1933. VII a IX. Cau l'Azaña. Lerroux Presidente

[En aquests mesos continua la penosa successió de discussions, tensions i amenaces. Al setembre caurà Azaña i Lerroux prendrà el relleu]


Es parla de la Llei d’Ordre Públic, però els socialistes no la deixen seguir al Parlament. La Llei Electoral tampoc  no  passa durant la setmana dels 4, 5, 6 i 7 de Juliol. En aquesta setmana s’aprova la Llei de treure al Jurat certs delictes.

Hi ha rumors de crisi per diferències dels socialistes. Després es diu que el Govern caurà per manejos de Sánchez Román. Es treballa per la substitució de l’Ensenyament religiós. Se fan maniobres navals. 

L’assumpte del traspàs de serveis es activat.

La situació social a Barcelona es complica mes: continua la vaga de construccions i es parla de vaga d’autobusos. A Tenerife hi ha grans disturbis: els extremistes treballen molt per donar un cop. Les dretes treballen per unir-se. En el procés del 10 d’Agost  declara el General Sanjurjo  [es refereix al fracassat cop d'estat del 10 d'agost de 1932, dirigit pel General Sanjurjo].

Els dies 11 i 12, a Les Corts l’assumpte de l’Ordre Públic es obstruït  per en Balbontín.  Circulen rumors sobre l’elecció del President del Tribunal de Garanties; els Radical-Socialistes proposen a Albornoz però els Socialistes no el volen, encara que al final per evitar la crisi es conformen i el dia 13 surt President l’Albornoz per pocs vots de majoria tenint “quorum”. Aquesta elecció ha fet molt mala impressió dons aquet es enemic del Tribunal; el dia 14 continua l’obstrucció al tema de l’Ordre Públic.

Els 18, 19 i 20 es segueix igual amb una falta absoluta de diputats; el 21 es volia fer “quorum” però no hi ha prous diputats. Es reforma la Llei d’Ordre Públic i sembla que cessa l’obstrucció. S’ha aprovat la Llei Electoral.

Casares Quiroga

Un tractat amb el Uruguai dona lloc a discussions entre ramaders i agricultors. Els Gallecs s’enfaden molt i Casares Quiroga amenaça amb que si es vol aprovar ell dimiteix provocant una crisi 
[es refereix a l'acord a signar amb Uruguai en relació amb temes agrícoles i ramaders].

No obstant si aquesta crisi ve serà això la raó aprofitada dons sembla que la crisi es imminent degut a formar-se un partit republicà amb Sánchez Román. En Casares Quiroga fa la feina d’Albornoz. Es reuneixen moltes assemblees econòmiques que ataquen durament al Govern per lo dels Jurats mixtes.

El 25, dimarts, els rumors de crisi s’allunyen; el dimecres es fa “quorum” aprovant-se definitivament una sèrie de Lleis com la d’Ordre Públic; es discuteix i s’aprova la Llei de “Vagos”; el dijous 27 i el 28 es fa la Llei d’Arrendaments  Rústics a la que els Agraris fan obstrucció.

Una explotació agrària en el Maresme

 El 26 el “quorum” fou obtingut per l’ajuda dels Radicals; això fa creure la crisi imminent; el dia 23 feren discursos Maura, Largo Caballero i Gordon Ordax; el socialista es declarà partidari d’anar a la dictadura si precís fos; el radical-socialista discrepà fundamentalment amb el Govern.

Els radical-socialistes fan una reunió de la que es creu pot sortir la crisi. Marcelino Domingo fa un discurs el diumenge 30 i diu declarar-se partidari dels socialistes. La reunió radical-socialista  acaba el dimecres, dia 2, amb la derrota del sentit antisocialista i desapareix el perill de crisi. Es creu que aquesta es produirà en arribar les vacances.

Fa molt temps que hi ha gran animositat contra els Jurats Mixtes del ministeri de Treball puix son molt parcials; les associacions patronals fan grans conferencies que eleven protestes al Ministeri  contra això i el continuat augment de salaris però el Govern se’n en riu. La situació dels negocis es desastrosa i l’anarquia, absoluta; l’amo ja no ho es.

El 25 es parla d’un moviment fascista y s’agafa molta gent. Els socialistes diuen organitzar-se contra el fascisme i no s’amaguen de dir, inclús des del banc blau, que la llibertat ells no la volen i la República Democràtica Parlamentaria no els hi agrada, volent ells una dictadura socialista i que els altres no tinguin drets. La llibertat i juridicitat, tan pregonada abans del 14 d’Abril es conculcada contínuament.  Les arbitrarietats contra les dretes son colossals i els menyspreus a les rames de la producció i odi als industrials, molt grossos. El comerç ha disminuït a 1/3 part abans de la República, culpa, essencialment de la tàctica dels governants. El poder adquisitiu dels espanyols ha baixat enormement i España ha quedat empobrida.

Al Parlament de Catalunya es feu sessions a partir de mig mes. Poca cosa es feu de bo. La situació de l’Esquerra es, com de costum, de dissensions continues.

L’assumpte del traspàs de serveis continua preocupant tenint d’arribar en Macià a encarar-se violentament amb Madrid per aconseguir alguna cosa. Tant a Madrid com a les oficines de Barcelona s’hi fa una resistència passiva molt grossa.

Aquet assumpte, en el Ordre Públic determina una gran passivitat de la policia i tothom fa lo que vol: els atracaments son diaris; la vaga de construcció fa quatre meses que dura i les bombes i coaccions hi son cada dia. Els escamots es barallen amb la policia originant-se grans discussions i conflictes. Al camp, la llei feta pel Parlament no es seguida i tothom agafa lo que vol amb la ajuda dels que votaren la llei. La indústria es paralitza ràpidament.

Agost del 1933    

S’inicia el mes al Parlament amb la obstrucció a la Llei d’Arrendaments i amb casi no assistència de diputats. Els dies 8, 9, 10 i 11 es fa sessió havent-hi un “quorum”. Els 15, 16, 17, 18 i 22,23,24 i 25 es segueix igual amb molta calor i el Govern s’enfada però els diputats de la Majoria no acudeixen de mode que no es pot fer ni “guillotina” ni “quorum”.

Les critiques contra el Govern son duríssimes dons es diu que no té ja majoria puix els seus diputats no hi van. Al final, el 24 i 25 assisteixen mes ministres i Azaña diu que si els diputats no venen dimitirà

La situació social continua molt malament: els incendis de finques a Andalusia son grandiosos.

 La vaga de la construcció s’acaba a Barcelona però hi ha a la regió conflictes molt lletjos.

La situació de l’agricultura es desastrosa no podent-se seguir mes amb els que a els amos fa el Govern. Lo mateix passa amb l’industria. El traspàs de serveis dona lloc a mig d’Agost a una tibantor molt grossa entre el Govern i la Generalitat dons el Govern no vol donar cap diner i exigeix que Catalunya pagui com si el Govern encara fes la feina.

Francesc Macià

Després de llargs consells i discussions de gran expectació i de parlar-ne de crisis inevitable en el Govern, sembla que l’assumpte queda aplaçat. L’Orde Públic torna a sortir i al final es nombra Governador General de Catalunya i, al mateix temps, Comissari General de la Generalitat a en Selves.

Els socialistes continuen cridant considerant-se  com els que manen en el Govern.

El Parlament de Catalunya ha tancat ja.

Las eleccions sembla que l’Esquerra les va allunyant ja que la seva situació es molt dolenta. Es fan gestions per acabar les divisions de l’Esquerra.

Els dies 30 i 31 hi ha sessió al Parlament de Madrid. Continua l’obstrucció agrària. Es creu que s’anirà a la sessió permanent. (A principis de mes a arrel d’unes converses es va arribar a un acord amb els agraris en que s’acceptava tot lo que aquets deien però després d’uns quants articles els van trair i l’obstrucció va a tornar a sortir). Sembla que hi va haver algú que no pogué tolerar una victòria dretà. La situació al Parlament continua dolenta per la poca assistència que fa creure en una immediata crisi. No obstant el dia 31 es torna a arreglar la cosa que semblava definitiva: el Govern pacta amb els agraris en l’article 17 de la Llei d’Arrendaments que aquells obstruïen.

Setembre de 1933   

El dia 1 al Parlament encara no s’aprova l’article 17 degut a intrigues dels radicals.

El dia 3, Diumenge,  es fan eleccions al Tribunal de Garanties. Son de segon grau, o sigui votades per tots els concejals d’Espanya menys a Catalunya on sols voten els diputats del Parlament.

Hi ha un lloc per cada regió; de 15 regions el Govern sols en guanya 5 i encara les menys importants (Extremadura, Murcia, Catalunya). Els radicals guanyen a Andalusia, Valencia, etc. Els agraris guanyen a les Castellas, Navarra, Vasconia, etc. Es una derrota del Govern i triomf de les Dretes. Els diaris exigeixen la dimissió del Govern.

El dilluns, 4, pren possessió del Govern General de Catalunya en Selves, cessant l’Ametlla.

El dia 5, a les Corts, es segueix per l’estil amb rumors i comentaris. El dimecres, 6, Lerroux fa un discurs en que diu al Govern que dimiteixi; Azaña contesta explicant-se i es votat un vot de confiança per 146 contra 3. No obstant, sembla que les dissensions en els partits de la “majoria” donaran la crisis.

Al Parlament es parla dels mestres laics.

Escudo de la República

El divendres, 8, Consell de Ministres que passen després a Palau. A la sortida, el Govern s’ha declarat en crisis total. Les causes son el condicionament que el President posà a la confiança al dir que seguissin amb aprovar les lleis urgents.

A la tarda foren consultats Besteiro, Cabello (s), Gordon Ordax (r.s), Ruiz Funes (a.r), Santaló (e), Lerroux, G.Paratchi (r.s), Maura, Franchy, Soriano, Iranzo, Castrillo, Botella. Semblà que no es donarà encara el decret de dissolució a Lerroux.

El dissabte, 9, son consultats Ossorio, M.Alvarez, S.Roman, Unamuno i Hurtado, i, per telèfon, Ortega y Gasset, Alba, Sánchez Guerra, Abadal i Marañón. Al vespre es cridat Lerroux  per formar Govern; diu que el farà de concentració d’esquerras republicanes sense socialistes; sembla que no parla ja de dissoldre el Parlament.

El Diumenge, 10, va fer gestions amb molt poc èxit perquè es va dirigir a les persones i no als partits i tots es negaven.

El dilluns, 11, el visita Azaña i l’indica que l’ajudaran si ho demana als partits. Així ho va combinant  i el dimarts al matí ja tenia el Govern format.

Sembla que en realitat primer li feren el buit però al veure que era capaç de fer govern sols de radicals i amb dissolució, s’espantaren i l’ajudaren.  

Els assumptes militars van influir dons sembla que Lerroux tenia suport en els militars

Presidència               Alejandro Lerroux                   Radical

Guerra                          J.José Rocha                         Radical

Marina                         Victor Iranzo                         Independent

Estat                         Claudio S. Albornoz            Acció Republicana

Hisenda                       Antonio Lara                          Radical

Obres Publiques          Guerra del Rio                       Radical

Justícia                         Botella Asensi                   Radical-Socialista

Instrucció                     Domingo Barnés               Radical-socialista

Treball                         Ricardo Samper                     Radical

Agricultura                  Ramón Feced                     Radical-socialista

Industria i C.               Gómez Paratcha                          Orga

Comunicacions            Miguel Santaló                  Esquerra Catalana

Governació                  Martínez Barrios                     Radical 

A Agricultura, Instrucció  i Justícia hi ha radicals-socialistes, per fer complir les lleis Agrària i de Congregacions Religioses .

La impressió general en el país no es bona dons sembla que en Lerroux ha concedit molt i esta lligat al Parlament a ser derrotat  en haver de recolzar-se  en els radical-socialistes.

No obstant els socialistes prenen actitud de oposició ferma i el consideren com un Govern molt cap a la dreta i com si l’esquerranisme hagués desaparegut o s’hagués minorat.

Pot esser que a la primera ocasió en Lerroux dissolgui el Parlament i es tiri mes cap a la dreta. Ara, en aparença, la política social i religiosa serà la mateixa.  Es comenta el predomini radical i la baixa categoria dels representants dels altres partits.

El Diumenge es feren eleccions al Tribunal de Garanties pels col·legits d’advocats. Triomfà la candidatura de dretes, sortint Calvo Sotelo i Silió.

El Col·legit d’Advocats com les altres institucions de Madrid foren els que treballaren mes per la República i ara s’han girat completament i treballen per les dretes. Aquesta gent que feren venir la República no eren republicans, però per odi al Rei feren venir la República i ara voldrien, cosa mes difícil, que tot tornés a les seves mans.

El dimecres, 13, es feu Consell a Palau. Sembla que els governadors son gairebé tots radicals.

No se sap quan s’obrirà el Parlament  però sembla que es tardarà uns dies . El Govern determinarà canvis però es probable que el desordre en els carrers sigui molt gros

El dijous, 14, se sap que els governadors no s’han repartit proporcionalment sinó com ha volgut en Lerroux; de forma que es creu que aquet te, si vol, el decret de dissolució. Sembla que es vol fer una amnistia i es veu mes inclinat a la dreta que el primer dia i les esquerres molt manses. Sembla que s’entenen be amb l’Esquerra Catalana     

Fins al cap de setmana se segueixen fent càbales sobre lo que farà el Govern que diu que anirà al Parlament el dia dos d’Octubre.

El diumenge, 17, es tenia que fer un míting a Lleida en que es tenien que fer amics el grup de l’Opinió amb el rest de l’Esquerra, però la situació, per el contrari, s’enredà mes. 

Lleida

En efecte, pocs dies després surt un Manifest  d’aquells en que exposen els seus punts de vista i critiquen durament al rest del partit si be sembla volen continuar pertanyent al mateix.

El Govern afirma que segueix la política religiosa i agrària del  anterior

El divendres, 22, al Ajuntament es demana amb grans escàndols la cessió dels edificis de las C.R. 

Després es va per aprovar la concessió de les línies d’Autobusos i s’aprova; però es veu que com hi avia immoralitats manifestes Macià donà ordre de no aprovar-lo, però en Casanovas no aconseguí fer creure als del seu partit que votaren contra lo que se les havia manat. Votaren en contra els de l’Opinió i en Casanovas i la Lliga. Després d’axó l’enrenou fou molt gros ja que es diu que l’Esquerra està desfeta dons son molts altres els assumptes que la corquen. Per fi el dia 27, dimecres, el comitè central declarà: 1) expulsió dels del grup de l’Opinió; 2) Convocatòria d’eleccions pel 12 de Novembre (municipals); 3) una gran limitació de les funcions de l’Ajuntament de Barcelona mentrestant.

Per altra part l’Alcalde havia suspès l’acord dels autobusos. Als que desobeïren a l’Ajuntament no se’ls digué res. Després d’axó començà una emigració de gent que s’anaven de l’Esquerra.  

Una circular d’Agricultura que deia que la Llei de Conreus es tenia que complir feu enfadar als rabassaires que també se’n volien anar. Al final es pogué anar tirant.

El Governador General, Selves,  fa una gran campanya contra la immoralitat.

El diumenge 24, a Madrid, feren sessió Assemblea els radicals-socialistes. Hi hagué grans baralles i escàndols i al final s’anaren del partit en M. Domingo i altres partidaris del socialistes que son minoria al partit però majoria dins de la minoria del Parlament. El partit quedà dividit en dos. En Félix Ordax i Ramón Feced queden al antic; M Domingo i Barnés, al nou.

La situació del Govern s’emporta els comentaris. Es creu que Lerroux te el decret de dissolució a la butxaca. Se sap que els A.R. no son gaire partidaris de la confiança al Govern. No se sap si Les Corts votaran al Govern i s’anirà seguint. Hi ha gran expectació. 

                  

                  

   

             

1933. IV a VI. Azaña dimite... y regresa.

Abril de 1933

El dia 1, son molt violents els comentaris al manifest de les oposicions. [Es tracta d’un document presentat per les oposicions el divendres 31 de Març dient que nomes deixaran aprovar la Llei de Congregacions Religioses i demanant que després el Govern es marxi; es tracta d’un text redactat molt durament]

Surt un decret assenyalant les eleccions en els llocs a on fossin regidors per l’article 29, pel dia 23 d’Abril. Les demés eleccions a regidors es pensa que seran pel Novembre.

  

El diumenge els atracadors son a Tarragona matant un guàrdia, però després son morts dos d’ells i agafats els altres pel “somatén”  dels voltants.

Antiga descripció de la ciutat de Tarragona

Els dies 4, 5, 6 i 7 continua la discussió de la Llei de Congregacions Religioses. Hi posen coses furiosament radicals, com la de prohibir l’ensenyança religiosa a tot arreu menys dintre de les esglésies.

L’assumpte del manifest continua donant soroll; el Govern obté del President la ratificació de la confiança. Es parla de moviments extremistes i també de monàrquics. Sembla que ha baixat la persecució contra el feixisme.

A les Corts, els “Agraris” acorden no fer gaire oposició puix es inútil.

A Catalunya, el Parlament continua treballant els 28, 29, 30 i 31 de Març, i els 4, 5, 6 i 7 d’Abril en la "Constitució". [Es tracta del “Estatut Interior de Catalunya” una norma interna per al Principat, que desenvolupava i aplicava el "Estatut de Catalunya" de 1932.] 

Parlament de Catalunya

L’Esquerra feu un homenatge a Dencás, cap de les Joventuts del partit.

Al Parlament es va fer sessió els dies 11, 12 i 13 

A Madrid, el dia 7 es donen vacances per quinze dies.   

El dia 9, Diumenge de Rams,  el Govern fa un gran míting a Bilbao. La oposició s’enfada molt i Maura anuncia pel dia 25, en que s’obren les Corts,  un atac a fons al Govern i una obstrucció amb tot.

La Setmana Santa fou solemníssima a tota Espanya

El Divendres Sant fou el dia 14 d’Abril; moltes festes es van retardar fins Dissabte o Diumenge. La esquerra feu una gran manifestació en que desfilaren els rabassaires. Els dies 15 i 16 es feren parades militars i altres festes.

Dintre de l’Esquerra tornen a barallar-se per la qüestió de les facultats del President de la Generalitat a la Constitució [el “Estatut Interior”]. Es fa sessió els dies 18, 19, 20 i 21, parlant-se de la Constitució i d’altres assumptes.   

El diumenge, dia 23, es fan eleccions al pobles en que sortiren concejals per l’article 29  (A Catalunya, no). Voten les dones [El dret a votar es va acceptar per a les dones en la Constitució de la II República ]

La situació social es torna a embolicar. El dilluns 17, es va començar vaga de la construcció, donant-se un caràcter molt anarquista, amb atemptats, tenint lloc tres morts  del dilluns al divendres. Hi han rumors de vaga general pel dilluns. El dissabte, 22, atracaren una fabrica. 

Port de Barcelona

Continuen les vagues de la construcció i del Port.









A la nit son desempedrats diversos carrers i el Governador tanca alguns sindicats i centres anarquistes. Es tem algun fort moviment anarquista per la setmana vinent.

Bonaventura Carles Aribau

     El diumenge, la festa de Sant Jordi es celebra fora de la Generalitat. Es fa un homenatge a Aribau. A la nit s’intensifiquen les precaucions per l’endemà.

El dilluns, 24, la situació segueix igual però a la tarda i vespre pren mal caire amb temors de vaga de transports.

El diumenge 23 es van fer les eleccions en els pobles que tenen concejals escollits per l’article 29. Enseguida es va veure un resultat advers al Govern. Les ultimes dades son: Partits del Govern, 5.000 concejals; partits republicans contraris al Govern, 4.200 concejals; partits de Dretes, 5.000 concejals; altres: 1.800 concejals. Això dona mes del doble als contraris al Govern. Hi hagueren pocs incidents i, en general, foren eleccions sinceres.  A Castella el vot dretà fou general. Representen una bona part del cens electoral. Per vots, el triomf de les dretes es molt gros. Casi tots els de dretes son “agraris”.  Els oposicionistes es posen molt forts i exigeixen la dimissió del Govern.   (Els socialistes han tret 1.600 concejals; els agraris, mes de 4.000)

Tranvía azul, del Tibidabo

Malgrat les grans precaucions, el dimarts 25 hi hagué vaga general de transports. Pararen, al mati, tramvies, autobusos i taxis, i molts camions. Però encara circulaven alguns taxis i mols particulars i camions. A la tarda sortiren tramvies portats per guàrdies d’assalt  i voluntaris i també autobusos, però pocs.  L’animació fou normal i no va passar res. A la nit va parar la circulació i s’intensificaren les precaucions i detencions, molt fortes ja els dies d’abans. Es tem la vaga general per demà, fins i tot a la resta d’Espanya.  Sembla que es tracta d’un moviment escalonat.

Al Parlament hi hagué debat  sobre les activitats feixistes del  estrangers a Barcelona. Els escamots s’ofereixen a portar tramvies i autobusos.

El 25 d’Abril s’obren de nou les sessions. La expectació es grossa. Azaña ha anat a parlar amb Alcalá Zamora. Botella ataca en nom de les oposicions. Azaña contesta en nom del Govern dient que no poden abandonar el “poder”.  Després Maura fa un gran discurs donant lloc a molts escàndols. La situació queda molt greu.

El dimecres, 26 d’Abril s’intentà fer vaga general però no pararen totes les fabriques; els taxis van córrer bastant i van circular tramvies, portats per les joventuts de l’Esquerra i per altres ciutadans; al vespre ja hi anaren els tramviaires i lànimació fou la normal podent-se dir que la vaga va fracassar.  A Sants, va haver un mort i dos ferits.

Manuel Arnus

Continuen les detencions habilitant el Manuel Arnús per posar-hi els centenars

de detinguts. 









El dijous ja va quedà tot normal excepte la construcció. La vaga fracassà per la pressió  de les autoritats al agafar molta gent dies abans i per la actuació ciutadana

El 26 i el 27, continua sessió al Parlament.

A Madrid, el 26, continua el debat polític; parlen Gil-Robles, Velasco i Azaña. El Govern s’apuntala. Les oposicions acorden fer obstrucció a tot. El dia 27 ho comencen a fer en la Llei de Congregacions i en la Llei per rebaixar les tarifes del ferrocarril a la taronja de Valencia (assumpte urgent e importantissim) que posen al Govern i a les oposicions en posició molt atrevida i compromesa. Es continua dient que el Govern esta a punt de fer crisis.   

El 28, divendres parla Sánchez Roman en el debat polític. Diu que la situació no pot sostenir-se, que es perjudicial per a Espanya i per la República. Contesta Azaña dient que mirarà d’arreglar-lo i que parlarà el dimarts. Hi ha expectació; es creu que la crisis es certa.

D. Niceto Alcalá Zamora

El Parlament català continua fent sessió.

El diumenge, a Bilbao, el President de la República fa un discurs en que crida a la República a tots els que estan fora i a la unió de tots els republicans.

Maig de 1933 

El 1 de Maig es celebra a tota Espanya amb paro complet. Hi ha pocs incidents. A Barcelona va parar tot menys els metros i hagué normalitat.

Manuel Azaña

El dimarts 2 parla Azaña al Parlamento, en mig de gran expectació.  Digué als oposicionistes que es podria fer una transacció aprovant-se certes lleis amb aquet Govern. Després de discutir-ho, contesta Martínez Barrios negant-se i dient que la oposició continuaria amb mes intensitat. 



Els dies 3, 4 i 5 continua discutint-se la Llei de Congregacions, amb la obstrucció dels agraris. Es va saber que el Govern volia aplicar el “quòrum” la setmana que ve i mes tard que ho volia fer per guillotinar  la Llei de Congregacions. Hi ha discussions sobre si el Govern tindrà o no tindrà el quòrum.

Al Parlament de Catalunya es continua amb la Constitució. La situació social segueix embrollada

El dia 7 es celebren amb solemnitat els Jocs Florals i l’homenatge a Aribau.

El dilluns 8 continua igual la vaga de la construcció. S’anuncia vaga de 48 hores a tota Espanya per la C.N.T. Es parla d’un complot monàrquic, sent enviats a Les Palmes Goded i mols alts militars.

El 9, dimarts, a la matinada, la situació pren un caire greu: esclaten moltes bombes als pals d’electricitat  a tot arreu quedant poblacions a les fosques; i es fan molts altres actes de sabotatge. La vaga general es fa en tota Espanya, en certs punts completa, en altres, molt parcial. A Barcelona pararen les fabriques però la circulació fou normal. Al vespre s’intensifiquen les precaucions i l’endemà segueix la cosa igual.

El dia 11 es tornà a la normalitat relativa.

La característica de tot això foren els actes de sabotatge perllongats molts dies, incendis de fabriques, etc.  A alguns pobles hi hagueren mols morts (Valencia, Zaragoza, etc.). La vaga de la construcció a Barcelona seguí sense arreglar-se.

A Les Corts, el dimarts es continua amb l’obstrucció del projecte de Llei de Congregacions Religioses. El dimecres, dia 10,  s’aplica la “guillotina” al article 31 per un quòrum de 9 diputats amb mig de gran satisfacció de les oposicions. Es torna a parlar de dimissió imminent i de canvis al Govern; el dijous es seguí amb el debat de Congregacions; i el divendres 12, es digué que es tornaria a aplicar la guillotina, cosa dita ja pel dia anterior però sembla hi hagué oposició de Besteiro. 

S’aplicà el quòrum per aprovar una Llei definitivament, obtenint el Govern no mes un vot sobre ho necessari.  Es torna a parlar de crisis segura.

Va esser nomenat Fiscal de la República Anguera de Sojo.

El dilluns, 15, es publicà un manifest del socialistes sobre la obstrucció firmat per Besteiro que produeix expectació.  El dia 16 parlà Besteiro a Les Corts deixant a les oposicions una mica “aplanades” . Després aquet inicià unes gestions de reconciliació que no donaren resultat.

Sant Pere del Vaticà

El dia 17 de Maig s’aplicà la “guillotina” al últim article de la Llei de Congregacions Religioses; el Govern obtingué 14 vots sobre el quòrum. La Llei prohibeix l’ensenyament a partir del 1 de Gener de 1934.

Els 18 i 19 de Maig l’assumpte “La Solana” donà lloc a escàndols.

A Barcelona la passada setmana s’acabà la Constitució [L’Estatut Interior].

Aquesta setmana es parla de la Llei de Contractes de Cultiu. Aquesta dona lloc a grans e interessants discussions i a mols escàndols com el del dia 17.

A les sessions de Madrid dels dies 23 i 24 es va començar amb la Llei del Tribunal de Garanties i també es segueix amb l’assumpte de la Solana; el 25, R. Soriano inicia un moviment d’aproximació que fructifica, concertant-se una treva en la obstrucció mentre duri la tramitació de la Llei de Garanties, que sembla anirà molt de pressa. El divendres, 26, es veu que ja no anirà tan de pressa puix els socialistes hi posen uns articles tal com el que parla de que no podrà intervenir a cap llei d’aquestes Corts, que donen lloc a grans discussions a la Comissió. Es comenta la tardança a firmar la Llei de Congregacions a la Presidència; es diu que es degut a que Alcalá Zamora vol firmar-la amb la de Garanties per que es pugui reclamar: per això els socialistes hi posen aquell article.

El 23, 24 25 i 26 de Maig el Parlament Català continua molt interessant amb la Llei de Cultius que, després d’haver-la presentat el Govern amb un límit, el Parlament la ha feta molt mes forta, lo que demostra l’escassa força del Govern.

Finca rústica en el Vallés 

 Les protestes dels propietaris en grans mítings son molt grosses. La situació de l’Esquerra es molt complicada. El grup d’en Lluhí està obertament i públicament contra en Macià y les dissensions son molt grosses y fondes.

El 26, a la sessió del Ajuntament s’intensifiquen fondament les divisions i enemistat entre Esquerra i Radicals, que diuen que no  ajudaran gens a aquells; en realitat fa molt temps que l’Esquerra surt sempre derrotada pels vots junts de La Lliga i Radicals.

El dissabte 27 hi ha rumors de crisis a Madrid. Hi ha moltes consultes.

Francesc Macià

El traspàs de serveis de l’Estatut es fa molt lentament; en Macià se’n queixa el dia 28 a Caldetes i a la nit surt cap a Madrid per arreglar-ho i tractar també de la situació política.

El dilluns a Barcelona segueix  igual la situació social. Els paletes continuen la vaga. Els atracaments van molt forts encara però sembla que n’hi ha mes vigilància.

Els rumors de crisis s’intensifiquen el 29 i el 30. Sembla no obstant, mes tard, que hi hauran canvis en el mateix Govern. Es diu s’hi entrarà en Companys. A Madrid, en Macià no fou rebut molt a gust pel Govern, però al final sembla que s’entengueren molt bé. S’hi estigué tota la setmana.

Hi han grans protestes contra la Llei de Congregacions i expectació en veure que encara no s’ha firmat.

El 30 i el 31 es continuà amb el Tribunal de Garanties.    

Juny de 1933  

Palau del Arquebisbat de Barcelona

    Els dies 1 i 2 es va seguir a les Corts amb la Llei de Garanties. 

    El dia 2, divendres, firmà Alcalá Zamora la Llei de Congregacions Religioses amb text diferent que a les altres Lleis. Surt una carta dels Prelats i una altra del Papa; sembla que el Nunci s'en anirà.

El dia 2, a la nit, la sessió del Ajuntament fou molt borrascosa; al final l’Esquerra presentà la dimissió dels càrrecs.

S’obre el congrés  Radical-Socialista

     

   A causa de la dimissió del Ajuntament, en Macià torna el diumenge; l’Ajuntament no accepta les dimissions però els altres les continuen: els dies següents hi hagué gran enrenou, però al final el remei fou fer un Ajuntament automàtic, donant les tinences als que tenien mes vots i prometent fer eleccions molt aviat.

Continuen les protestes per la Llei de Congregacions. La situació social continua molt malament .

Els Radicals-Socialistes segueixen amb el seu congrés fins el dimecres, dia 7, prometent-se fer intensificar l’esquerranisme i desapareixent bastant les dissensions.

Les Corts fan sessió el dies 6 i 7 parlant del Tribunal de Garanties. 

A Catalunya sessió els 6, 7, 8, 9 i 10; Contractes de la terra i Ajuntament de Barcelona.

Tornen el rumors de crisis el dimarts 6, que es concreten el dia 7 en que l’Azaña ha fet una reorganització del ministeri per omplir el lloc de Carner i subdividir el Ministeri d’Agricultura en Agricultura i Industria. Es diu que demà, dijous, ho presentarà al President per que ho aprovi. Els noms son dels partits governants.    

El dijous 8 de Juny es celebra el Consell de Ministres a Palau. Azaña exposa la seva reorganització i Alcalá Zamora diu que primer s’hi pensarà i farà consultes. Aleshores el Govern considerant-ho com falta de confiança presenta la dimissió total.

Sembla que els del Govern quedaren molt sorpresos. La noticia genera una gran expectació. A la tarda son consultats Besteiro (socialista), Lerroux i Salmeron (radical-socialista).

Lerroux

 L’endemà son consultats els representants dels partits Santaló, Ruiz Funes, Paratxa, Maura i Franchi, i significats parlamentaris: Iranzo, Castrillo, Botella, Sánchez-Guerra, Ossorio, Sanromán, Ortega, Marañon, Unamuno, Hurtado, Alvarez, Alba. 




La crida de Alba i Álvarez dona lloc a protestes de les esquerres; sembla que el President vol torçar cap a la dreta una mica.

Al vespre es cridat Besteiro per formar Govern. Després de consultar amb el partit declina i es cridat, el dissabte al matí, Prieto per que formi un Govern en el que hi hagin radicals o gent semblant. Després de treballar fins a la tarda del dia 11 ho declina, dons els socialistes acorden no anar junts amb els radicals. Es cridat Domingo després de unes consultes a Lerroux, Franchi, Barnés, etc.  
Al vespre del diumenge, Domingo renuncia per la mateixa raó. 

Es cridat Azaña. Sembla que es per fer Govern des de socialistes fins a radicals, si pot (es veu que el President hi te interès) i si no, diuen que el formarà com el que volia fer. Sembla que pararà en això, que es el que se preveia des de el començament de la crisis.

Durant el dilluns, 12, Azaña continuà les consultes, incloent radicals, però sembla que al final no entraran...

Plaça de la Universitat

A Barcelona una manifestació de paletes dona lloc a un tiroteig a Plaza Universitat amb un mort i deu ferits i grans destrosses als cafès.





A la nit surt la llista del nou Govern, gairebé igual al que volia fer Azaña abans de la crisis:

Presidencia: Manuel Azaña. Acción Republicana.

Guerra: Manuel Azaña. Acción Republicana.

Marina: Lluis Companys. Esquerra Catalana.

Governació: Santiago Casares. O.R.G.A.

Estat: Fernando de los Rios. Socialista

Instrucció: Francisco Barnés. Radical-socilista.

Obras Públicas: Indalecio Prieto. Socialista.

Agricultura: Marcelino Domingo. Radical-socialista

Industria: Franchi. Federal.

Justicia: Álvaro de Albornoz. Radical-socialista.

Trabajo: Largo Caballero. Socialista.

Hacienda. Agustín Viñuales. Acción Republicana.

El dia 12 llegan a Camagüey, Cuba, los aviadores Collar i Barberán, que havien sortit en vol directe des de Sevilla. Atraviesan el Atlántico por la part mes ampla, sin escoltes i a un lloc a on no hi ha línees de navegació: 7.900 Km. en vol seguit.  

El dia 13 circulen rumors i versions de que el Govern ha coaccionat al President de la República per formar-se. Els socialistes amenaçaven  amb rebel·lions i vaga general i els diaris atacaven al President. Sembla que aquet volia un Govern de coalició que anés cap a la dreta i amb tendència a la dissolució. Es diu pels Federals que ells entraren perquè sinó Alcalá Zamora dimitia. Han entrat amb gran numero de imposicions.

Miguel Maura

Aquet dimarts, 13, Maura publica un manifest al País. En ell declara que considera el Govern com insurrecte i facciós per haver coaccionat al President de la República.  L’hi aplicarà el mateix tracte que a una dictadura (que diu que es) i no tornarà mes al Parlament.

Mentrestant el programa del Govern diu que es mes accentuat cap a l’esquerra puix això vol el País segons ells. No obstant, ells mateixos reconeixen que en unes eleccions guanyarien los dretes. La situació el dia de la declaració ministerial es dons molt violenta i complicada.  Els radicals sembla que estan enfadats i el Govern viu de precari. Els extremistes i la C.N.T. estan enfadats.

Els catòlics estan també indignats davant la política violentament sectària que la Llei de Congregacions Religioses estableix. La constitució del Govern ha produït malestar en gairebé tots els sectors del País. Aquet lo que voldria es una política de pau i vida i convivència i se l’hi dona una de guerra de classes i amb una sola línea: forçar cap a l’esquerra, que es el mateix que dir persecució religiosa i desordre dons ells mateixos diuen que encara que el poble no senti així ells treballen perquè hi senti, coaccionant-lo: una forta coacció.         

     

El 14, divendres, el Govern es presenta a les Corts fent una declaració ministerial l’Azaña. Contesta Lerroux, bastant complaent. Parlen després Prieto i altres, quedant al final bastant amics radicals i socialistes i morta, per lo tant, la obstrucció. Els radicals han sobreposat el be de la República a tot i el panorama s’aclareix de sobte augurant-se llarga vida al Govern.

Es firmada la Llei de Garanties i el Govern pren moltes disposicions per poder fer la substitució del ensenyament en Octubre i Gener. Continuen les protestes per la Llei de Congregacions. Sembla que el sectarisme governant tendeix a augmentar .

Sánchez Román

Els 15 i 16 es continua el debat polític parlant, entre altres, Sánchez Román en un bon discurs de to amistós però que critica fort al Govern i determina explicacions del ministres. Això fa que es digui que Sánchez Román formarà un gran partit.

Al Parlament de Catalunya es segueix amb la Llei de Conreus.

El dilluns, 19, es comença el procés pels succeïments del 10 d’Agost, havent-hi molts incidents i gresca dins la sala.

El dimarts, 20, s’acaba el debat polític. Parla amb fortuna Sánchez Román i Azaña, al resumir, diu que la situació d’Espanya es molt bona. El vot de confiança es de 189, contra 6, amb l’abstenció dels radicals. Els únics que s’han absentat del Parlament son els d’en Maura, que fan mítings violents per les províncies. Els agraris han continuat amb una posició idèntica.

El 21 i 22 es segueix amb diversos assumptes, entre ells els enllaços ferroviaris a Madrid, Barcelona i Bilbao, de gran interès.

Al Parlament de Catalunya es elegit, per unanimitat, President, en Casanovas. 

Joan Casanovas

El dia 21 s’acaba la Llei de Conreus que es un garbuix i el dia 22 hi ha gran escàndol.  


A Barcelona la situació social continua anàrquica y al camp encara mes dons els rabassaires continuen no fent cap cas de cap Llei.

A la resta d’Espanya, també segueix molt complicat

Els dies 23  i 27, 28, 29 i 30, a les Cort es continua amb debats de no gran importància perquè no es desenvolupen gaire.