Colores

[NOTA RELATIVA A LOS COLORES QUE SE UTILIZAN: CON OBJETO DE FACILITAR LA LECTURA DEL BLOG HEMOS INCLUIDO UNOS COMENTARIOS O ACLARACIONES, ENTRE CORCHETES, EN LETRA CURSIVA Y EN COLOR "AGUA".
TAMBIÉN, PARA DISTINGUIR MÁS CLARAMENTE LOS TEMAS REFERENTES A TODO EL PAÍS DE LOS RELATIVOS MÁS INMEDIATAMENTE A CATALUÑA, HEMOS REDACTADO LOS PRIMEROS EN COLOR "BLANCO" Y LOS SEGUNDOS EN COLOR "NARANJA".]

viernes, 26 de enero de 2018

1936. Setembre

Setmana del dilluns 31 d’Agost al  diumenge 6 de Setembre

Persisteix durant la setmana la violentíssima lluita al Guadarrama on els facciosos volen infiltrar-se aconseguint alguns avenços després de dures lluites. Allí s’hi han portat forces dels “Terços” y “Regulars”. També segueix la lluita a Oropesa i al cap de la setmana les tropes del Terç fan un formidable avanç, plantant-se el 4 de Setembre a Talavera, havent avançat 40 kilòmetres . La retirada dels milicians es rapida. Comença a preocupar vivament el front del Tajo dons es veu que l’intent de l’enemic es atacar Madrid per allí veient la inutilitat dels atacs al Guadarrama.

Al Sud les lluites son dures als voltant de Córdoba. La posició de la ciutat es molt desesperada i es creu que es rendirà d’un moment al altre. Els “regulars” ocupant les viles de les ribes del Guadalquivir han restablert  la comunicació amb Sevilla, base de la seva resistència. Tampoc millora el setge a Granada: l’enemic consolida les seves posicions al sud de Granada, voltant a Màlaga on es lluita durament.

A Astúries persisteix el setge a Oviedo 
 [ciutat controlada pels rebels]  
Ajuntament d'Oviedo
on la lluita es terrible i la situació desesperada. Les columnes de socors sofreixen derrotes als límits del país.  


Després de la pressa d’Irun, pels facciosos es corre cap a Sant Sebastian; després de dures lluites el 6, diumenge, entren sense resistència a la capital: fet dels mes tristos de la guerra.

Fotografía de Robert Capa

[Robert Capa, tomó el día 4 de Septiembre su famosa foto "muerte de un miliciano", cuando el anarquista Federico Borell García cae abatido en Cerro Muriano (Córdoba)



Fotografía que se reproduce en medios de todo el mundo: pasa a ser el "icono" de la guerra civil]





A l’Aragó es lluita vivament; es als voltants d’Osca on tenen lloc grans lluites: Siétamo, etc. A 

Mallorca es lluita però les tropes tenen poc material.

A Barcelona l’Industria està en mans de la C.N.T.  En moltes cases han mort o han fet fugir els amos i han posat “comitès de control”; però  també, a les grans, deixen els amos. Els Sindicats volen tot si be per ara no fan gran cosa i la Generalitat inicia els préstecs per pagar el jornal.  La Generalitat ha agafat totes les atribucions del Govern dons es pot dir que el Govern de Madrid ací no en fa res. La Generalitat vol intervenir a l’Exercit i milícies en vista de la duració de la guerra. Ha dimitit el Govern de Madrid  [En efecte, el Govern de Giral va dimitir el dia 3; en Largo Caballero, socialista, va formar Govern el dia 4.]
Largo Caballero






Setmana del dilluns 7  de setembre al  diumenge 13.

Després de pres Talavera fan els enemics un alto però a fi de setmana donen un altre cop assaltant les fortificacions e Maqueda, molt fortes, i destrossant les milícies, posant en perill imminent Madrid, pel Sud

A Guadarrama la lluita a Pereguinos, Alto del León, etc. segueix èpica. Tan aviat uns com els altres son atacats, sense variar la posició gaire. L’Enemic fa un atac des de l’Aragó assetjant Sigüenza, que cau després de dura lluita. Al Sud tant el setge de Córdoba com el de Granada es van afluixant si be segueix la lluita enconada dels milicians.

Al Norte , a Astúries la lluita es tan terrible com de costum. En canvi, pres Sant Sebastià, l’enemic se apodera  gairebé sense resistència de tota Guipúscoa i ataca Vizcaya començant per un duríssim bombardeig a Bilbao.

A l’Aragó es lluita a Terol, on el setge fa pensar en una pressa imminent; al Ebre; i especialment a Osca, on les lluites de “Montearagón” y del “Estrecho Quinto” fan molt desesperada la seva situació.

A Toledo es torna a intensificar l’assetjament del Alcazar, on la situació es terrible.

El nou Govern ordena la retirada de Mallorca, que es fa sense grans pèrdues. Ibiza es presa poc després pels feixistes

La formació del Govern socialista no arregla res dons com la C.N.T  es fora serveix per a perdre mes força i que el Govern sigui una cosa burocràtica completament fora de la realitat del país. Gent que cobra i no fa res. Es una espècie de feudalisme. Al camp han estat confiscades les finques grans i formades col·lectivitats de jornalers.  Als pobles de Catalunya els Comitès administren tot ho del comerç de productes i no es paga res als amos. Moltes cases son confiscades pels Sindicats i es dona ordre de pagar solament l’arrendat. Els crims continuen a centenars diàriament. Es fa la festa del 11 de Setembre .

Setmana del dilluns, 14 de Setembre, al 20.

Al Tajo poca activitat. Però els facciosos arriben fins Santa Cruz del Retamar. S’opera principalment en la regió entre Toledo, Avila y Cáceres. Allí es troba la línia entre Talavera i Oropesa que es mou fins a Avila per Arenas de San Pedro. Allí lluita la columna catalano-valenciana de Bayo.    

Al Guadarrama es lluita molt. L’enemic vol, a més de les columnes de Guadalajara i Toledo, entrar pel Nord i atacar per El Escorial i per Lozoya, sense èxit.

Al Nord, en vista dels infructuosos atacs a Vizcaya, es calma molt la situació. Únicament persisteix l’atac a Oviedo i les lluites amb derrotes terribles pels rebels al Oest d’Asturies.
   
Al Sud persisteixen les lluites i els facciosos fan ofensiva fins Pozoblanco, agafant Puertollano, i molts pobles mes. A l’Aragó es completa casi el setge de Osca  i es considera imminent la pressa. 


Huesca. Catedral. Sierra de Guara al fondo




En canvi a Terol hi ha hagut fort desastre.

A Toledo es fa una voladura parcial del Alcazar per fer rendir els facciosos. Oviedo i Santa Maria de la Cabeza son altres llocs ben assetjats.

A Barcelona sembla decreix el nombre d’assassinats: es menys freqüent el trobar cadàvers. No obstant, les bandes de gent poden fer registres i detencions i morts sense que ningú s’oposi. La Generalitat va cridant i crea tribunals que van jutjant els militars, afusellant-se ja a uns 70 o 80, que no son res al costat dels 150 o mes ciutadans morts des de 19 de Juliol, en dos mesos de crims (sacerdots, catòlics, patrons, rendistes, etc), una veritable pluja: sembla que mor gent per casualitat.

Al camp es fan assassinats en massa a llocs que fins ara no hi havia hagut. A Catalunya mes de 1.500 morts en els dos mesos, pel cap mes baix. Els Comitès ho roben tot.

En la reunió de la S. de N. es parla poc d’Espanya; la impressió es de triomf del feixistes i per això ningú no ajuda als d’aci.

Setmana del dilluns, 21 de Setembre, al 27.

Després d’alguns dies de repòs, l’enemic ataca en direcció a Toledo des de Maqueda i el Teix, agafant Torrijos pels primers dies de la setmana i després de passar el 27, en una impressionant arrancada arribant fins a Toledo que es pressa d’un sol cop. Era el moment en que el Alcazar era casi pres pels lleials. Victoria que dona gran entusiasme als facciosos.   Accions al sud i al nord de Toledo.

Disminueix la lluita a la Serra: para molt. També a l’Aragó disminueix l’enorme activitat.

Al Nord, res a part de la epopeia  d’Oviedo i la defensa d’Astúries contra les tropes gallegues i Terç . 

Al Sud, Pozoblanco torna als lleials i tant a Córdoba com especialment a Granada i Màlaga millora molt la situació.

Durant la setmana disminueixen o casi cessen els assassinats pels carrers, però en canvi segueixen les sentencies i les execucions del Tribunal popular pels militars; i les detencions de les P. de C.[“patrulles de control”]. Els afusellaments clandestins a llocs ignots semblen molt freqüents. Als pobles tendeixen a disminuir els crims. La policia tot aquet temps no ha fet res. Ha procurat protegir els ciutadans fent moltes detencions també, ja de complicats, ja de gent en perill que així es salvaven.

L’Esquerra no vol pas anar a l’Anarquisme: el crear el Comitè de Milícies fou [per que el Govern controlés els comitès i tornar quan fos possible al Ordre d’abans] . Per fer-lo feren el Govern fantasma de l’un d’Agost però la C.N.T s’hi oposà. Ara es convencen de que per fer això es precís col·laborar amb la C.N.T que lo te tot i ho mana tot. Així el Govern no serà cosa com aliena a tot sinó que dirigirà la revolució amb l’avantatge  de evitar el excessos. El Comitè de Milícies que havia manat i ara havia perdut força es dissolt (ell es responsable de mes de 3.000 morts a Catalunya); difícil serà ficar dintre el pla d’un Govern tota aquesta gent: els socialistes, els anarquistes i els catalanistes, que volen tota la independència i veuen ara es ocasió única i es sacrifiquen a anar a la C.N.T. per aconseguir-lo. Es parla de crear l’exercit de Catalunya dons la guerra dura i es precís  defensar-se quan sigui ací. Servirà pot ser per fer un arreglo i per dominar la F.A.I.

Setmana del dilluns, 28 de Setembre, al 4 d’Octubre.

Pres Toledo, pels facciosos,
Alcazar de Toledo

el diumenge avancen fins Vayas i Olías on s’estabilitzen les línies durant la setmana mentre es lluita a les línies de Torrijos i Santa Cruz del Retamar; al mateix temps treballen a la regió del Alberche per acabar d’enllaçar les línies de Talavera amb les d’Àvila. Per allí havia operat aquet mes la columna de Bayo avançant per la vall del Tietar fins al sud de Vera en ple Caceres però aquets enllaços li han impedit de fer el seu fet de tallar les línies a Oropesa i s’han retirat al Alberche, a Villa del Prado, després d’una operació molt ben feta. 


Prenen Arenas de San Pedro els rebels.

 Al Guadarrama encara es fan durs combats si be tendeix a entrar la calma. A l’Aragó, després de les brillants operacions que han fet al cerc d’Osca hi ha menys activitat.

Al Nord la lluita ha cessat a Vizcaya i Santander. A Oviedo persisteixen els grans atacs dels miners per prendre-la, mentre els legionaris operen al Oest d’Astúries amb terribles combats per apropar-s’hi.

Al Sud, a la regió de Málaga, s’ha casi paralitzat la lluita de fa dies. De tant en tant hi ha violents combats als voltants de Córdoba i a Puertollano. Els facciosos han aconseguit millorar la situació d’aquella capital

Els facciosos governats per la Junta de Burgos formada  en la segona setmana i confirmada al Agost, nomenan com a cap de l’Estat a Franco el qual nomena una Junta  i es el fundador de el que ells diuen <<Nova España>>. 

Front al seu exercit (l’antic ajudat pel material estranger, terç i moros i voluntaris) hi ha les milícies, molt desorganitzades: els caps militars que, per força o de gust, venen amb elles no son obeïts en res i tot va com vol. El material escàs i la fabricació de guerra casi nul·la.  La Generalitat es la que es preocupa mes i ha creat el 28 de Juliol del 36 la C.I. de Guerra: va preveure en realitat la duració del conflicte.

Aquestes milícies aprenen en les derrotes a lluitar i no obstant, encara sense comandament, resisteixen,  si be no serveixen per l’atac.