Setmana del dilluns 31
d’Agost al diumenge 6 de Setembre
Al Sud les lluites son
dures als voltant de Córdoba. La posició de la ciutat es molt desesperada i es
creu que es rendirà d’un moment al altre. Els “regulars” ocupant les viles de
les ribes del Guadalquivir han restablert la comunicació amb Sevilla, base de la seva
resistència. Tampoc millora el setge a Granada: l’enemic consolida les seves
posicions al sud de Granada, voltant a Màlaga on es lluita durament.
A Astúries persisteix el
setge a Oviedo
[ciutat controlada pels rebels]
on la lluita
es terrible i la situació desesperada. Les columnes de socors sofreixen
derrotes als límits del país.
Després de la pressa d’Irun, pels facciosos es corre cap a Sant Sebastian; després de dures lluites el 6, diumenge, entren sense resistència a la capital: fet dels mes tristos de la guerra.
[ciutat controlada pels rebels]
Ajuntament d'Oviedo |
Després de la pressa d’Irun, pels facciosos es corre cap a Sant Sebastian; després de dures lluites el 6, diumenge, entren sense resistència a la capital: fet dels mes tristos de la guerra.
Fotografía de Robert Capa |
[Robert Capa, tomó el día 4 de Septiembre su famosa foto "muerte de un miliciano", cuando el anarquista Federico Borell García cae abatido en Cerro Muriano (Córdoba)
Fotografía que se reproduce en medios de todo el mundo: pasa a ser el "icono" de la guerra civil]
A l’Aragó es lluita vivament; es als voltants d’Osca on tenen lloc grans lluites: Siétamo, etc. A
Mallorca es
lluita però les tropes tenen poc material.
A Barcelona l’Industria
està en mans de la C.N.T. En moltes cases
han mort o han fet fugir els amos i han posat “comitès de control”; però també, a les grans, deixen els amos. Els
Sindicats volen tot si be per ara no fan gran cosa i la Generalitat inicia els
préstecs per pagar el jornal. La
Generalitat ha agafat totes les atribucions del Govern dons es pot dir que el
Govern de Madrid ací no en fa res. La Generalitat vol intervenir a l’Exercit i
milícies en vista de la duració de la guerra. Ha dimitit el Govern de Madrid [En efecte, el Govern de Giral va dimitir el dia 3; en Largo Caballero, socialista,
va formar Govern el dia 4.]
Setmana del dilluns 7 de setembre al diumenge 13.
Després de pres Talavera
fan els enemics un alto però a fi de setmana donen un altre cop assaltant les
fortificacions e Maqueda, molt fortes, i destrossant les milícies, posant en
perill imminent Madrid, pel Sud
A Guadarrama la lluita a
Pereguinos, Alto del León, etc. segueix èpica. Tan aviat uns com els altres son
atacats, sense variar la posició gaire. L’Enemic fa un atac des de l’Aragó
assetjant Sigüenza, que cau després de dura lluita. Al Sud tant el setge de
Córdoba com el de Granada es van afluixant si be segueix la lluita enconada dels
milicians.
Al Norte , a Astúries la
lluita es tan terrible com de costum. En canvi, pres Sant Sebastià, l’enemic se
apodera gairebé sense resistència de
tota Guipúscoa i ataca Vizcaya començant per un duríssim bombardeig a Bilbao.
A l’Aragó es lluita a
Terol, on el setge fa pensar en una pressa imminent; al Ebre; i especialment a
Osca, on les lluites de “Montearagón” y del “Estrecho Quinto” fan molt
desesperada la seva situació.
A Toledo es torna a
intensificar l’assetjament del Alcazar, on la situació es terrible.
El nou Govern ordena la
retirada de Mallorca, que es fa sense grans pèrdues. Ibiza es presa poc després
pels feixistes
La formació del Govern
socialista no arregla res dons com la C.N.T
es fora serveix per a perdre mes força i que el Govern sigui una cosa
burocràtica completament fora de la realitat del país. Gent que cobra i no fa
res. Es una espècie de feudalisme. Al camp han estat confiscades les finques
grans i formades col·lectivitats de jornalers. Als pobles de Catalunya els Comitès
administren tot ho del comerç de productes i no es paga res als amos. Moltes
cases son confiscades pels Sindicats i es dona ordre de pagar solament
l’arrendat. Els crims continuen a centenars diàriament. Es fa la festa del 11
de Setembre .
Setmana del dilluns,
14 de Setembre, al 20.
Al Tajo poca activitat.
Però els facciosos arriben fins Santa Cruz del Retamar. S’opera principalment
en la regió entre Toledo, Avila y Cáceres. Allí es troba la línia entre
Talavera i Oropesa que es mou fins a Avila per Arenas de San Pedro. Allí lluita
la columna catalano-valenciana de Bayo.
Al Guadarrama es lluita molt. L’enemic vol, a més de les columnes de Guadalajara i Toledo, entrar pel Nord i atacar per El Escorial i per Lozoya, sense èxit.
Al Nord, en vista dels
infructuosos atacs a Vizcaya, es calma molt la situació. Únicament persisteix
l’atac a Oviedo i les lluites amb derrotes terribles pels rebels al Oest
d’Asturies.
Al Sud persisteixen les
lluites i els facciosos fan ofensiva fins Pozoblanco, agafant Puertollano, i
molts pobles mes. A l’Aragó es completa casi el setge de Osca i es considera imminent la pressa.
En canvi a Terol hi ha hagut fort desastre.
Huesca. Catedral. Sierra de Guara al fondo |
En canvi a Terol hi ha hagut fort desastre.
A Toledo es fa una
voladura parcial del Alcazar per fer rendir els facciosos. Oviedo i Santa Maria
de la Cabeza son altres llocs ben assetjats.
A Barcelona sembla
decreix el nombre d’assassinats: es menys freqüent el trobar cadàvers. No
obstant, les bandes de gent poden fer registres i detencions i morts sense que
ningú s’oposi. La Generalitat va cridant i crea tribunals que van jutjant els
militars, afusellant-se ja a uns 70 o 80, que no son res al costat dels 150 o
mes ciutadans morts des de 19 de Juliol, en dos mesos de crims (sacerdots,
catòlics, patrons, rendistes, etc), una veritable pluja: sembla que mor gent
per casualitat.
Al camp es fan assassinats en massa a llocs que fins ara no hi
havia hagut. A Catalunya mes de 1.500 morts en els dos mesos, pel cap mes baix.
Els Comitès ho roben tot.
En la reunió de la S. de
N. es parla poc d’Espanya; la impressió es de triomf del feixistes i per això
ningú no ajuda als d’aci.
Setmana del dilluns, 21
de Setembre, al 27.
Després d’alguns dies de
repòs, l’enemic ataca en direcció a Toledo des de Maqueda i el Teix, agafant
Torrijos pels primers dies de la setmana i després de passar el 27, en una
impressionant arrancada arribant fins a Toledo que es pressa d’un sol cop. Era
el moment en que el Alcazar era casi pres pels lleials. Victoria que dona gran
entusiasme als facciosos. Accions al
sud i al nord de Toledo.
Disminueix la lluita a la Serra: para molt. També a
l’Aragó disminueix l’enorme activitat.
Al Nord, res a part de la
epopeia d’Oviedo i la defensa d’Astúries
contra les tropes gallegues i Terç .
Al Sud, Pozoblanco torna als lleials i
tant a Córdoba com especialment a Granada i Màlaga millora molt la situació.
Durant la setmana
disminueixen o casi cessen els assassinats pels carrers, però en canvi
segueixen les sentencies i les execucions del Tribunal popular pels militars; i
les detencions de les P. de C.[“patrulles de control”]. Els afusellaments
clandestins a llocs ignots semblen molt freqüents. Als pobles tendeixen a
disminuir els crims. La policia tot aquet temps no ha fet res. Ha procurat
protegir els ciutadans fent moltes detencions també, ja de complicats, ja de
gent en perill que així es salvaven.
L’Esquerra no vol pas
anar a l’Anarquisme: el crear el Comitè de Milícies fou [per que el Govern
controlés els comitès i tornar quan fos possible al Ordre d’abans] .
Per fer-lo feren el Govern fantasma de l’un d’Agost però la C.N.T s’hi oposà.
Ara es convencen de que per fer això es precís col·laborar amb la C.N.T que lo
te tot i ho mana tot. Així el Govern no serà cosa com aliena a tot sinó que
dirigirà la revolució amb l’avantatge de
evitar el excessos. El Comitè de Milícies que havia manat i ara havia perdut
força es dissolt (ell es responsable de mes de 3.000 morts a Catalunya);
difícil serà ficar dintre el pla d’un Govern tota aquesta gent: els
socialistes, els anarquistes i els catalanistes, que volen tota la
independència i veuen ara es ocasió única i es sacrifiquen a anar a la C.N.T.
per aconseguir-lo. Es parla de crear l’exercit de Catalunya dons la guerra dura
i es precís defensar-se quan sigui ací.
Servirà pot ser per fer un arreglo i per dominar la F.A.I.
Setmana del dilluns, 28
de Setembre, al 4 d’Octubre.
Pres Toledo, pels facciosos,
el diumenge avancen fins Vayas i Olías on s’estabilitzen les línies durant la setmana mentre es lluita a les línies de Torrijos i Santa Cruz del Retamar; al mateix temps treballen a la regió del Alberche per acabar d’enllaçar les línies de Talavera amb les d’Àvila. Per allí havia operat aquet mes la columna de Bayo avançant per la vall del Tietar fins al sud de Vera en ple Caceres però aquets enllaços li han impedit de fer el seu fet de tallar les línies a Oropesa i s’han retirat al Alberche, a Villa del Prado, després d’una operació molt ben feta.
Alcazar de Toledo |
el diumenge avancen fins Vayas i Olías on s’estabilitzen les línies durant la setmana mentre es lluita a les línies de Torrijos i Santa Cruz del Retamar; al mateix temps treballen a la regió del Alberche per acabar d’enllaçar les línies de Talavera amb les d’Àvila. Per allí havia operat aquet mes la columna de Bayo avançant per la vall del Tietar fins al sud de Vera en ple Caceres però aquets enllaços li han impedit de fer el seu fet de tallar les línies a Oropesa i s’han retirat al Alberche, a Villa del Prado, després d’una operació molt ben feta.
Prenen Arenas de San Pedro els
rebels.
Al Guadarrama encara es fan durs combats si be tendeix a entrar la
calma. A l’Aragó, després de les brillants operacions que han fet al cerc
d’Osca hi ha menys activitat.
Al Nord la lluita ha
cessat a Vizcaya i Santander. A Oviedo persisteixen els grans atacs dels miners
per prendre-la, mentre els legionaris operen al Oest d’Astúries amb terribles
combats per apropar-s’hi.
Al Sud, a la regió de
Málaga, s’ha casi paralitzat la lluita de fa dies. De tant en tant hi ha
violents combats als voltants de Córdoba i a Puertollano. Els facciosos han
aconseguit millorar la situació d’aquella capital
Els facciosos governats
per la Junta de Burgos formada en la
segona setmana i confirmada al Agost, nomenan com a cap de l’Estat a Franco el
qual nomena una Junta i es el fundador de el que ells diuen <<Nova
España>>.
Front al seu exercit
(l’antic ajudat pel material estranger, terç i moros i voluntaris) hi ha les
milícies, molt desorganitzades: els caps militars que, per
força o de gust, venen amb elles no son obeïts en res i tot va com vol. El
material escàs i la fabricació de guerra casi nul·la. La Generalitat es la que es preocupa mes i ha creat el 28 de Juliol del 36 la C.I. de Guerra: va preveure en realitat la duració del conflicte.
Aquestes milícies aprenen en les derrotes a lluitar i no obstant, encara sense comandament, resisteixen, si be no serveixen per l’atac.
Aquestes milícies aprenen en les derrotes a lluitar i no obstant, encara sense comandament, resisteixen, si be no serveixen per l’atac.