1937.04.Abril

Setmana de 5 a 11 d’Abril

Elorrio. San Agustín de E.

El atac al Norte, a Vizcaya ha sigut l’essencial de la setmana. Després de dures lluites, agafen Elgueta i després Elorrio, però al cap de setmana paren. Es degut el violent atac al resultat poc eficient del que es va fer a Santa Quiteria a l’Aragó que degut als atacs anteriors del enemic al Sud es l’únic hagut a l’Aragó des de Octubre. 

A Teruel hi ha avançaments importantíssims dels lleials. A la Casa de Campo es on es fa un gran atac per allunyar els enemics, operació transcendental que va per bon camí.

Al Sud i a Oviedo s’aquieta tot. A Madrid es va estabilitzant la situació dels 800.000 habitants civils. Les privacions son enormes: 1000 morts a Madrid i 400 a barriades des de 1.11 a 1.04, degut als bombardejos de avions i canons. El temps mes terrible fou en Novembre i mig Desembre, després casos aïllats. Aliment, malament; a l’aire dominen els lleials; al mar, els feixistes contínuament agafant vaixells.

Bombardeig a Barcelona el dia 4, per avió, i freqüents al litoral i a Portbou. A la resta d'Espanya, pocs.

Internacional: després de la sorpresa per l’enorme intervenció italiana, es torna a tirar terra a sobre, i es disposen a passar el control.

La crisis de la Generalitat es aquests dies l’assumpte culminant. La CNT tingué exigències tan grosses que al fi es feu un govern... que la UGT no acceptà. Era que tot ho tenia la CNT, i la UGT els racons. Així la CNT podria dirigir tot Catalunya cap al mes allà revolucionari. 

Al no esser acceptat hi hagué temor de lluites; s’evitaren, i Companys, enfadat, imposà un Govern Provisional mentre s’entenguin.  Tota la setmana durà la pugna, en el fons per treure de la CNT la direcció de les industries de guerra i d’els proveïments para el front; la col·lectivització de empreses petites, etc... El Ordre Públic es imposat per València. Es el fi dels estrangers.

Setmana del 12 al 18 d’Abril

Continua l’èxit del setge a Teruel.

A Madrid, els primers dies l’atac es terrible però al fi ens passa com a ells, que no se’n guanya massa dons les línies fortificades de tot el centre son tals que ni uns ni altres hi podran fer res, i es precís que la guerra es resolgui a altres fronts. Però es preveu que el front del centre no pararà i Madrid quedarà en la mateixa situació por molt de temps.

Al Sud i al Nord, res. A Aragó, tampoc. Al aire l’aviació lleial bombardeja moltes punts de l’enemic. Ells operen molt menys. Com venjança per l’atac a la Casa de Campo bombardegen amb canons el centre de Madrid. Abans havien limitat a bombardejar els barris extrems i ara ho fan al centre. L’Esquadra facciosa treballa al Nord; allí imposa un bloqueig. El Govern anglés aconsella als seus vaixells que no vagin a Bilbao: això dona lloc a violentes pugnes pelítiques a Anglaterra. Però els anglesos s’entesten en això, que es una protecció descarada a Franco. Sembla que vulguin que prenguin Bilbao.

Hi ha dos tendències que lluiten aquí contra la sindical CNT i part de la UGT, que va amb ella i no s’ha fet del PSUC. Una, l’esperit de partit del PSUC per dirigir ells sols la Revolució i altre el de molts del PSUC i tots els de la dreta del PSUC que s’aprofiten d'aquest esperit per treure de les mans dels obrers la direcció i fer marxa enrere en la Revolució. Uns ho fan per que l’estranger ens ajudi i altres per que els hi convé. Ací es espera ajuda per tot això i per Catalunya, però els de València, de passada ho aprofiten contra Catalunya i per això Estat Catalá mima la FAI.

Setmana del 19 al 25 d’Abril

Teruel. Catedral de Santa María

Al front de Teruel la mort del Coronel i algunes pèrdues paralitzen l’operació.

Torna l’atac duríssim del enemic a Vizcaya. Lentament l’enorme aparell militar del facciosos avança sobre un poble indefens. Cauen Durango, Eibar i Lequeitio, i la lluita es terrible.

A Madrid es lluita poc. S’inicia gran atac lleial cap Toledo.

Persisteix la brillant actuació de l’aviació lleial pel país facciós, la porca actuació del facciosos i atacs com el del divuit a Barcelona, amb 7 morts i 40 ferits. Persisteix tota la setmana el bombardeig amb canons a Madrid.

El dia 20 es posa en vigor el control de les costes hispanes, fet importantísim des de el punt de vista internacional. Des de "el principi” de no intervenció al agost del 36 i la prohibició de voluntaris no hi havia hagut res tant important. Es la vigilància per fer complir dites lleis. Intervé Alemanya, Itàlia, França i Anglaterra i a nosaltres ens perjudica molt. Es diu que seguirà la repatriació de tots els voluntaris que, donat el que son, tendiria a un esmortiment de la guerra. Persisteix l’actitud d’Anglaterra referent al bloqueix de Bilbao, ¿deguda a qué?: potser vol veure si s’atreu a en Franco a un arreglo a base d’ell.

Hi ha crisis en CNT. De fet, en CNT hi ha dues tendències: una ordenada i altre anàrquica, amb tots els incontrolats i amb tots els abusadors: una constructiva i altre destructora.

Setmana del 26 d’Abril al 2 de Maig

Tota l’activitat guerrera està en el terrible atac sobre Euzcadi. L’enemic, potentíssim com mai avança sobre un poble que no te casí armament. El Control l’impedeix rebre la seva aviació i es ell tremendament bombardejat. Bilbao es bombardejat de continu i mes encara las poblacions dels ports. Entre totes elles descolla el bombardeig de Guernica, el dia 27, que commocionà a tot el mon com mai cap fet de la Historia. L’enemic agafa Guernica, Bermeo i Amorebieta però amb lluites duríssimes.

A la resta l’únic important es l’atac del lleials sobre Toledo i la rendició dels facciosos del santuari de S. M. de la Cabeza. Feia 9 mesos que estaven assetiats.

Santuario tras el asedio

Santuario hoy y antes del asedio

Persisteix el terrible canoneig de Madrid.

Internacionalment s’aprecia el canvi d’actitud d’Anglaterra que de una casi agressió a Euzcadi i a València passa a una complaença i complicitat. Així es que els vaixells anglesos protegits pel Control entren en Bilbao sense parlar ja del bloqueig i en mig del estupor de Franco. Anglaterra urgeix la evacuació de tota la població civil de Euzcadi. ¿Causes de canvi tan radical?

Anglaterra pel «gentleman's agreement» [pacto de caballeros] va convenir amb Italia que ací manes Franco, a base d’un arranjament, i que seria neutral: amb això permeté que Italia li ajudés a fons, pero, ara, com encara no guanya i veient que Franco sería de Italia gira la cara al arreglo a base d’en Franco (veient que encara no ha pres Madrid i Bilbao) i va al arranjament a base dels lleials, que li han ofert que serien demòcrates i moderats.

El govern de València es fortaleix molt per evitar la activitat comunista de la «Junta de Defensa de Madrid», la disol i recolza a la Sindical; lluita molt pel Ordre Públic; també contra la part mes revoltosa de la C.N.T.; i detè tots els robos, assassinats,

1937. 03 .Mars

Setmana del 1 al 7 de Mars

Durant la setmana disminueix la batalla del Jarama. Amb els brillants contraatacs de la setmana anterior, els lleials han fet retirar als facciosos i després de tres setmanes ha acabat la batalla més forta de la guerra en què els contingents emprats són enormes i enormes les baixes. A més les batalles d'aviació han estat les mes grans de la història.

Avión de la Legión Condor

[De hecho, en efecto, la batalla del Járama fue una tremenda batalla. Se desarrolló sobre todo a lo largo del mes de Febrero del 37. Entre uno y otro contendientes sumaron casi 100.000 hombres y unas 7.000 bajas por parte de los "suiblevados" y unas 9.000, por parte de los republicanos. 
El ejercito sublevado pretendía cortar las comunicaciones de Madrid con el Este y, después, con el Noreste de la Península. No lo consiguió: en ese sentido se trató de un triunfo de la República que retrasó el aislamiento de Madrid y también el propio fin de la guerra].

Al front de Madrid s’avança molt, allunyant els facciosos. S’espera el gran atac que fa dies prepara l’enemic i que ha de superar tots els precedents (7 Novembre, Desembre, PozaS, Jarama).

Catedral de Oviedo

A Oviedo van entrant els lleials amb fortes lluites. 

El Govern manté cada dia mes el seu prestigi. Al estranger s’están preparant pel control estricte d’España i els seus ports.

Al mar persisteix el domini facciós amb el descarat recolzament d’Alemanya i Itàlia.

A Catalunya es prepara tot per la guerra. S’ha constituït el seu cos únic d’ordre públic, si be encara no es estrany que es registrin atropellaments i altres fets aïllats. 

Monument a LLuis Companys. Tarragona

La unió de la CNT i la UGT es fa íntima si be a base d’un allunyament de la UGT i el PSU. En efecte, a Madrid es nota una divisió entre sindicats i política. Ací, Companys ho porta tot molt bé

  

La qüestió dels proveïments dona lloc a xocs incomprensibles. [Podéis confrontarlos en las entradas  referentes a "proveiments, 1 y 2" que son posteriores a la de Abril de 1939 y se incluyen entre las entradas de "Informes y Anexos"]  Persisteix la col·lectivització de la petita industria i comerç per la CNT de mal efecte entre grans masses.

Setmana del 8 al 14 de Mars

Concatedral de Guadalajara

L’inicio a Madrid de la 5ª gran ofensiva dels facciosos, es per Guadalajara amb el recolzament de 30.000 italians. 

Avancen amb el seu material moderníssim amb dures lluites uns 50 kilòmetres en direcció a Guadalajara eixamplant també el front al mateix temps. Però a Torija comença la gran resistència dels lleials i s’inicia el contraatac; a fi de setmana s’apoderen els lleials de Trijueque, després de dura lluita.

Aquest atac per la enorme massa de gent que hi actua es l’acció mes important de tota la guerra i l’avanç mes fort i rapit dels facciosos. Utilitzen material moderníssim i abundant i tot es italià, descaradament.

També pel Jarama ataca durament l’enemic però no pot pas avançar. 

Tanc republicá

A l’estranger es ve a passar el control el día 13.

Al mar persisteix la perniciosa actuació dels pirates, agafant vaixells.

El dia 13 son bombardejades Badalona, Sabadell i altres llocs a les 9 hores, amb 6 morts. També a altres llocs durant la setmana.

A Madrid, la crida dels soldats fortifica molt la posició del Govern que, mica en mica, posa ordre en la actuació (per molts conceptes bona, però violenta a vegades) dels comitès locals que poden fer ver el regim com extremista.

A Madrid la Junta de Defensa actua magníficament i ha evitat en els últims dos mesos tots els crims.

Els avions feixistes han fet 1.500 morts i 3.000 ferits i 1.000 edificis mes o menys destruïts.

A Catalunya no s’acaba de posar en practica la Unitat del Ordre Públic per que s’evitin fets com els de La Fatarella, Centelles, o Puigcerdà. 

Augmenta l’entusiasme militar perquè s’anuncia la crida de cinc lleves.

Setmana del 15 al 21 de Mars

Magnífica es la setmana al Centre. Els lleials persisteixen en el contraatac iniciat a Guadalajara i en un avanç brillantíssim de tota la setmana reconquista casi tot lo pres pels facciosos: Trijueque, Briguega, i la mar de pobles. Es un atac brillantíssim que posa en fuga als italians i deixa al descoberts morts, presoners, materials i documents importantíssims on es veu que es un verdader exercit d’ocupació italià. Des de els primers dies no s’avia vist un tan gran atac dels lleials. L’aviació es molt millor que la d’ells. Tot España sent un gran entusiasme per la victòria. Això enforteix molt el Govern de Madrid

Guadalajara. Palacio del Infantado.

Al estranger es posa en pràctica el control.



Al mar, per l’estil. El dia 16 es bombardejat Barcelona amb 8 
morts, a les 7 hores.

A Barcelona, el dia 20, surt el decret de crida de les lleves.

La qüestió de l'Ordre Públic està en suspens. Pel que sembla els elements de la FAI estan descontents del to massa moderat, i recolzant per a això al POUM en la campanya contra el Govern de sotamà.

El Govern ha demanat el lliurament d'armes i sembla que els sindicats no s'apressen a lliurar el seu copiós armament. Això dóna lloc a arguments al Govern com en l'assumpte dels proveïments.

L'alimentació és variable: uns articles sí i uns altres no... [Tema que podéis también confrontar en las entradas  referentes a "proveiments, 1 y 2" que son posteriores a la de Abril de 1939 y se incluyen entre las entradas de "Informes y Anexos"]

L'activitat militar tendeix a menys; amb tot, el 21 es fa una gran maniobra a Pins del Vallès amb entusiasme delirant.

Persisteix la col·lectivització de la petita indústria i comerç que dóna lloc a grans disensiones doncs fet voluntàriament (com es fa) el Govern no ho pot evitar perquè s'acullin a les lleis. També ocorre en el camp.

Semana del 22 al 28 de Mars

Durant la setmana disminueix l'activitat a Guadalajara. Els lleials acaben el seu victoriós avanç; el resultat és impressionant: milers de presoners i morts i gran quantitat de tota classe de municions i armament.

Soldats republicans amb armes conquistades als italians

Una victòria molt gran. [Victoria que dio lugar a las famosas canciones en las que, con sorna, se dice a los italianos que "Guadalajara no es Abisinia", expedición a ese país africano en que los italianos sí triunfaron] 

En el Jarama, alguna acció violenta. Els lleials avancen en Avila, Toledo i Talavera. A Oviedo el temps ha paralitzat l'atac últim.

A l'a resta gairebé gens, excepte les lluites duríssimes en Pozoblanco, on els facciosos italians també tots són derrotats.

A l'estranger els enormes contingents d'Italians que la derrota de Guadalajara posa de manifest produeix estupor. França està disposada a impedir-ho. A Anglaterra el seu govern se sent decebut doncs sempre està esperant la caiguda de Madrid.

Els anglesos i sectors del Govern francès volien des del principi el triomf de Franco però ara cada dia s'espanten mes en veure la intervenció d'Itàlia i Alemanya i veuen que per defensar els seus privilegis reforcen l'avenir dels seus països. El control queda suspès i el perill de guerra, imminent.

A Espanya, cada dia el govern mes ferm.

A Catalunya la millor situació militar desenvolupa el problema polític que des del 19 de Julio hi ha plantejat. Ara la UGT s'ha unit molt més amb la CNT i el punt [de tensió] és entre el POUM i Sindicats d'una banda i PSU i Esquerra per l'altre. Moderats i extremistes. Els uns volen la socialització completa; pels altres ja és suficient. Clar que la CNT i la UGT mantenen una atenuació de la tesi del POUM. La dels altres és el que volen França i Anglaterra.

Crisis a la Generalitat el dia 26 . 

Els soldats es presenten tots del 22 al 27.

Setmana del 29 de Mars al 4 de Abril

L'aspecte internacional, a partir de la fi de Desembre va prendre un altre caire. Fins llavors la França i l'Anglaterra oficials volien el triomf de Franco i ells fer-se amics; ara veient que no guanyaven van comprendre que de fer-ho seria amb l'ajuda descarada d'Itàlia i Alemanya i quedaria unit a elles posant en perill a ells. Entre comunisme o enemic, van voler un punt mitjà. Que guanyés el Govern i que s'evitessin els extremismes: és quan apareix la teoria del Govern democràtic al que fins llavors França i Anglaterra no havien ajudat gens. Però els enviaments de material es van fer llavors importantíssims.

Però això dóna un perill que no és a la guerra. La 3ª solució que ara manté Anglaterra és la neutralització d'Espanya, vigilada per l'estranger per evitar la guerra europea en què pot degenerar la guerra civil. La presa de Madrid abans de Mars era l'essencial però "l'infalible" atac de Guadalajara ha fallat; i el pla a base dels facciosos ha fallat. Madrid, fa vuit mesos és la més gran inquietud de la Diplomàcia per la seva resistència és el punt neuràlgic d'Europa

Ara es torna a la 2ª solució, és a dir, la moderació del Govern de València per promoure a força d'allò una espècie de tornada gradual al temps d'abans el 19 de Julio.

Segueix durant la setmana la lluita per l'estil a Guadalajara: després de la victòria del Govern, l'enemic no es mou. Al Jarama la lluita és en moments molt dura.

Pozoblanco. Córdoba

A Pozoblanco es on la lluita es culminant sent derrotats del tot els italians i els feixistes.





Els violents intents d'entrar a Oviedo han tornat a fallar

Bombardero aleman

El 29 es bombardejat Durango, amb 300 morts, el crim més gran dels feixistes des del principi de la guerra i s'inicia un duríssim atac en el front de Biscaia, quiet des de Setembre.

La crisi de la Generalitat, iniciada el 26, va seguint amb variades incidències, fins que se surt en Companys imposant un Govern provisional.