Colores

[NOTA RELATIVA A LOS COLORES QUE SE UTILIZAN: CON OBJETO DE FACILITAR LA LECTURA DEL BLOG HEMOS INCLUIDO UNOS COMENTARIOS O ACLARACIONES, ENTRE CORCHETES, EN LETRA CURSIVA Y EN COLOR "AGUA".
TAMBIÉN, PARA DISTINGUIR MÁS CLARAMENTE LOS TEMAS REFERENTES A TODO EL PAÍS DE LOS RELATIVOS MÁS INMEDIATAMENTE A CATALUÑA, HEMOS REDACTADO LOS PRIMEROS EN COLOR "BLANCO" Y LOS SEGUNDOS EN COLOR "NARANJA".]

domingo, 7 de febrero de 2016

Octubre 1934. Els "Fets d'Octubre" a Catalunya

[La tensió, tant a Madrid com a Catalunya, havia anat pujant...
Les esquerres consideraven que la CEDA era un partit gairebé feixista i, els seus elements mes extremistes -també el socialistes- s’havien fet amb un notable arsenal d’armes...per fer la revolució si fos possible.   A la mateixa vagada, les forces dretanes anaven insistint en el desmantellament de les reformes efectuades en el bieni del 31 al 33; i moltes vagades es recolzaven en la Guardia Civil per treure endavant les seves exigències. La crisis del govern de Samper cap al final de setembre fou la espurna que va donar lloc al esclat de la tensió acumulada.  Es van produir aleshores els "fets del 6 d'Octubre". En tota Espanya, però fonamentalment a Catalunya i Astúries. Aquesta és la visió, de primera mà, de Pere Arola]

Es parla molt el dia 1 de la situació de la policia de la Generalitat. Hi ha descontent per la marxa d’en Badía [dimitit a conseqüència del fets del Palau de Justícia del mes de Setembre] però en canvi els superiors i altres estan enfadats per la desfilada de l’11 de setembre y la protesta ha arribat fins a fer-los dimitir la Generalitat. També hi ha enredo en el Cos de Vigilància, doncs les reformes d’en Dencàs no les volen els policies que no són d’Estat Català que són tots. Tot està molt ple de política, doncs la Policia es veu que té que esser esquerrana...
[Pere es lamenta irònicament d'aquesta voluntat de Dencàs i Badia]

Circulen rumors de dissensions en el Govern entre Companys y Dencàs seguint la lluita entre Estat Català y els altres, més moderats en qüestió de separatisme. 


El dilluns 1 s’obre el Parlament català, assistint-hi la Lliga. En Companys diu breus paraules explicant el canvi de ministres. 



Parlament de Catalunya



En Durán i Ventosa en un discurs, diu que expliqui el President tot el que ha passat aquest temps, però en Companys contesta atacant la Lliga per la seva retirada.
Madrid. Palacio de Oriente






A Madrid l'expectació era grandiosa. Molts rumors que lo més probable és [que es] creï un govern majoritari de Lerroux y la CEDA. Parla en Samper explicant la seva gestió; després en Gil Robles  l’ataca per no haver seguit la orientació necessària. Contesta en Samper bastant incongruent y demana a las minories que donin la seva opinió. 

President Alcalà Zamora

Ningú s’aixeca, passa l’estona, augmenta l’escàndol y els Srs. Cid i Villalobos s’escapen del banc blau y al final es retira tot el Govern, dimitint seguidament. Aquest final tan desastrós s’atribueix a que potser es volia seguir amb el mateix Govern.


L’endemà, dia 2, dimarts, comencen les consultes y són consultats: Alba, Besteiro, Lerroux, Martínez Barrio, Azaña per telèfon, Gil Robles, De los Rios, M. Velasco, Cambó, Maura, M. Alvárez, Sánchez Román, Barcia, Río, etc.  La major part han aconsellat el Govern majoritari menys els de l’esquerra que demanen la dissolució y amenacen si no es fa. Al vespre és donat l’encàrrec a en Lerroux.

Els dies 2 y 3, dimarts y dimecres, es celebra sessió al Parlament Català sense importància. 



Alejandro Lerroux




El dia 3 comença Lerroux a fer les gestions per un Govern amb la CEDA y sembla que les negociacions van bé.


Les Corts Espanyoles: el Parlament


A la tarda no obstant sembla que hi ha grans dificultats. A la nit continuen. L’endemà, dijous 4, es diu que les dificultats provenen de que la CEDA vol posar en Lucia, que és de València y enemic d’en Samper; que en Lerroux vol mantenir en Cirilo del Río a Agricultura y la CEDA hi és oposada; y, a més, el disgust de la Lliga per ser ministre l'Anguera y no haver-ne cap d’ella.

A les 12 es fan noves consultes: Ventosa, Gil Robles, M. Velasco, Álvarez y Del Río; més tard sembla que el Govern es forma persistint en Anguera, que no representa cap partit català.

Totes les esquerres, sobretot a Catalunya, criden violentament contra el Govern que es vol fer y amenacen amb les més grans desgràcies y rebel·lions. Des de ahir circulen llistes del Nou Govern. A les sis de la tarda surt aquesta llista  i davant el temor de disturbis, els ministres prenen immediatament possessió del seu càrrec, fent en Lerroux un discurs dient que anava per respectar tothom:


Presidència:         Alejandro Lerroux,           Radical
Gobernación:       Eloi Vaquero,                    Radical
Guerra:                 Diego Hidalgo,                 Radical
Marina:                J. José Rocha,                   Radical
Hacienda:             Manuel Marraco,              Radical
Estado:                 Ricardo Samper,               Radical
Instrucción:          Filiberto Villalobos,          Liberal-demòcrata
Justicia:                Rafael Aizpún,                  CEDA
Agricultura:          Manuel Jiménez F.,          CEDA
Obras Públicas:     José Mª Cid,                     Agrario
Industria:              Andrés Orozco,                 Radical.
Trabajo:                 Oriol Anguera de Sojo,    CEDA
Comunicaciones:  César Jalón,                      Radical
Sin Cartera:           José Mª M. de Velasco,    Agrario

Sin Cartera:           Leandro Pita Romero,      Independiente.


Al mateix vespre del dijous 4 s’inicià la vaga general a Madrid que aviat fou complerta havent-hi ja violentes col·lisions amb diversos morts i ferits.

La Izquierda Republicana publicà un manifest revolucionari prenent-se enseguida les precaucions corresponents a les amenaces y armes que els revolucionaris disposaven.
  

La Rambla de Barcelona




A Barcelona l’excitació era molt grossa: el dia 3 a la nit hi hagueren incidents a la Rambla i lo mateix el 4.


El Govern es passà reunit en Consell del migdia del 3 al migdia del 4 i els rumors eren els més diversos. La tarda del 4 es reunia el Parlament català. Desprès d’altres assumptes parlà Companys dient que en Anguera no representava res i que el Govern estava vigilant y disposat a lo que calgués. En Batet envià un telegrama d’adhesió al nou Govern Central. En Companys parlà amb en Lerroux dient que si no es declarava l’estat de guerra no passaria res.

Durant la nit es veu que hi hagué discussió entre els partidaris de donar un cop i els d’anar seguint. En Companys sembla s’inclinava a lo últim i sostingué llarga conferència amb en Azaña i en Bello, que es veu l’incitaven a secundar el moviment. Durant tota la nit, Estat Català feu grans preparatius, concentració de forces, distribució de municions i armes en camions, ordres, etc.

         Escudo de "Estat Català"


Al matí del 5 divendres tothom, a pesar de certes coaccions, es posà a treballar. Però, a les 10, grups amb armes que es veu eren d’Estat Català i Aliança Obrera feien tancar botigues i magatzems i a les 11 feien parar els tramvies i autobusos i metros i més tard tota la circulació que no fos: metges o aliments. Les forces no oposaren resistència a això i quedà tot parat. Hi hagueren alguns tirotejos amb ferits. La vaga es veié tenia un caràcter oficial obligada pel Govern. 


Circularen els cotxes oficials i de policia i molts amb les insignes d’Estat Català, locals on hi havia un moviment grandiós. 

Per ràdio donaren notícies de Catalunya dient que inclús el servei ferroviari, especialment enfora de Catalunya, tenia interrupcions per haver aixecat les vies. Les notícies eren oficials y favorables a la vaga.


A la tarda per fer tancar els bancs hi hagué a la Rambla de Cataluña una col·lisió amb un mort i ferits. L’aspecte era normal, si be tot tancat y no circulaven mes que autos de metges, oficials i d’Estat Català requisats.

En Companys parlà per radio sense dir casi res i a la tarda en Pi i Sunyer digué que la alimentació quedava assegurada.

De la resta d’España digueren que a Madrid la vaga era general i molts tirotejos amb morts i ferits. A Astúries s'havien aixecat els miners i marxava l’exercit per sufocar-ho.

Oviedo. Capital de Astúries
Vaga a molts llocs i noticies de grans matances de guàrdies civils i rebel·lions de  tropa que es veia que eren tendencioses, com el to general de les noticies.


El dissabte 6, al matí, tampoc sortiren els taxis i serveis públics. A demés pararen tots els trens de Cataluña, correus i telègrafs i gairebé pararen els telèfons interurbans. De manera que no se sapigué res d’enlloc. Tothom estava desorientat sense saber que tenia que passar. Als despatxos es treballà, dintre, una estona, però es plegà davant les coaccions.

Els de la FAI, es veu que veient la dissensió dels dos governs -el de Madrid i el de la Generalitat- determinaren tirar-se a fer soroll. Al mati hi hagueren trets que culminaren al Paral·lel on durant dues hores es tiroteja des de els terrats violentament amb moltes víctimes.

A las 12.30, es donaren noticies per radio completament favorables a la vaga i desprès parlà en Dencás dient que en vista de lo dels de la FAI, les forces de la Generalitat prendrien militarment la plaça i que la vaga anava per dur-los al triomf. Completament subversiu.  

El discurs fou radiat en  castellà com les noticies i tot lo que es feu  posteriorment. Aquests discursos foren presos en discos i radiats a tota hora.


Sembla que en Companys no era gaire partidari de la vaga però al final consentí; però encara no estava decidit a proclamar la República Catalana com volia en Dencàs i deien uns papers de l’Aliança Obrera. A partir de les dotze el moviment s’accentuà: circulaven molts cotxes dons foren requisats a centenars per l’Aliança Obrera; i circulaven amb gent amb pistoles. A la tarda sortí al carrer el “somatent” esquerrà i els d’Estat Català, vigilant els carrers armats i parant els cotxes.

Milicians d'Estat Català

S’intensificà el tràfic d’armes; s’instal·laren metralladores a diversos llocs y a l’Ajuntament, Generalitat, Governació, etc. Entrant municions a tot arreu y veient-se els camions d’aquestes en el Centre del Estat Català. Corrien camions amb guàrdies d’assalt y Estat Català.

Sembla que les discussions entre Dencàs y Companys continuaven. A les 6 es feu consell i sembla s’acordà proclamar l’Estat Català en la República Federal Española comunicant-ho en Batet que diu que no s’hi adherí


A partir de les 6 les ràdios donaren himnes patriòtics y Segadors a tot drap creient molts que s’anava a la República Catalana. Es donà notícies d’Espanya parlant de lo mateix del dia anterior però en forma tendenciosa. També es digué es volia posar l’estat de guerra. Les notícies es donaven en castellà y francès per fer més escàndol.

A les 8 parlà en Companys del Balcó de la Generalitat y digué que vist l’assalt dels feixistes, el Govern trencava tota relació amb les institucions falsejades. Proclamava l’Estat Català de la República federal espanyola y invitava a establir provisionalment a Barcelona el Govern provisional de la República federal. 



Ja abans es feia notar que es recordés el 6 d’octubre de 1934. La proclamació produí decepció en alguns que esperaven la Rep. Catalana. Després parlà en Gassol, que digué que teníem que estar disposats a morir. 

A partir d’aquest moment la ràdio dóna contínuament els discursos d’aquests dos, barrejats amb discos dels Segadors y crides als espanyols perquè es sublevessin contra Lerroux dit en castellà y contínuament amb gran escàndol. 

Sapiguda la rebel·lió, el mateix moment en Lerroux declarà l’estat de guerra a tota Espanya y en Batet amb data de les 8 del vespre publicà el bàndol corresponent pel que totes les forces passaren al seu manament.


L'exercit a la plaça de Sant Jaume


En Companys li feu saber sa rebel·lió perquè s’hi adherís. Sembla que la contestació d’en Batet no fou terminant, podent ser una estratagema per a evitar que les forces d’Estat Català es posessin al carrer i hi hagués lluita forta, i pogués posar a les forces y bateries al lloc convenient. 


No obstant, la Generalitat no creient que l’exèrcit sortís i si sortia que es sublevarien les tropes i pensaven que en Batet esperaria uns dies.

No fou així, sinó que en Batet fou rapidíssim gràcies a que les tropes estaven aquarterades de 3 dies. El piquet que sortí a proclamar l’estat de guerra fou tirotejat del Centre de Dependents [del Comerç y de la Indústria, CADCI] i moriren un sergent i caigueren molts ferits. Un altre piquet seguit immediatament per dues bateries d’artilleria de muntanya anà a la plaça de la República i posà el bàndol sense incidents.






Al arribar les bateries a les 10 la Generalitat defensada per Pérez Farràs, cap dels Mossos d’Esquadra, no es rendí. Caigué un capità mort i molts ferits. 




[Els Mossos d’Esquadra es rendeixen a l’Exèrcit]

Aleshores començà el canoneig contra la Generalitat i Ajuntament; els d’Estat Català que hi havia a la plaça fugiren als carrers y terrats. La batalla seguí fins les dues intervenint-hi la infanteria. 

Després d’hora i mitja de paro, noves bateries més eficients foren bombardejant els dos palaus fins que a les 6 1/2 en vista de que no hi havia res a fer es rendiren quedant detinguts Companys y tot el Govern fora d’en Dencàs y unes 70 persones en conjunt. 


La rendició es feu amb vista de que els d’Estat Català no venien a ajudar-los. La defensa la feren  els Mossos d’Esquadra manats per Pérez Farràs, que es limitaren a evitar l’entrada de l’exèrcit al Palau. Així només hi hagueren ferits.

 Des de l’Ajuntament no tiraren sembla; no obstant fou canonejat: el Consistori estava reunit en sessió permanent. Foren detinguts l’alcalde y concejals esquerrans.

Al declarar-se l’estat de guerra, a les 10, la Guàrdia Civil sortí al carrer y procedí a desarmar els “somatenistes”, que oposaren poca resistència no obstant alguns es resistiren de manera que el tiroteig fou general al centre y Eixample de les 10 [de la nit del dia 6] a les 7 matí [del dia 7]


També es batallà a Gràcia. A la Rambla  Santa Mònica sortiren les tropes trabant-se un violentíssim combat a la Rambla sent canonejats fortament el Centre de Dependents y la Comandància de “Somatens”, caient molts morts. L’Aliança Obrera havia construït barricades a la Plaça Santa Anna, Portaferrissa, Archs, etc. Però les tropes no hi anaren. La batalla la feren tirant contra les tropes de la Plaça Sant Jaume. Els d’Estat Català concentrats en els seus Centres y en el Cafè Novetats alguns anaren a la Rambla però la major part es quedaren als centres sense comptar els molts que llençaven les armes y fugien. Al rendir-se la Generalitat de 7 a 9 la Guàrdia Civil va anar als dits Centres fugint tothom y trobant-se enormes quantitats d’armes y municions y camions carregats de municions, metralladores, etc. Que per fortuna no utilitzaren diuen per falta d’organització o massa por. Sembla que els que lluitaren més foren els separatistes de Palestra i Unió Democràtica.

Al Govern Civil hi havia la seu central d’en Dencàs y en Badia; a les 11 hi hagué gran tiroteig entre les tropes y els d’Assalt. Després a partir de les 2 començà el bombardeig des de Capitania que durà fins les 7. Des d’allí es d’on es parlava per ràdio parlant en Dencàs contínuament. Els crits de rebel·lió contra Lerroux en castellà y els de triomf; més tard es començà a demanar ajut dels rabassaires, y dels socialistes y comunistes y de tots els ciutadans. Cada moment es deien més disbarats y es notava més desesperació, tot barrejat amb discos patriòtics y molta parla en castellà. Al final des de la Generalitat es donà la notícia de la rendició. En Dencàs, Badia, Menéndez y Pérez Salas fugiren per la cloaca. Els demés es rendiren poc després; es trobaren bombes, armes y de tot en quantitat fabulosa.



Les forces de Policia de la Generalitat es pot dir que no intervingueren en el moviment; la major part dels caps es presentaren a Capitania y les forces s’anaren presentant. Els afectes a Estat Català es volgueren defensar a la Comissaria d’Ordre Públic però al final fugiren. 
Vaixell Ciutat de Cadiz

Dominada la situació foren transportats al “Uruguay” els consellers y concejals d’on passaren al “Ciudad de Cádiz” servint els dos barcos pels detinguts que arribaren de seguida a 1.000 y passaren molt més.

A les 11 del dia 7 es llegí per ràdio el bàndol d’Estat de Guerra y a les 12 una petita al·locució del general Batet.

Així tan desastrosament com visqué, morí l’Esquerra. Sempre concedint-ho tot es creà grans conflictes com el dels rabassaires y l’Estat Català: aquests anaren aconseguint influència i dominant per coacció als demés. Un conseller sol, Dencàs, valia més que tots els altres. Aquest fou el que precipità els esdeveniments: declarà la vaga sense consentiment, tragué les forces al carrer sense consentiment i al final en Companys acudí a la rebel·lió com única possible escapatòria que fallà i posà en greu perill l’Estatut i al final s’escaparen en Dencàs, Badia, Menéndez i P. Salas.




[Es diu que aquest és Dencàs 
amb un dels seus escamots semi-feixistes]

En realitat el moviment era completament separatista i per la República Catalana; però es dissimulà per tenir l’ajut de la resta d’Espanya. No obstant a no ser la providencial intervenció de Batet lo que hagués vingut era l’anarquisme i comunisme.


Durant tot el dia 7 y fins a fer-se fosc es tirotejà molt des de terrats contestant la força amb metralladores; es tingué que bombardejar els Magatzems Comercials y una mica Belles Arts; de manera que el soroll fou incessant. La nit va esser tranquil·la.

El dilluns 8 sortiren tramvies, autobusos i metros i s’obrí bastant però a partir del migdia començà el saqueig a tot el casco i hi hagué pànic gros i el soroll durà de 12 a 4 tancant-se tot. Després es pot dir que quedà tot acabat. A la nit sortiren diaris. L’endemà 9, dimarts, es pot dir que quedà tot normalitzat treballant tothom.


Fou nomenat alcalde el Tinent Coronel Martínez Herrera i President de la Generalitat el mateix grau Jiménez Arenas. Aquests almenys normalitzen la qüestió administrativa. El dia 9 desembarca una bandera del Terci per venir a ajudar. La situació és greu a molts pobles. Les víctimes són bastant nombroses: militars: 10 morts (d’ells, 1 policia, 1 guàrdia civil) i 48 ferits; paisans: 25 morts y 80 ferits sense comptar els molts curats a casa seva. Gairebé tots caigueren la tràgica nit del 6 al 7. El dimecres 10 s’efectuà l’enterrament dels militars i assistí el bisbe y tancà el comerç. Els fets foren tals com no s’han vist del 1909; tot per la incapacitat i bogeria de l’Esquerra. Lo mateix es pot dir de la resta de Catalunya. 

Girona


A Girona hi hagué forta lluita entre l’exèrcit y els d’Estat Català: moriren el comandant y cinc persones més y molts ferits. Més tard es detingué en Santaló. 


En general, a tot arreu s’havia declarat la vaga més absoluta i el vespre del 6 es pot dir a tots els pobles es proclamà l’Estat Català o per l’Ajuntament o a on aquest era de dreta per un Comitè que destituí a l’Ajuntament. Als pobles rabassaires es detingué als propietaris. D’aquests pobles sortiren en camions cap a Barcelona; alguns foren detinguts aquí; la major part se’n tornaren i al saber la rendició fugiren de l’Ajuntament. En alguns llocs s’aguantaren fins que arribaven tropes. En els llocs amb força abundant es proclamà l’estat de guerra la mateixa nit.

A Lleyda
Lleida, avui
hi hagué aquella nit gran lluita i foren assaltats convents i ferits religiosos; morts i ferits. A Manresa es declarà l’estat de guerra: fort tiroteig. A Vilafranca els rabassaires incendiaren totes les Iglesias i grans batalles. A tot el Panadés y Camp es cremaren algunes esglésies i morí el rector de Morell. A vora Sitges s’assassinà uns propietaris. A Navàs es matà al rector. A la regió de Manresa s’incendiaren vàries esglésies. Lo mateix a a Lleyda. 
Ajuntament de Manresa


A molts llocs els de la FAI s’apoderaren de l’Ajuntament així passà a Badalona y l’Hospitalet, havent-hi grans tirotejos. A S. Cugat els comunistes s’apoderaren de l’Ajuntament y hi hagué forta lluita y moriren quatre. Els disturbis foren generals a S. Boi, Cornellà, Molins, etc. A Mataró es cremà una capella. A Granollers hi hagué gran lluita el dia 7; després entraren els de la FAI y mataren algú, incendiaren convents y al final el dia 9 les tropes destruïren l’Ajuntament a canonades. 


A la vall del Ter s’aguantà en rebel·lió fins que el dia 10 volaren avions. A Puigcerdà el 10 encara les tropes lluitaren amb gent procedent de França. Es pot dir que a tots els llocs de Catalunya la commoció fou molt grossa. S’anà destituint els Ajuntaments d’Esquerra y es van confiscar les Armes del Somatent y en molts llocs es reorganitzà el Sometent antic. Es feren detencions a tot arreu de modo que a fi de setmana hi havia 3.000 detinguts a Barcelona y molts a Tarragona.



El Terci anà a alguns pobles però no trobà resistència.

El dia 11 dijous acabà la vaga a quasi tot Catalunya y el diumenge 14 la normalitat era ja absoluta. Fins aquest dia no s’acabà de normalitzar els correus i ferrocarrils que havien estat parats 4 o 5 dies. El total de víctimes és equivalent al número de Barcelona.

Manuel Azaña


El dia 9 fou detingut al vespre l'Azaña al carrer Clarís.

Fou transportat al barco. 

El dia 10 dimecres es feu Consell de Guerra sumari al comandant Bosch del Sometent: cadena perpètua. El 12 contra el comandant i capità Pérez Farràs i Escofet i altres dos: els dos primers a mort i els altres a cadena perpètua. (Eren dels Mossos d’Esquadra que defensaren la Generalitat). En seguida es feu una forta campanya demanant l’indult dirigida principalment pels radicals. L’ambient és favorable a Barcelona però no a Madrid. El dia 14 és condemnat a mort Ricart, cap dels d’Assalt.

Els diaris d’esquerra sortiren el 9 i 10 però desprès foren suspesos: són 5 diaris.

Es diu que Martínez Domingo ha pres possessió de la presidència del Parlament. És dissolta la comissaria d’Ordre Públic i l’Escola de Policia i el Govern confisca la recaptació de contribucions. El dia 14 sols es veien soldats a la Generalitat i l’endemà tornaren els Mossos. Tot normal. 


El moviment a la resta d’España fou també molt intens. Es concretà principalment a Astúries podent-se dir ser el moviment mes important des de l’última guerra civil. A Madrid, iniciada la vaga general el 4 a la nit, parà tot. Els tirotejos foren generals els 5 i 6 als afores morint diverses persones.

El Govern celebrà el seu Consell de Ministres i prengué acords de dominar amb energia. El 6 a la nit, a la noticia del aixecament de la Generalitat es declarà l’estat de guerra i en Lerroux feu un important discurs per ràdio.

Hi hagué un intent d’assalt al Ministeri de Governació.

L’endemà es celebrà una manifestació patriòtica. Fou destituït l’Ajuntament de Madrid, per fomentar la vaga i fou anomenat Delegat en M. de Velasco. Els serveis d’alimentació foren fets per soldats, com els tramvies. Les tensions continuaren els dies 8, 9 i 10 morint alguns “pacos” [es denominaven "pacos" els franctiradors revolucionaris que disparaven des dels terrats]. La vaga anà decreixent i per fi el dia 15, dilluns, tothom es posà a treballar.

Al Sur la vaga fou general. Sevilla, Cádiz, Málaga, València, etc. Però no hi hagué aixecaments d’importància; lo mateix passà a Aragón i a gairebé tota Castella i Lleó. S’acabà abans del dia 15. A Basconia, a mes de la vaga hi hagué rebel·lió dels miners tenint que actuar la tropa a la muntanya; la lluita fou grossa el 8, 9 i 10, morint nombroses persones i fent-se molts incendis. Dies després acabà la resistència dels miners de Biscaia. Eibar, Portugalete, etc, foren llocs castigats. A Galicia, vaga sense grans incidents.


Ajuntament d'Oviedo
A Astúries fou on els fets van tenir mes tràgica importància. La zona rebel·lada agafà, a més d’Astúries tot el nord de la província de Lleó i els extrems de Palència i Lugo. El dia 5, divendres, declarada la vaga general, tingué lloc un alçament general, principalment a la conca minera. 

A Oviedo les forces es tingueren que retirar a la caserna i tota la ciutat quedà en poder del Comitè revolucionari entaulant-se furiosa lluita amb les forces que no es volien rendir. El tiroteig fou incessant, utilitzant els revolucionaris canons, metralladores i dinamita en gran abundància. Fou assaltat el Banc d’Espanya, prenent 15 milions.  

Cremaren 150 edificis, els millors d’Oviedo, quedant carrers completament incendiats. Es van saquejar totalment les botigues i s’implantà el “comunisme integral”. Les Iglesias incendiades, els capellans morts i tractats horrorosament. Igualment foren mortes persones seglars. Els fets foren generals a Avilés i Gijón a on les depredacions no foren tan grosses. A la conca minera van arribar al màxim de crueltat: les Iglesias incendiades, casi la totalitat; els capellans, cremats, trossejats o crucificats. Els guàrdies civils sucumbiren a tots els llocs: fets presoners en certs punts, en altres, afusellats, sent els punts mes tràgics Campomanes, on moriren 30 guàrdies civils i Sama de Langreo on moriren mes de cent entre guàrdies civils i guàrdies d’assalt; també els morts entre l’element civil foren nombrosos. Les crueltats i crims, nombrosos i inaudits.


Lleó. Catedral
Les tropes enviades primer partiren des de Leon amb el general Bosch lluitant durament  pel nord de la província els dies 5, 6 i 7 i trobant-se en situacions dificilíssimes. Els nous reforços anaren pel nord manats per L. Ochoa, que fou el principal dirigent de les operacions. Gracies a la seva gran tàctica el dia 10, dimecres van ocupar Avilés.

El dia 8 arribaren forces del Terci i Regulars des de Marroc, manades per el general Yagüe, que el dia 9 ocuparen Gijón després de terrible batalla i bombardeig del vaixells de guerra. Amb aquests actuaren mes de 10.000 homes. Els dies següents amb combinació amb les forces principals van avançar fins Oviedo a on entraren del 12 al 13 després de forts combats i terribles lluites pels carrers. Amb això quedà dominat el focus principal. Es diu que a Oviedo sol van morir 450 revoltats. La setmana del 14 al 21 es seguiren les operacions sense gran resistència i el dia 20 es considerà completament acabada la ocupació.                           


Catedral de Oviedo


Les noticies no comencen a conèixer-se fins els dies 11 ó 12, produint-se la setmana següent horror i espant a tot Espanya. El moviment fou dirigit per russos i era completament comunista. El dia 13 es reberen a Madrid 12 penes de mort de Gijón. El Govern es reuní per veure si es podia indultar algú. Els dies 16 i 17 els Consells de Ministres foren continus trobant-se dificultats dons els militars volen que es faci justícia i l’ambient a Madrid es contra  el indult. En canvi els diaris d’esquerra treballant per dissimular els crims i atacant a la tropa per la repressió. El dia 18, dijous, es feu Consell de Ministres a Palau, que durà vuit hores i no s’acordà res sobre el indult. Sembla que el President no vol deixar matar a ningú. Circulen rumors de crisis i la situació del Govern es tota indecisa.


A Barcelona hi ha un atracament i s’incendien unes cotxeres, primera alteració del orde des de els successos. El dia 21 circulen rumors de vaga per l’endemà. Es prengueren grans precaucions i no passà res el dilluns 22.  Aquest dia circularen insistents rumors de haver-se posat una dictadura militar per Franco però no fou veritat. No obstant sembla que el exercit està molt enfadat per la actitud vacil·lant del Govern en la qüestió de les penes de mort. El Tribunal Suprem dona el seu parer sobre això. Es diu que serà afusellat nomes en Pérez  Farràs. Però el dia 23 el Govern acordà aplaçar l’assumpte per mes endavant. S’havia parlat inclús de treure el President i es parlà, el dimarts, de crisis. S’envià tres Ministres a Astúries i en Rocha a Catalunya. 

Largo Caballero



Fou detingut Largo Caballero, principal director del moviment.


A Barcelona es fan suposicions sobre l’avenir.  Es creu que l’Estatut serà respectat però el Govern es farà càrrec del Ordre Públic. Es diu que es reunirà el Parlament i es farà un Govern provisional de tots els partits. A Madrid, altres volen treure l’Estatut.

Els dies següents de la setmana es realitzà la visita dels Ministres a Astúries, donant-se compte dels greus danys ocasionats i dient que es posarà remei. A Oviedo hi ha 150 cases cremades i absolutament tot saquejat. A la resta del país la destrossa no es tan grossa. 
Es te coneixement de les desercions e intents d’insubordinació haguts en els militars aquells dies. 

Hi han mort 33 sacerdots i religiosos.  Les baixes de les forces han sigut: tropa, 90 morts; guàrdies d’assalt, 40 morts; carrabiners, 10; guàrdia civil, 90. Total, 230; a més, 46 desapareguts. Els ferits s’avaluen en 850. No es aventurat dir que el nombre total de morts passi els 3.000. Els fets vandàlics han sigut nombrosos.  

En Rocha estigué a Catalunya: sembla inspeccionà l’aspecte i al mateix temps donà solució sobre el Govern de Catalunya. Es casi segur que es va a un govern i un ajuntament nomenats des de Madrid; també sembla que en Rocha i vol col·locar radicals.
En Gil-Robles anà a Barcelona el 25 a veure el partit de la CEDA; conferencià amb molta gent i semblà anar per una solució CEDA a la Generalitat. La setmana acabà preveint-se que les ridícules imprudències de l’Esquerra sobre l’autonomia seran molt mes grosses de lo que es creia la gent. Hi ha obstinació en portar l’assumpte al Parlament i pot ser no es salvarà res.  A  la setmana següent es veié que el Parlament Català trigaria molt a reunir-se.

A Astúries continuen les lluites a la muntanya del 22 al 28 i encara segueix una mica mes buscant gent i  agafant. També a Catalunya es continuà agafant en setmanes successives. El problema del allotjament i el sustento dels detinguts es feu molt difícil.
El día 30, dimarts, sortí a Barcelona “Mirador” en lloc de “La Publi”. Mes tard, “El Diluvi” passà a “Telégrafo” i “Humanitat” a “La Ciutat”. Les esquerres es dediquen a fer circular rumors.
El 30, dimarts, a Madrid, tornats els Ministres, els assumptes es portaren altra vegada. El Consell de Ministres fou continu el 30 i el 31 en mig de l’estranyesa de la gent. Es segur que l’Alcalà Zamora no vol firmar les sentencies i molts ministres tampoc; i tampoc s’entenen en altres coses.

No obstant es tragué en clar que es posaria un tribut per pagar lo de Astúries; que es nomenaria allí un Governador General i que en Catalunya l’Ordre Públic passaria sense dubte a l’Estat, prenent-se les mesures per evitar una rebel·lió i que l’Estatut seria molt disminuït i que es nomenaria un Governador General.

A Madrid, els diaris d’esquerra disminueixen la rebel·lió d’Astúries i els de dreta ho expliquen tot. Aquets donen per morta l’autonomia en front del gran moviment espanyolista que hi ha a Catalunya.

Vilafranca. Santa María

Aquí hi ha indecisió entre seguir la CEDA o la Lliga, que estan de punta entre sí.  Es diu si la Lliga s’unirà amb Acció Catalana. Al camp sembla son partidaris de la CEDA.



Al camp, els rabassaires paguen tot lo que devien i son detinguts els que no ho fan: anant inclús tropa a Vilafranca.  


A Barcelona es depuren els cossos i es fa un moviment a les corporacions de retorn al Castellà. 

Novembre de 1934

El dia 1, dijous es fa Consell a la Presidència. A la tarda i l’endemà segueix Consell continu. Al final, els acords ja son presos però secrets. Sembla hi ha desorientació molt grossa i es tem una crisis. Al final s’ha sabut que son indultats tots els 23 condemnat a mort  menys dos, un de Leon y un altre d’Astúries; i això que pocs dies abans es considerava segur la mort d’en Pérez Farràs. Sembla hi han hagut pressions maçòniques. No obstant ningú protestà.

Onofre Sastre es nomenat Governador General d’Astúries. A Astúries hi hagué pacte amb els revoltosos després de entrar a Oviedo per la resta de operacions. Sembla estaven molt organitzats. 

En Prieto com en Dencàs i en Badia han arribat a França. En Prieto fugí en una caixa per a toros.


Indalecio Prieto. Socialista




El dia 3 son afusellats els dos condemnats. El dia 5, dilluns,  s’obre el Parlament i es prorrogat un mes l’estat de guerra. Parla en Lerroux explicant lo fet. Després en Gil Robles fa un brillant discurs recolzant al Govern; les esquerres no hi han anat per haver-hi censura. Els monàrquics ataquen al Govern; en Cambó el felicita.

El dia 6 segueix el debat polític. Parla en Calvo Sotelo que en un brillant discurs defensa l’Estat feixista. Gil Robles contesta en un altre declarant-se republicà i enemic del feixisme. Això evita que els seus diputats s’anessin amb Calvo Sotelo. Després en Lerroux digué que hi havia un altre moviment de la C.N.T.  Es dona el vot de confiança. S’accentuà la lluita entre els monàrquics i la CEDA amb grans escàndols. 

Al vespre començà la vaga de la C.N.T.  a Madrid, Barcelona i Zaragoza; durà dos dies però faltaren a treballar molt pocs obrers; fracassà rotundament.

El dia 7, dimecres, s’inicià al Parlament el debat sobre Astúries. Fernández Ladreda, de la CEDA d’Astúries després de descriure criticà molt durament al Govern Samper per no haver pres precaucions. A més a més la desídia de les autoritats d’allí fou formidable, sobre tot la del Governador. Per altra part el tràfic d’armes i la organització es feia a la vista de tothom, igual que la propaganda. La contestació d’Hidalgo fou deficientíssima. Els atacs dels monàrquics als radicals, molt forts.

El 8 i el 9 continuà el dit debat. Els monàrquics atacaren als Ministres del Govern anterior i a la CEDA també. En Samper es defensà com pogué i els escàndols foren molt grossos amb G. Del Rio y Rocha. Es tem una crisis total dons en Samper e Hidalgo no volen marxar del Govern.

Es diu que es forma un partit d’esquerres, moderat, a Barcelona.

Museu Nacional d'Art de Catalunya



El dia 11, diumenge, s’inaugura el Museu d’Art a Montjuich, assistint l’Anguera.


A la sessió del Parlament del dia 9 s’aprovà el “suplicatori” a en Largo Caballero i es començà a discutir el nou reglament de la Cámara.

El dia 12, dilluns, es diu que no es produirà la crisis. Al Parlament, el dia 13, es discuteix el Reglament. S’hi reintegren en Maura i en Martínez Barrio i es aixecada la censura als discursos. Sembla discutit l’assumpte de Catalunya.  El Governador General serà l’Estadella: hi hauran radicals i Lliga.  Es diu aquest dia 13 que es imminent la crisis parcial. 

Surt el projecte de decret per arreglar l’assumpte de Catalunya. Es nomena al Govern de Catalunya, es dissolt el Parlament Català i es convocaran eleccions tres mesos després de posar les garanties. A més s’estudiaran els serveis que tenen que tornar a Madrid.

El dia 14, al Parlament de Madrid es segueix amb el Reglament. Després es ve a parlar de la comissió de socialistes estrangers que venen a veure lo de Astúries. L’Alba els feu marxar del Congrés. No obstant anaren a Oviedo però foren rebuts amb gran escàndol i acompanyats a França.  Son molt tendencioses les noticies de la premsa estrangera. Al mateix dia continua el debat per lo d’Astúries: es veu que els militars estan completament minats per caps que en aquell moment fallaren i que es necessària una gran reforma de l’Exèrcit. El debat, al intervenir en Samper pren un caràcter molt personal i molt violent. Ell es nega a dimitir. Hi ha gran expectació i els incidents de la CEDA i radicals fan témer una crisis total.

El dijous, 15, es segueix amb el Reglament. Es presenten 7 diputats de l’Esquerra. Hi ha un escàndol grandiós. En Ventosa i Roig te que callar. Parla en Serra Moret però diu que ho condemna tot fent un paper desastrós.


Gil-Robles

Gil-Robles presenta una proposició d’incompatibilitat moral amb els revolucionaris. També es d’atac a en Samper. Hi ha violent debat, dient en Samper que sols se’n ira si li mana Lerroux. 




El dia 16, divendres, dimiteixen Samper e Hidalgo. En Lerroux es queda  Guerra i en Rocha, Estat i interinament Marina. No obstant es diu que es una solució interina. Y es tem una crisis total. Es diu si pujarà Gil Robles.

Al Congrés s’acabà el Reglament i es va reprendre el debat polític. Parla Maura, molt bé. Y desprès, en Martínez Barrio.

El Tribunal de Garanties es declara competent per jutjar la Generalitat. Els monàrquics demanen la derogació total del Estatut i per fer-ho que es faci un plebiscit.

Les esquerres es mouen molt a Catalunya.

Es tem que porti conflictes la Llei sobre “Junteros” del Ministeri d’Agricultura que no volen els Agraris per massa avançada.
El dia 20, dimarts, es crea una plaça per uns inspecció a Catalunya sobre desarmament. Al Parlament acaba el debat polític. Parlen al final Martínez Barrio i Gil Robles.

El 21, dimecres, es portat l’assumpte del “junteros”, que es impugnat pels Agraris. J. Fernàndez fa un gran discurs en defensa, demostrant la doctrina social de la CEDA. Es posen en contra monàrquics i agraris. El projecte serà reformat.

Sembla que els monàrquics volen fer dimitir als Ministres d’Agricultura, Treball, Instrucció i Governació.

El dijous 22 es presenten els pressupostos que son censurats per diversos diputats. Parla en Gil Robles dient que seria millor nomenar una comissió de tècnics i donar-l’hi plens poders i que ara es retirin els pressupostos.  El Ministre diu que ho dirà al Consell. El dia 23, es segueix amb els “junteros” i les incompatibilitats. L’assumpte del pressupostos dona gran enrenou al Govern i al final sembla que s’han entès.

Els diputats dels suplicatoris van a Barcelona per prendre declaració als presos; la situació social a Barcelona segueix amb atracaments i sabotatges. Es continua detenint rabassaires i deixant en llibertat altres.

Els dies 27 i 28, dimarts i dimecres, al Parlament es discuteix la Llei de “junteros” amb un altre bon discurs de J. Fernández. Es parla d’incompatibilitats i s’aproven suplicatoris per Azaña, Bello, etc.

El 29, dijous, es comença a discutir l’arreglo de la situació a Catalunya. 
Francesc Cambó


La lliga ha fet un vot particular per què es vagi seguint la legalitat i en canvi, els monàrquics volen la derogació total. Parlen Goicoechea i altres en el mateix sentit. 
El 30, divendres, es segueix amb lo mateix:parla Cambó en un gran discurs demanant moderació i mostrant els serveis a Espanya de la Lliga. Després s’aprova la Llei de “junteros”

Desembre de 1934

Després del discurs d’en Cambó es diu que les relacions de la Lliga amb el Govern son més bones i que es podria arribar a col·laborar. La situació social a Barcelona es impròpia del estat de guerra: es assassinat un fabricant i no es fa sumaríssim. Els incendis de tramvies son continus. Els rumors de subversió també hi son.

A fins del mes anterior en Batet estigué a Madrid i fou ascendit. Circulaven rumors de que no tornaria dons es deia que estigué a punt d’ajudar a Companys, però al final, tornà.  

El dimarts 4, al discutir-se els pressupostos  hi han violentes discussions amb el Ministre, de Ventosa i altres. El Ministre es creu que el volen treure. Però al final en Lerroux s’hi oposa i s’entenen amb en Gil Robles sobre aquest assumpte.

El 5, dimecres, s’aplacen els pressupostos aprovant-se l’opinió d’en Gil Robles. es discuteix la Llei d’arrendaments i l’assumpte de Catalunya. El Ministeri d’Agricultura prepara la Llei d’accés a la propietat.  

El dia 6, dijous, parla en el debat de Catalunya Gil Robles que sustenta l’opinió de que la fi del “regim especial” l’indiqui el Parlament.  L’endemà es segueix amb diversos discursos.

Fou detingut el cap de la rebel·lió d’Astúries, González Peña, i son recuperats els 15 milions del Banc d’Espanya.

Els feixistes feren un manifest amb el seu programa molt avançat.
Es forma el “Bloque Nacional” per Tradicionalistes i Renovació Española, amb un programa corporativista, tenint per cap a en Calvo Sotelo.

Purissima. Gremi dels Velers. Barcelona






El dia de la Puríssima es feu festa oficial.





Es fan conferencies entre Lerroux i Gil Robles per entendres en l’assumpte de Catalunya. El dia 11, dimarts, parla en Lerroux al Parlament sobre aquest assumpte, defensant l’autonomia. En Gil Robles es conforma al criteri de Lerroux. Sembla que la Lliga creu que l’autonomia no es perdrà. El 12 segueix el debat sobre aquest assumpte. El dia 13, dijous, es presenta una proposició per Gil Robles i Guerra del Rio per que no n’hi hagi termini per tornar a la normalitat l’Estatut. Això es aprovat. En Cambó fa un bon discurs lamentant-se. A la Lliga ha produït aquest final una gran decepció dons esperaven treure molt e inclús se’ls hi havien promès moltes coses que no se’ls hi han acomplert.   

El dia 14, divendres, s’acaba la discussió de la Llei de Regim Transitori de Catalunya.

Continuen els atracaments i crims a Barcelona. El dia 15 se’n fa un a una sastreria i mor un dependent. Es detingut un del atracadors i condemnat a mort; la sentencia es complí el dia 20. Això i les detencions molt nombroses que es practicaren pararen els atracaments.

Al Parlament el dimarts 18 es discutí la Llei d’Arrendaments que el Ministre vol treure abans de Nadal, però hi ha gran oposició per lo molt avançada que es. El 19, es fa sessió mati i tarda sobre aquest assumpte però al final sembla es deixa per després de festes.

El dia 20, la Lliga parla del Ordre Públic a Barcelona i es parla també d’altres assumptes.

El dia 21, divendres, sembla es va a les autoritzacions al Govern i a la pròrroga o discussió del pressupostos.

Ja feia dies que la CEDA atacava durament a Villalobos per la seva política laica, però avui s’ha entaulat un violent debat i discussió entre Villalobos i Gil Robles, semblant que tindrà que dimitir aquell.

El 22, dissabte, s’anava a fer tota la feina necessària però davant l’oposició en Gil Robles retira les proposicions i ho deixa per Gener.

El dia 20 fou elegit per el Parlament President del Tribunal de Garanties en Fernando Gasset.

La CEDA continua la discussió amb el Bloque Nacional de Calvo Sotelo i la situació, sobre tot després de la sessió del dissabte es bastant inquietant per la CEDA que perd consistència i força.
Les esquerres s’embraveixen i parlen de tenir el Govern dintre  de poc. A no venir una reacció, no tardarà molt en tornar el Govern cap a l’esquerra. L’assumpte de la terra ha disgustat a molta gent de la CEDA.

A Barcelona, amb l’aniversari de la mort d’en Macià es veu a les esquerres molt embravides i movent-se molt.

Sembla que dintre dels radicals n’hi ha molts cansats d’anar amb la CEDA. A Catalunya les dretes es veuen mes dividides que mai.

Manuel Portela Valldares


El dia 27 fou nomenat Governador General de Catalunya i President de la Generalitat Manuel Portela Valladares.


Es nomenat Ministre d’Instrucció en Dualde; sembla es va a una reorganització del Ministeri.

El dia 28, divendres, el Tribunal Suprem ordena deixar en Llibertat a Azaña i Bello.

Expectació en tothom...