Maig de 1937

Setmana del 3 al 9 de Maig

La lluita segueix terrible a Euzcadi però al fi de la setmana la tendència es a l’equilibri degut a l’ajuda naval que al fi Anglaterra ha donat a Euzcadi. Sembla mes evitable la pressa de Bilbao que es temia inevitable. En el sector de Toledo també molt fort l’atac dels lleials i els combats, duríssims. El bombardeig de Madrid segueix amb intermitència i ha causat, des del 1 d’abril 250 morts i 600 ferits. Internacionalment segueix el control però tothom fa lo que pot... [lo que pot... per saltar-se el Control]

Anglaterra segueix la política d’ajut clar a Euzcadi. Renyida amb Itàlia del tot dons a la Coronació de Jordi VI no hi va cap italià, sembla que es vulguin atraure a Alemanya que a Espanya fa mesos (febrer) que hi intervé poc. Sembla que França i especialment Anglaterra volen anar mes que mai a una mediació a base del Govern de València. Molts temen una guerra dons Itàlia i Anglaterra sembla la voldrien però es diu que Alemanya no ho vol. Respecte a Espanya mentre Alemanya i Itàlia van juntes es difícil la mediació; si Alemanya tolera un govern neutral, Itàlia hi hauria de parar. Neutral en l’ordre internacional; però en l’ordre polític tindria que ser molt centrista, cosa difícil, si bé la política i el “bastó” anglès potser ho facilitaria. Es un perill de guerra i el volen treure a base de que España sigui neutral con abans.

El Govern de València ha enviat, durant l’Abril carabiners a llocs de Catalunya per evitar els abusos de Comités que feien els major crims a Puigcerdà o a la Seo. La situació de Catalunya fa mesos que es tranquil·la però es a base d’un avanç de la CNT i domini absolut d’ella ajustant-se molt el Govern de la Generalitat.

[Esa visión de Pere es parcial: ciertamente han disminuido el caos y los asesinatos indiscrimados però la tensión entre el POUM (Partido Obrero de Unificación Marxista, de ideología trotskista), más la CNT (anarquista) y parte de la UGT, frente al PSUC (de los comunistas catalanes), más el Partido Comunista de España y más el gobierno de la Generalitat, ahora casi controlado por esos partidos, ha llegado a su punto de màxima tensión: se ha producido una “guerra civil” dentro de la “Guerra Civil”

En efecto: ya en el pasado Febrero el POUM criticó asperamente la actuación de Stalin en Moscú para “eliminar” a los Troskistas, las “purgas”; eso suposo un brutal choque con el PSUC y el PCE. En marzo el Gobierno del Estado, ordenó a Partidos y Sindicatos que entregasen sus armas: La Generalitat, muy controlada por el PSUC, transmitió esa orden al POUM y la CNT-FAI dandoles un plazo perentorio para esa entrega; el plazo fue desobedecido, con el consiguiente malestar entre unos y otros. ..

El 3 de Mayo el Jefe Superior de Policía, militante del PSUC, envió tres camiones con numerosos “guardias de asalto” para tomar el edificio de la Telefónica, controlado por la CNT y desde donde ésta interferia o podía interferir todas las llamadas telefónicas, incluidas las del Gobierno de la Generalitat. Conocida esa acción, los sindicalistes de CNT, anarquistas, se echaron a la calle con sus armas para recuperar su sede. Por la noche se les sumaron los activistes del POUM: tuvo lugar un choque brutal, choque que se prolongó, sobre todo en torno a la sedes de los partidos en liza, hasta la llegada de 5.000 guardias de asalto, fuertemente armados, enviados por el Gobierno de Valencia. Recuperado el orden público, se inició una auténtica “caza de brujas” contra los incontrolades: docenas de militantes de CNT y del POUM fueron asesinados o detenidos.

Tras estos hechos de Mayo, cayó el gobierno de la República. El socialista Juan Negrín formó un nuevo Gobierno paro ahora ya sin miembros de la CNT]

Setmana del 10 al 16 de Maig

Després de la pressa d’altres localitats Toledo queda gairabé voltat. També hi ha molta lluita del lleials a Ávila i altres llocs. Els atacs a prop de Zaragoza y Toledo es fan constants. L’enemic ho fa sobre Madrid. Al Nord persisteix la lluita terrible; La situació està estacionaria al Sollube i a Munguia. Però hi ha bombardejos a tot arreu. A Aragó i Andalusia, menys. Al mar s’enfonsen vaixells: al Cantàbric hi ha moltes mines que els poden enfonsar. A València el dia 15 es bombardeja des de el mar.

A Catalunya [sense tenir en compte aquests fets de maig ] la situación es mes tranquil·la: des de fa mesos no hi ha hagut més que casos aïllats de crims 

Largo Caballero

El dissabte, 15, a la tarda, inopinadament, Largo Caballero presenta la dimissió de tot el Govern. Azaña li torna a encarregar el Govern de nou. El partit comunista diu que ha de esser diferent el President del Ministre de la Guerra, i, en canvi, U.G.T. i C.N.T., el mateix. En Largo Caballero, com no s’entenen, declina.

Setmana del 17 al 23 de Maig 

Puja en Negrín [és nomenat com a president del govern per Azaña]  i com hi ha la mateixa disconformitat, opta pels partits i ni U.G.T. ni C.N.T. en formen part.

Aquet fet pot ser el mes transcendental des del 19 de Juliol, de poder-se mantenir un tal Govern: 

President, Hisenda i Economia................... Negrín
Estado......................................................... Giral
Defensa....................................................... Prieto 
Justicia........................................................ Irujo
Gobernación............................................... Zugazagoitia
Instrucció Pública i Sanitat........................ Hernandez
Agricultura................................................. Uribe
Obres Publiques y comunicacions............. Giner
Treball i Assistència Social.........................Ayguadé

(3 socialistes, 2 comunistes, 1 basc, 1 català ... etc.)

Les primeres impressions son que no es podrà sostenir un govern tan moderat, sense U.G.T. i C.N.T. Però es imposat per l’Estranger... i el país està cansat...

El dia 19 hi ha greu successos a Madrid i Valencia, però el Govern els domina.

Al front, terribles atacs a Vizcaya. A Catalunya es van normalitzant els pobles. Al estranger, la mediació i la pau a España estan en primer pla.

Setmana del 24 al 30 de Maig

Durant la setmana la guerra segueix estacionaria. L’únic lloc on es lluita es el Nord. No obstant, Vizcaya resisteix els atacs dels facciosos. Als altres llocs casi res. L’ambient de que el Govern va per la mediació fa que la gent no lluiti. No obstant no es veu gaire clar aquet assumpte. Els bombardeigs de ciutats pels lleials son duríssims i conseqüència d’això son el bombardeig de Valencia el 28 i de Barcelona el 29, deixen 14 morts allí, 70 morts aquí i 90 ferits. Per tota la ciutat caigueren bombes


Un dia [el 24 de mayo] , volent o no, els lleials tocaren en Palma de Mallorca un gran vaixell de guerra italíà, amb 7 ferits; els alemanys es retiraren a Ibiza i allí poc després els lleials bombardejaren un vaixell alemany, el vaixell «Deutschland» fent 28 morts [aquest vaixell formaba part de les forces del Comité de no Intervenció]. Allemanya e Italia es retiraren del Comité. 

El Deutschland

Com a castig, els allemanys, el 21 de Maig bombardejaren Almeria. Això produí una enorme impressió a tot el mon dons trenca la política internacional dels darrers10 mesos. Es tem la guerra europea.

Els plans de mediació toparen amb el rebuig de Russia
El Govern tendeix a normalitzar la reraguardia

A Catalunya persisteixen las gestiones contra la CNT. El dia 25 es assassinat un del PSUC; al volgué detenir el Comitè que ho va fer, tot l’Hospitalet s’aixecà per impedir-ho i el dia 29 tot fins plaça d’Espanya es plè de bancs i el Govern dona nota dient que es retirin a ses cases ...

El Govern català torna a estar mig en crisis. Tothom esta cansat de la guerra i voldria acabar, no obstant es tem que potser hi haura per anys