 19 hi ha greu successos a Madrid i Valencia, però el Govern els domina.

Al front, terribles atacs a Vizcaya. A Catalunya es van normalitzant els pobles. Al estranger, la mediació i la pau a España estan en primer pla.

Setmana del 24 al 30 de Maig

Durant la setmana la guerra segueix estacionaria. L’únic lloc on es lluita es el Nord. No obstant, Vizcaya resisteix els atacs dels facciosos. Als altres llocs casi res. L’ambient de que el Govern va per la mediació fa que la gent no lluiti. No obstant no es veu gaire clar aquet assumpte. Els bombardeigs de ciutats pels lleials son duríssims i conseqüència d’això son el bombardeig de Valencia el 28 i de Barcelona el 29, deixen 14 morts allí, 70 morts aquí i 90 ferits. Per tota la ciutat caigueren bombes


Un dia [el 24 de mayo] , volent o no, els lleials tocaren en Palma de Mallorca un gran vaixell de guerra italíà, amb 7 ferits; els alemanys es retiraren a Ibiza i allí poc després els lleials bombardejaren un vaixell alemany, el vaixell «Deutschland» fent 28 morts [aquest vaixell formaba part de les forces del Comité de no Intervenció]. Allemanya e Italia es retiraren del Comité. 


German cruiser Deutschland in 1935.jpg
El Deutschland

Com a castig, els allemanys, el 21 de Maig bombardejaren Almeria. Això produí una enorme impressió a tot el mon dons trenca la política internacional dels darrers10 mesos. Es tem la guerra europea.

Els plans de mediació toparen amb el rebuig de Russia

El Govern tendeix a normalitzar la reraguardia

A Catalunya persisteixen las gestiones contra la CNT. El dia 25 es assassinat un del PSUC; al volgué detenir el Comitè que ho va fer, tot l’Hospitalet s’aixecà per impedir-ho i el dia 29 tot fins plaça d’Espanya es plè de bancs i el Govern dona nota dient que es retirin a ses cases ...

El Govern català torna a estar mig en crisis. Tothom esta cansat de la guerra i voldria acabar, no obstant es tem que potser hi haura per anys

sábado, 28 de abril de 2018

1937.04.Abril

Setmana de 5 a 11 d’Abril

Elorrio. San Agustín de E.


El atac al Norte, a Vizcaya ha sigut l’essencial de la setmana. Després de dures lluites, agafen Elgueta i després Elorrio, però al cap de setmana paren. Es degut el violent atac al resultat poc eficient del que es va fer a Santa Quiteria a l’Aragó que degut als atacs anteriors del enemic al Sud es l’únic hagut a l’Aragó des de Octubre. 



A Teruel hi ha avançaments importantíssims dels lleials. A la Casa de Campo es on es fa un gran atac per allunyar els enemics, operació transcendental que va per bon camí.

Al Sud i a Oviedo s’aquieta tot. A Madrid es va estabilitzant la situació dels 800.000 habitants civils. Les privacions son enormes: 1000 morts a Madrid i 400 a barriades des de 1.11 a 1.04, degut als bombardejos de avions i canons. El temps mes terrible fou en Novembre i mig Desembre, després casos aïllats. Aliment, malament; a l’aire dominen els lleials; al mar, els feixistes contínuament agafant vaixells.

Bombardeig a Barcelona el dia 4, per avió, i freqüents al litoral i a Portbou. A la resta d'Espanya, pocs.

Internacional: després de la sorpresa per l’enorme intervenció italiana, es torna a tirar terra a sobre, i es disposen a passar el control.

La crisis de la Generalitat es aquests dies l’assumpte culminant. La CNT tingué exigències tan grosses que al fi es feu un govern... que la UGT no acceptà. Era que tot ho tenia la CNT, i la UGT els racons. Així la CNT podria dirigir tot Catalunya cap al mes allà revolucionari. 
Al no esser acceptat hi hagué temor de lluites; s’evitaren, i Companys, enfadat, imposà un Govern Provisional mentre s’entenguin.  Tota la setmana durà la pugna, en el fons per treure de la CNT la direcció de les industries de guerra i d’els proveïments para el front; la col·lectivització de empreses petites, etc... El Ordre Públic es imposat per València. Es el fi dels estrangers.

Setmana del 12 al 18 d’Abril
Continua l’èxit del setge a Teruel.
A Madrid, els primers dies l’atac es terrible però al fi ens passa com a ells, que no se’n guanya massa dons les línies fortificades de tot el centre son tals que ni uns ni altres hi podran fer res, i es precís que la guerra es resolgui a altres fronts. Però es preveu que el front del centre no pararà i Madrid quedarà en la mateixa situació por molt de temps.
Al Sud i al Nord, res. A Aragó, tampoc. Al aire l’aviació lleial bombardeja moltes punts de l’enemic. Ells operen molt menys. Com venjança per l’atac a la Casa de Campo bombardegen amb canons el centre de Madrid. Abans havien limitat a bombardejar els barris extrems i ara ho fan al centre. L’Esquadra facciosa treballa al Nord; allí imposa un bloqueig. El Govern anglés aconsella als seus vaixells que no vagin a Bilbao: això dona lloc a violentes pugnes pelítiques a Anglaterra. Però els anglesos s’entesten en això, que es una protecció descarada a Franco. Sembla que vulguin que prenguin Bilbao.
Hi ha dos tendències que lluiten aquí contra la sindical CNT i part de la UGT, que va amb ella i no s’ha fet del PSUC. Una, l’esperit de partit del PSUC per dirigir ells sols la Revolució i altre el de molts del PSUC i tots els de la dreta del PSUC que s’aprofiten d'aquest esperit per treure de les mans dels obrers la direcció i fer marxa enrere en la Revolució. Uns ho fan per que l’estranger ens ajudi i altres per que els hi convé. Ací es espera ajuda per tot això i per Catalunya, però els de València, de passada ho aprofiten contra Catalunya i per això Estat Catalá mima la FAI.

Setmana del 19 al 25 d’Abril
Catedral de Santa María de Teruel
Teruel. Catedral de Santa María







Al front de Teruel la mort del Coronel i algunes pèrdues paralitzen l’operació.

Torna l’atac duríssim del enemic a Vizcaya. Lentament l’enorme aparell militar del facciosos avança sobre un poble indefens. Cauen Durango, Eibar i Lequeitio, i la lluita es terrible.
A Madrid es lluita poc. S’inicia gran atac lleial cap Toledo.

Persisteix la brillant actuació de l’aviació lleial pel país facciós, la porca actuació del facciosos i atacs com el del divuit a Barcelona, amb 7 morts i 40 ferits. Persisteix tota la setmana el bombardeig amb canons a Madrid.
El dia 20 es posa en vigor el control de les costes hispanes, fet importantísim des de el punt de vista internacional. Des de "el principi” de no intervenció al agost del 36 i la prohibició de voluntaris no hi havia hagut res tant important. Es la vigilància per fer complir dites lleis. Intervé Alemanya, Itàlia, França i Anglaterra i a nosaltres ens perjudica molt. Es diu que seguirà la repatriació de tots els voluntaris que, donat el que son, tendiria a un esmortiment de la guerra. Persisteix l’actitud d’Anglaterra referent al bloqueix de Bilbao, ¿deguda a qué?: potser vol veure si s’atreu a en Franco a un arreglo a base d’ell.
Hi ha crisis en CNT. De fet, en CNT hi ha dues tendències: una ordenada i altre anàrquica, amb tots els incontrolats i amb tots els abusadors: una constructiva i altre destructora.

Setmana del 26 d’Abril al 2 de Maig
Tota l’activitat guerrera està en el terrible atac sobre Euzcadi. L’enemic, potentíssim com mai avança sobre un poble que no te casí armament. El Control l’impedeix rebre la seva aviació i es ell tremendament bombardejat. Bilbao es bombardejat de continu i mes encara las poblacions dels ports. Entre totes elles descolla el bombardeig de Guernica, el dia 27, que commocionà a tot el mon com mai cap fet de la Historia. L’enemic agafa Guernica, Bermeo i Amorebieta però amb lluites duríssimes.
A la resta l’únic important es l’atac del lleials sobre Toledo i la rendició dels facciosos del santuari de S. M. de la Cabeza. Feia 9 mesos que estaven assetiats.

Santuario tras el asedio


Santuario hoy y antes del asedio









Persisteix el terrible canoneig de Madrid.
Internacionalment s’aprecia el canvi d’actitud d’Anglaterra que de una casi agressió a Euzcadi i a València passa a una complaença i complicitat. Així es que els vaixells anglesos protegits pel Control entren en Bilbao sense parlar ja del bloqueig i en mig del estupor de Franco. Anglaterra urgeix la evacuació de tota la població civil de Euzcadi. ¿Causes de canvi tan radical?
Anglaterra pel «gentleman's agreement» [pacto de caballeros] va convenir amb Italia que ací manes Franco, a base d’un arranjament, i que seria neutral: amb això permeté que Italia li ajudés a fons, pero, ara, com encara no guanya i veient que Franco sería de Italia gira la cara al arreglo a base d’en Franco (veient que encara no ha pres Madrid i Bilbao) i va al arranjament a base dels lleials, que li han ofert que serien demòcrates i moderats.

El govern de València es fortaleix molt per evitar la activitat comunista de la «Junta de Defensa de Madrid», la disol i recolza a la Sindical; lluita molt pel Ordre Públic; també contra la part mes revoltosa de la C.N.T.; i detè tots els robos, assassinats,







domingo, 8 de abril de 2018

1937. 03 .Mars


Setmana del 1 al 7 de Mars

Durant la setmana disminueix la batalla del Jarama. Amb els brillants contraatacs de la setmana anterior, els lleials han fet retirar als facciosos i després de tres setmanes ha acabat la batalla més forta de la guerra en què els contingents emprats són enormes i enormes les baixes. A més les batalles d'aviació han estat les mes grans de la història.

Avión de la Legión Condor
[De hecho, en efecto, la batalla del Járama fue una tremenda batalla. Se desarrolló sobre todo a lo largo del mes de Febrero del 37. Entre uno y otro contendientes sumaron casi 100.000 hombres y unas 7.000 bajas por parte de los "suiblevados" y unas 9.000, por parte de los republicanos. 
El ejercito sublevado pretendía cortar las comunicaciones de Madrid con el Este y, después, con el Noreste de la Península. No lo consiguió: en ese sentido se trató de un triunfo de la República que retrasó el aislamiento de Madrid y también el propio fin de la guerra].

Al front de Madrid s’avança molt, allunyant els facciosos. S’espera el gran atac que fa dies prepara l’enemic i que ha de superar tots els precedents (7 Novembre, Desembre, PozaS, Jarama).

Catedral de Oviedo





A Oviedo van entrant els lleials amb fortes lluites. 





El Govern manté cada dia mes el seu prestigi. Al estranger s’están preparant pel control estricte d’España i els seus ports.

Al mar persisteix el domini facciós amb el descarat recolzament d’Alemanya i Itàlia.

A Catalunya es prepara tot per la guerra. S’ha constituït el seu cos únic d’ordre públic, si be encara no es estrany que es registrin atropellaments i altres fets aïllats. 

Monument a LLuis Companys. Tarragona
La unió de la CNT i la UGT es fa íntima si be a base d’un allunyament de la UGT i el PSU. En efecte, a Madrid es nota una divisió entre sindicats i política. Ací, Companys ho porta tot molt bé

  


La qüestió dels proveïments dona lloc a xocs incomprensibles. [Podéis confrontarlos en las entradas  referentes a "proveiments, 1 y 2" que son posteriores a la de Abril de 1939 y se incluyen entre las entradas de "Informes y Anexos"]  Persisteix la col·lectivització de la petita industria i comerç per la CNT de mal efecte entre grans masses.


Setmana del 8 al 14 de Mars

Concatedral de Guadalajara
L’inicio a Madrid de la 5ª gran ofensiva dels facciosos, es per Guadalajara amb el recolzament de 30.000 italians. 

Avancen amb el seu material moderníssim amb dures lluites uns 50 kilòmetres en direcció a Guadalajara eixamplant també el front al mateix temps. Però a Torija comença la gran resistència dels lleials i s’inicia el contraatac; a fi de setmana s’apoderen els lleials de Trijueque, després de dura lluita.

Aquest atac per la enorme massa de gent que hi actua es l’acció mes important de tota la guerra i l’avanç mes fort i rapit dels facciosos. Utilitzen material moderníssim i abundant i tot es italià, descaradament.

També pel Jarama ataca durament l’enemic però no pot pas avançar. 

Tanc republicá



A l’estranger es ve a passar el control el día 13.




Al mar persisteix la perniciosa actuació dels pirates, agafant vaixells.

El dia 13 son bombardejades Badalona, Sabadell i altres llocs a les 9 hores, amb 6 morts. També a altres llocs durant la setmana.

A Madrid, la crida dels soldats fortifica molt la posició del Govern que, mica en mica, posa ordre en la actuació (per molts conceptes bona, però violenta a vegades) dels comitès locals que poden fer ver el regim com extremista.

A Madrid la Junta de Defensa actua magníficament i ha evitat en els últims dos mesos tots els crims.




Els avions feixistes han fet 1.500 morts i 3.000 ferits i 1.000 edificis mes o menys destruïts.



A Catalunya no s’acaba de posar en practica la Unitat del Ordre Públic per que s’evitin fets com els de La Fatarella, Centelles, o Puigcerdà. 

Augmenta l’entusiasme militar perquè s’anuncia la crida de cinc lleves.

Setmana del 15 al 21 de Mars

Magnífica es la setmana al Centre. Els lleials persisteixen en el contraatac iniciat a Guadalajara i en un avanç brillantíssim de tota la setmana reconquista casi tot lo pres pels facciosos: Trijueque, Briguega, i la mar de pobles. Es un atac brillantíssim que posa en fuga als italians i deixa al descoberts morts, presoners, materials i documents importantíssims on es veu que es un verdader exercit d’ocupació italià. Des de els primers dies no s’avia vist un tan gran atac dels lleials. L’aviació es molt millor que la d’ells. Tot España sent un gran entusiasme per la victòria. Això enforteix molt el Govern de Madrid

Guadalajara. Palacio del Infantado.




Al estranger es posa en pràctica el control.



Al mar, per l’estil. El dia 16 es bombardejat Barcelona amb 8 
morts, a les 7 hores.
A Barcelona, el dia 20, surt el decret de crida de les lleves.
La qüestió de l'Ordre Públic està en suspens. Pel que sembla els elements de la FAI estan descontents del to massa moderat, i recolzant per a això al POUM en la campanya contra el Govern de sotamà.

El Govern ha demanat el lliurament d'armes i sembla que els sindicats no s'apressen a lliurar el seu copiós armament. Això dóna lloc a arguments al Govern com en l'assumpte dels proveïments.


L'alimentació és variable: uns articles sí i uns altres no... [Tema que podéis también confrontar en las entradas  referentes a "proveiments, 1 y 2" que son posteriores a la de Abril de 1939 y se incluyen entre las entradas de "Informes y Anexos"]

L'activitat militar tendeix a menys; amb tot, el 21 es fa una gran maniobra a Pins del Vallès amb entusiasme delirant.







Persisteix la col·lectivització de la petita indústria i comerç que dóna lloc a grans disensiones doncs fet voluntàriament (com es fa) el Govern no ho pot evitar perquè s'acullin a les lleis. També ocorre en el camp.




Semana del 22 al 28 de Mars

Durant la setmana disminueix l'activitat a Guadalajara. Els lleials acaben el seu victoriós avanç; el resultat és impressionant: milers de presoners i morts i gran quantitat de tota classe de municions i armament.

Soldats republicans amb armes conquistades als italians
Una victòria molt gran. [Victoria que dio lugar a las famosas canciones en las que, con sorna, se dice a los italianos que "Guadalajara no es Abisinia", expedición a ese país africano en que los italianos sí triunfaron] 

En el Jarama, alguna acció violenta. Els lleials avancen en Avila, Toledo i Talavera. A Oviedo el temps ha paralitzat l'atac últim.



A l'a resta gairebé gens, excepte les lluites duríssimes en Pozoblanco, on els facciosos italians també tots són derrotats.

A l'estranger els enormes contingents d'Italians que la derrota de Guadalajara posa de manifest produeix estupor. França està disposada a impedir-ho. A Anglaterra el seu govern se sent decebut doncs sempre està esperant la caiguda de Madrid.


Els anglesos i sectors del Govern francès volien des del principi el triomf de Franco però ara cada dia s'espanten mes en veure la intervenció d'Itàlia i Alemanya i veuen que per defensar els seus privilegis reforcen l'avenir dels seus països. El control queda suspès i el perill de guerra, imminent.

A Espanya, cada dia el govern mes ferm.

A Catalunya la millor situació militar desenvolupa el problema polític que des del 19 de Julio hi ha plantejat. Ara la UGT s'ha unit molt més amb la CNT i el punt [de tensió] és entre el POUM i Sindicats d'una banda i PSU i Esquerra per l'altre. Moderats i extremistes. Els uns volen la socialització completa; pels altres ja és suficient. Clar que la CNT i la UGT mantenen una atenuació de la tesi del POUM. La dels altres és el que volen França i Anglaterra.

Crisis a la Generalitat el dia 26 . 

Els soldats es presenten tots del 22 al 27.

Setmana del 29 de Mars al 4 de Abril

L'aspecte internacional, a partir de la fi de Desembre va prendre un altre caire. Fins llavors la França i l'Anglaterra oficials volien el triomf de Franco i ells fer-se amics; ara veient que no guanyaven van comprendre que de fer-ho seria amb l'ajuda descarada d'Itàlia i Alemanya i quedaria unit a elles posant en perill a ells. Entre comunisme o enemic, van voler un punt mitjà. Que guanyés el Govern i que s'evitessin els extremismes: és quan apareix la teoria del Govern democràtic al que fins llavors França i Anglaterra no havien ajudat gens. Però els enviaments de material es van fer llavors importantíssims.


Però això dóna un perill que no és a la guerra. La 3ª solució que ara manté Anglaterra és la neutralització d'Espanya, vigilada per l'estranger per evitar la guerra europea en què pot degenerar la guerra civil. La presa de Madrid abans de Mars era l'essencial però "l'infalible" atac de Guadalajara ha fallat; i el pla a base dels facciosos ha fallat. Madrid, fa vuit mesos és la més gran inquietud de la Diplomàcia per la seva resistència és el punt neuràlgic d'Europa


Ara es torna a la 2ª solució, és a dir, la moderació del Govern de València per promoure a força d'allò una espècie de tornada gradual al temps d'abans el 19 de Julio.

Segueix durant la setmana la lluita per l'estil a Guadalajara: després de la victòria del Govern, l'enemic no es mou. Al Jarama la lluita és en moments molt dura.


Pozoblanco. Córdoba








A Pozoblanco es on la lluita es culminant sent derrotats del tot els italians i els feixistes.





Els violents intents d'entrar a Oviedo han tornat a fallar

Bombardero aleman

El 29 es bombardejat Durango, amb 300 morts, el crim més gran dels feixistes des del principi de la guerra i s'inicia un duríssim atac en el front de Biscaia, quiet des de Setembre.


La crisi de la Generalitat, iniciada el 26, va seguint amb variades incidències, fins que se surt en Companys imposant un Govern provisional.

martes, 27 de marzo de 2018

Memorias y Recuerdos. 1937. 02. Febrer


Setmana del dilluns 1 al diumenge 7

A Madrid segueix la lluita fent els lleials una sèrie de cops de ma, amb magnífic resultat.  Els altres fan atacs generals sense resultats. 

Els nazis ataquen por Cienpozuelos violentament i aconsegueixen avançar fins Jarama i La Marañosa, amb terribles combats amb enorme numero de baixes.  Van per tancar Madrid però no ho aconseguiran pas. A Aragó no ve l’atac; al Nord, accions bones sobre Oviedo. Al Sud, atac general sobre tota la línia de Peñarroya a Alcalà la Real avançant molt i prenent  Porcuna i Montoro.

Bombardero ligero aleman, Dornier DO




L’aviació ataca P. Vallecas i altres llocs. 





Al mar, els facciosos registren i enfonsen vaixells i bombardegen Màlaga duríssimament.  Es el gran error, el que dona lloc a que mentre guanyem a terra, el domini dels rebels al mar posa en perill pel mig bloqueig la victòria.  

Destructor Almirante Ferrándiz

A Màlaga s’ha parat l’ofensiva enemiga però al fi de la setmana torna violentament.

Lentament al estranger es preocupen del control aquí. L’assumpte de l’aspecte moderat de la revolució es concreta en el Front de la Joventut, en pla moderat i sense res de socialismes, etc., per que l’estranger ajudi.

No obstant, dies després, la Joventut Llibertaria, que si havia adherit,  forma amb els del POUM el Front de la Joventut Revolucionaria en un gran míting el  14 a la Plaça de Catalunya. No es veu dons la orientació definida sinó el sense fi d’orientacions contraries. El POUM ataca també al PSU i es atacat per aquest. Això fa témer a alguns inclús el xoc violent entre les tendències dites. Però el poble no sent les divisions sinó sols el desig de guanyar la guerra i de la unió.

 Aliments: molt malament

Setmana del dilluns 8 al diumenge 14

Resultado de imagen de Catedral de Málaga
Catedral de Màlaga



Els facciosos entren a Màlaga. Els últims dies varies columnes procedents de tots llocs i amb milers d’italians han vençut  la resistència. 

Pel mar també han atacat fortament

La gent es refugia  a Almeria i son perseguits fins a Motril.

[Aquesta persecució per la carretera Màlaga Almeria va ser una autèntica massacre. La hi recorda com "la desbandá". Una multitud de refugiats que fugien per aquesta carretera cap a Almeria va ser atacada per mar i aire causant la mort a entre 3000 i 5000 civils]

A les 6 uns vaixells de guerra tiren 8 canonades a Barcelona. A migdia un avió lleial els bombardeja.

A Jaén magnífic atac lleial durant tota la setmana. A l’Aragó res. Al Nord, atacs a Oviedo.
Al mar els facciosos segueixen amb un funest domini.
    
A Madrid els lleials ataquen a totes les línies amb molts avenços. El facciós persisteix en l’atac al Jarama aconseguint avenços però amb enormes baixes dels nazis. Bombardejos d’aviació.

L’ambient a Madrid es animat i optimista. No obstant exigeix que es millori la dificilíssima situació alimentaria i s'envïin forces. A Llevant es reben refugiats de Madrid i de Màlaga. 

Nou bombardeig a Barcelona i fort canoneig. 


Famosa fotografía sobre un bombardeig a Barcelona
La pressa de Màlaga dona lloc a una magnífica reacció de la premsa de Barcelona que posa de relleu els defectes de la rereguarda i les dissensions que inclús amb violència persisteixen encara

Persisteix a Barcelona la falta de carbó i de gasolina. La 1ª fa reduir el consum de gas empleat en la il·luminació deixant els carrers foscos; I suspenent, la 2ª,  en els ferrocarrils, el transport de mercaderies: es paralitza tot molt. El dissabte a les 22 hores uns vaixells facciosos disparen 30 o 40 canonades sobre Barcelona tocant als barris del Est y Nord i fent 16 morts de la població civil. Tota la població reacciona amb indignació per tal atemptat.

El diumenge, a les 23 hores, es fa atac a València idèntic  al de Barcelona.  Les autoritats de Barcelona prenen mes precaucions; es fan manifestacions per el servei obligatòri i es produeix una gran tensió. 

Setmana del 15 al 21 de Febrer

Durant la setmana es al sector del Jarama i Tajuña on la lluita es de les mes dures de la guerra. L’enemic es impotent en els seus atacs i a partir del 17 els lleials en brillantíssims atacs guanyen  gran part del perdut. També en els fronts del Parc de l’Oest, Ciutat Universitària i Clínic  i Guadarrama.  

Continua el brillant avenç  [lleial]  a tot el front de Jaen i es detingut als confins d’Almeria  l’enemic que perseguía d’una forma inhumana als fugitius de Màlaga.

Al Nord s’inicia un violent atac sobre Oviedo amb lluita duríssima que promet esser un gran triomf de la República. A l’Aragó s’acaba la inactivitat de quatre mesos i l’enemic ataca durament. Al Sud, Tajo i Teruel. 
Cazas italianos

Al mar mes inquietants atacs a Portbou i bombardejos forts a molts  llocs, inclús a les centrals de Catalunya.


A l’exterior, després de grans treballs es posen d’acord sobre el control a Espanya impedint a partir del dia 20 la entrada de voluntaris i armes i establint un control per fer-ho efectiu. Portugal  ha fet molta comèdia. Sembla que s'aprofiten els altres rebent tota classe de coses  i ací arriben queviures i algun voluntari. 

El Govern de Madrid pren les disposicions per la crida de soldats.

A Catalunya hi ha un entusiasme formidable per l’exercit popular. Tot son manifestacions demana-t’ho i els carrers cèntrics al vespre queden abarrotats de gent que amb el màxim entusiasme fa l’exercici. Es la brillant reacció d’un poble que no vol morir. 


Instrucción militar popular

Al camp es tornen a registrar fets pels incontrolats. Gent emboscada, la majoria anarquistes, han fet assassinats de proletaris a diferents llocs, fent urgent una reorganització dels serveis d’ordre públic a Catalunya fent un sol cos. 

Setmana del dilluns 22 al diumenge 28

Durant tota la setmana la lluita es a les línies del Jarama; allí les forces lleials fan un contraatac i s'entaula la mes dura i mes llarga batalla de la guerra, que dura tota la setmana, aconseguint fer retrocedir a l’enemic. En els altres fronts els lleials van aconseguit fer allunyar els feixistes. No obstant es precís un últim i definitiu atac per fer allunyar els feixistes dels volts de Madrid, dons les dificultats de comunicació posen en gran perill l’aprovisionament i les reserves son esgotades.

A l’Aragó es torna a aquietar i també al Sud. Al Nord, la lluita a Oviedo es una de las coses mes dures. Però al fi els lleials van penetrant a la ciutat
Largo Caballero


Tota Espanya es posa en peus per salvar a Madrid. Largo Caballero fa un manifest que denuncia la campanya derrotista que es fa sota ell, demanant la pau i diu que es precís que tothom li recolzi mes.



En contra del sentit massa pessimista del manifest, el Govern de Catalunya després d’un Consell  d’una setmana en que van solucionar els assumptes fruit de l’actuació a Proveïments de grups incontrolats que prenen queviures,  Companys fa unes grans declaracions serenes i optimistes. Es crea el Cos Únic de Seguretat i es va a un arranjament del Ordre Públic a  Catalunya.

Durant la setmana, l’espectacle de milers de ciutadans fent la instrucció culmina el 28 de Febrer, dia en que la desfilada del Exercit Popular i del poble marca una data sense igual des del 19 de Juliol. 
     

miércoles, 21 de febrero de 2018

1936. Juliol

En la entrada de este blog titulada “1935,I, a 1936,VIII” explicamos que no disponemos de las memorias de Pere Arola en ese periodo. Sí hemos podido localizar unos apuntes a vuelapluma redactados con prisa correspondientes al 18 de Julio. Los transcribimos a continuación, acompañados de notes aclaratorias de lo que narra Pere

A partir del 17 la ansietat era grossa; el 17 s’inicià la rebel·lió al Marroc pel Terç i el 18 a molts llocs d’España. El 19 a la matinada a Barcelona, durant la lluita fins las 17 hores.

[A Barcelona, pel que sembla, Companys s'havia negat a repartir armes a sindicalistes però la CNT va assaltar els dipòsits. 

Lluis Companys




En les primeres hores del 19 de Juliol les tropes rebels van començar a dirigir-se al centre de la ciutat. Allí els esperaven els anarquistes i la Guàrdia Civil local manada per l'experimentat General José Aranguren -la lleialtat del qual va resultar decisiva- que van desbaratar a la plaça de Catalunya l'ineficaç pla dels revoltats.]






[La Guàrdia Civil va assaltar a la nit l'edifici del Capità General i va prendre presoner al General Goded, arribat en hidroavió des de Mallorca per dirigir l'alçament a Barcelona]



Incendis d’Esglésies a partir del matí del dia 19. Entraven, i sortien enseguida pensant que de triomfar els militars al menys estès destruït això. Detingut Goded diu que es rendeixi tothom però es resisteix en edificis fins les 19 hores del dia 20. 


Reales atarazanas

[Va ser la CNT per fi la que va prendre per assalt la caserna de “les Atarazanas", on els rebels havien instal·lat el seu lloc de comandament]

“Pacos” el 20 y 21 [es de suposar que Pere Arola es refereix als franctiradors que disparaven des de terrats y finestres]. Després, tranquils ja per trets.

Les masses armades es dediquen el 21 i 22 al saqueig de “colmados” dient que s’ha establert el comunisme i que va amb vales. El saqueig te proporcions grosses. Tots els carrers s’omplen de barricades i personajes terribles surten per tots llocs. Com a Zaragoza es lluita pels carrers encara. E
l dia 23 s’organitzen columnes  que surten en autos cap allí. El 24 en surt altra. Després en van sortir altres. [En total, quatre columnes, organitzades especialment pels anarquistes i dirigides per Buenaventura Durruti, Francsc Ascaso, Federica Montseny y José García Oliver]

Buenaventura Durruti. Lider de la FAI




Els serveis públics de llum y aigua no pararen. Lo demàs, tot. El 25 i 26 començà a córrer el tràfic y autobús però tot a base de una confiscació de las empreses pels obrers. La CNT s’apodera de totes les grans empreses. El comerç de botigues es tancat i no podrà obrir fins que no hi hagi garanties.

Les columnes que surten cap a Lleida fan espantosos crims. El 26 s’ocupa Casp matant a 100 feixistes. A Barcelona fan moltes detencions les patrulles de FAI que tot ho organitza, i acaba amb assassinats. Mes de 500 persones han mort en la lluita o assassinats.



S’estableix el dia 22 el Nou Ordre Republicà, el Comitè de Milícies Antifeixistes i els Comitès locals. [Va prendre el poder el Comitè de Milícies Antifeixistes, constituit per anarquistes, comunistes, troskistas i membres de l'Esquerra. Per fi Companys va arribar a un acord amb Durruti, García Oliver i Federica Montseny pel qual aquests reconeixien a la Generalitati i Companys i Esquerra reconocian al Comitè Revolucionari Antifasciste, adherint-se a ell ]

Les forces del poble van durant la setmana fins vora Zaragoza

Es lluita també a Guadarrama i també al sud

Ací el 29 s’obren els comerços i les cases grans controlades per el delegat industrial de CNT o UGT. Queda en realitat iniciat un sistema socialista. Tot es confiscat per sindicats i obrers. La Generalitat es preocupa molt del cobrament dels obrers; dona facilitats per retirar diners per viure. En canvi no es pot retirar res particular per mes de 500 pts. al mes. 


Els carrers tenen un aspecte inquiet, els baixos plens de gent amb gorra vermella i vestits amb mono, tots armats; pels carrers camions plens de gent armada amb fusells; dalt dels camions banderes rojas i negras i amb grans crits.

Autos tots sortint armats i amb matalassos a sobra portant pintades de FAI-CNT. La requisa de autos ha estat casi total .




S'escolten crits sense saber qui crida ni perqué. El desordre és inmens.

Els assassinats augmenten en proporció geomètrica. Cada dia els voltants de Barcelona surten amb 30 o 40 morts afusellats per grups que van a les cases els agafen i els porten a matar. S’estén als pobles el sistema.