Memorias y Recuerdos. 1937. 02. Febrer

Setmana del dilluns 1 al diumenge 7

A Madrid segueix la lluita fent els lleials una sèrie de cops de ma, amb magnífic resultat.  Els altres fan atacs generals sense resultats. 

Els nazis ataquen por Cienpozuelos violentament i aconsegueixen avançar fins Jarama i La Marañosa, amb terribles combats amb enorme numero de baixes.  Van per tancar Madrid però no ho aconseguiran pas. A Aragó no ve l’atac; al Nord, accions bones sobre Oviedo. Al Sud, atac general sobre tota la línia de Peñarroya a Alcalà la Real avançant molt i prenent  Porcuna i Montoro.

Bombardero ligero aleman, Dornier DO

L’aviació ataca P. Vallecas i altres llocs. 





Al mar, els facciosos registren i enfonsen vaixells i bombardegen Màlaga duríssimament.  Es el gran error, el que dona lloc a que mentre guanyem a terra, el domini dels rebels al mar posa en perill pel mig bloqueig la victòria.  

Destructor Almirante Ferrándiz

A Màlaga s’ha parat l’ofensiva enemiga però al fi de la setmana torna violentament.

Lentament al estranger es preocupen del control aquí. L’assumpte de l’aspecte moderat de la revolució es concreta en el Front de la Joventut, en pla moderat i sense res de socialismes, etc., per que l’estranger ajudi.

No obstant, dies després, la Joventut Llibertaria, que si havia adherit,  forma amb els del POUM el Front de la Joventut Revolucionaria en un gran míting el  14 a la Plaça de Catalunya. No es veu dons la orientació definida sinó el sense fi d’orientacions contraries. El POUM ataca també al PSU i es atacat per aquest. Això fa témer a alguns inclús el xoc violent entre les tendències dites. Però el poble no sent les divisions sinó sols el desig de guanyar la guerra i de la unió.

 Aliments: molt malament

Setmana del dilluns 8 al diumenge 14

Catedral de Màlaga

Els facciosos entren a Màlaga. Els últims dies varies columnes procedents de tots llocs i amb milers d’italians han vençut  la resistència. 

Pel mar també han atacat fortament

La gent es refugia  a Almeria i son perseguits fins a Motril.

[Aquesta persecució per la carretera Màlaga Almeria va ser una autèntica massacre. La hi recorda com "la desbandá". Una multitud de refugiats que fugien per aquesta carretera cap a Almeria va ser atacada per mar i aire causant la mort a entre 3000 i 5000 civils]

A les 6 uns vaixells de guerra tiren 8 canonades a Barcelona. A migdia un avió lleial els bombardeja.

A Jaén magnífic atac lleial durant tota la setmana. A l’Aragó res. Al Nord, atacs a Oviedo.

Al mar els facciosos segueixen amb un funest domini.

    

A Madrid els lleials ataquen a totes les línies amb molts avenços. El facciós persisteix en l’atac al Jarama aconseguint avenços però amb enormes baixes dels nazis. Bombardejos d’aviació.

L’ambient a Madrid es animat i optimista. No obstant exigeix que es millori la dificilíssima situació alimentaria i s'envïin forces. A Llevant es reben refugiats de Madrid i de Màlaga. 

Nou bombardeig a Barcelona i fort canoneig. 

Famosa fotografía sobre un bombardeig a Barcelona

La pressa de Màlaga dona lloc a una magnífica reacció de la premsa de Barcelona que posa de relleu els defectes de la rereguarda i les dissensions que inclús amb violència persisteixen encara

Persisteix a Barcelona la falta de carbó i de gasolina. La 1ª fa reduir el consum de gas empleat en la il·luminació deixant els carrers foscos; I suspenent, la 2ª,  en els ferrocarrils, el transport de mercaderies: es paralitza tot molt. El dissabte a les 22 hores uns vaixells facciosos disparen 30 o 40 canonades sobre Barcelona tocant als barris del Est y Nord i fent 16 morts de la població civil. Tota la població reacciona amb indignació per tal atemptat.

El diumenge, a les 23 hores, es fa atac a València idèntic  al de Barcelona.  Les autoritats de Barcelona prenen mes precaucions; es fan manifestacions per el servei obligatòri i es produeix una gran tensió. 

Setmana del 15 al 21 de Febrer

Durant la setmana es al sector del Jarama i Tajuña on la lluita es de les mes dures de la guerra. L’enemic es impotent en els seus atacs i a partir del 17 els lleials en brillantíssims atacs guanyen  gran part del perdut. També en els fronts del Parc de l’Oest, Ciutat Universitària i Clínic  i Guadarrama.  

Continua el brillant avenç  [lleial]  a tot el front de Jaen i es detingut als confins d’Almeria  l’enemic que perseguía d’una forma inhumana als fugitius de Màlaga.

Al Nord s’inicia un violent atac sobre Oviedo amb lluita duríssima que promet esser un gran triomf de la República. A l’Aragó s’acaba la inactivitat de quatre mesos i l’enemic ataca durament. Al Sud, Tajo i Teruel. 

Cazas italianos

Al mar mes inquietants atacs a Portbou i bombardejos forts a molts  llocs, inclús a les centrals de Catalunya.

A l’exterior, després de grans treballs es posen d’acord sobre el control a Espanya impedint a partir del dia 20 la entrada de voluntaris i armes i establint un control per fer-ho efectiu. Portugal  ha fet molta comèdia. Sembla que s'aprofiten els altres rebent tota classe de coses  i ací arriben queviures i algun voluntari. 

El Govern de Madrid pren les disposicions per la crida de soldats.

A Catalunya hi ha un entusiasme formidable per l’exercit popular. Tot son manifestacions demana-t’ho i els carrers cèntrics al vespre queden abarrotats de gent que amb el màxim entusiasme fa l’exercici. Es la brillant reacció d’un poble que no vol morir. 

Instrucción militar popular

Al camp es tornen a registrar fets pels incontrolats. Gent emboscada, la majoria anarquistes, han fet assassinats de proletaris a diferents llocs, fent urgent una reorganització dels serveis d’ordre públic a Catalunya fent un sol cos. 

Setmana del dilluns 22 al diumenge 28

Durant tota la setmana la lluita es a les línies del Jarama; allí les forces lleials fan un contraatac i s'entaula la mes dura i mes llarga batalla de la guerra, que dura tota la setmana, aconseguint fer retrocedir a l’enemic. En els altres fronts els lleials van aconseguit fer allunyar els feixistes. No obstant es precís un últim i definitiu atac per fer allunyar els feixistes dels volts de Madrid, dons les dificultats de comunicació posen en gran perill l’aprovisionament i les reserves son esgotades.

A l’Aragó es torna a aquietar i també al Sud. Al Nord, la lluita a Oviedo es una de las coses mes dures. Però al fi els lleials van penetrant a la ciutat

Largo Caballero

Tota Espanya es posa en peus per salvar a Madrid. Largo Caballero fa un manifest que denuncia la campanya derrotista que es fa sota ell, demanant la pau i diu que es precís que tothom li recolzi mes.

En contra del sentit massa pessimista del manifest, el Govern de Catalunya després d’un Consell  d’una setmana en que van solucionar els assumptes fruit de l’actuació a Proveïments de grups incontrolats que prenen queviures,  Companys fa unes grans declaracions serenes i optimistes. Es crea el Cos Únic de Seguretat i es va a un arranjament del Ordre Públic a  Catalunya.

Durant la setmana, l’espectacle de milers de ciutadans fent la instrucció culmina el 28 de Febrer, dia en que la desfilada del Exercit Popular i del poble marca una data sense igual des del 19 de Juliol. 

     

1936. Juliol

En la entrada de este blog titulada “1935,I, a 1936,VIII” explicamos que no disponemos de las memorias de Pere Arola en ese periodo. Sí hemos podido localizar unos apuntes a vuelapluma redactados con prisa correspondientes al 18 de Julio. Los transcribimos a continuación, acompañados de notes aclaratorias de lo que narra Pere

A partir del 17 la ansietat era grossa; el 17 s’inicià la rebel·lió al Marroc pel Terç i el 18 a molts llocs d’España. El 19 a la matinada a Barcelona, durant la lluita fins las 17 hores.

[A Barcelona, pel que sembla, Companys s'havia negat a repartir armes a sindicalistes però la CNT va assaltar els dipòsits. 

Lluis Companys

En les primeres hores del 19 de Juliol les tropes rebels van començar a dirigir-se al centre de la ciutat. Allí els esperaven els anarquistes i la Guàrdia Civil local manada per l'experimentat General José Aranguren -la lleialtat del qual va resultar decisiva- que van desbaratar a la plaça de Catalunya l'ineficaç pla dels revoltats.]

[La Guàrdia Civil va assaltar a la nit l'edifici del Capità General i va prendre presoner al General Goded, arribat en hidroavió des de Mallorca per dirigir l'alçament a Barcelona]

Incendis d’Esglésies a partir del matí del dia 19. Entraven, i sortien enseguida pensant que de triomfar els militars al menys estès destruït això. Detingut Goded diu que es rendeixi tothom però es resisteix en edificis fins les 19 hores del dia 20. 

Reales atarazanas

[Va ser la CNT per fi la que va prendre per assalt la caserna de “les Atarazanas", on els rebels havien instal·lat el seu lloc de comandament]

“Pacos” el 20 y 21 [es de suposar que Pere Arola es refereix als franctiradors que disparaven des de terrats y finestres]. Després, tranquils ja per trets.

Les masses armades es dediquen el 21 i 22 al saqueig de “colmados” dient que s’ha establert el comunisme i que va amb vales. El saqueig te proporcions grosses. Tots els carrers s’omplen de barricades i personajes terribles surten per tots llocs. Com a Zaragoza es lluita pels carrers encara. El dia 23 s’organitzen columnes  que surten en autos cap allí. El 24 en surt altra. Després en van sortir altres. [En total, quatre columnes, organitzades especialment pels anarquistes i dirigides per Buenaventura Durruti, Francsc Ascaso, Federica Montseny y José García Oliver]

Buenaventura Durruti. Lider de la FAI

Els serveis públics de llum y aigua no pararen. Lo demàs, tot. El 25 i 26 començà a córrer el tràfic y autobús però tot a base de una confiscació de las empreses pels obrers. La CNT s’apodera de totes les grans empreses. El comerç de botigues es tancat i no podrà obrir fins que no hi hagi garanties.

Les columnes que surten cap a Lleida fan espantosos crims. El 26 s’ocupa Casp matant a 100 feixistes. A Barcelona fan moltes detencions les patrulles de FAI que tot ho organitza, i acaba amb assassinats. Mes de 500 persones han mort en la lluita o assassinats.


S’estableix el dia 22 el Nou Ordre Republicà, el Comitè de Milícies Antifeixistes i els Comitès locals. [Va prendre el poder el Comitè de Milícies Antifeixistes, constituit per anarquistes, comunistes, troskistas i membres de l'Esquerra. Per fi Companys va arribar a un acord amb Durruti, García Oliver i Federica Montseny pel qual aquests reconeixien a la Generalitati i Companys i Esquerra reconocian al Comitè Revolucionari Antifasciste, adherint-se a ell ]

Les forces del poble van durant la setmana fins vora Zaragoza

Es lluita també a Guadarrama i també al sud

Ací el 29 s’obren els comerços i les cases grans controlades per el delegat industrial de CNT o UGT. Queda en realitat iniciat un sistema socialista. Tot es confiscat per sindicats i obrers. La Generalitat es preocupa molt del cobrament dels obrers; dona facilitats per retirar diners per viure. En canvi no es pot retirar res particular per mes de 500 pts. al mes. 

Els carrers tenen un aspecte inquiet, els baixos plens de gent amb gorra vermella i vestits amb mono, tots armats; pels carrers camions plens de gent armada amb fusells; dalt dels camions banderes rojas i negras i amb grans crits.

Autos tots sortint armats i amb matalassos a sobra portant pintades de FAI-CNT. La requisa de autos ha estat casi total .

S'escolten crits sense saber qui crida ni perqué. El desordre és inmens.

Els assassinats augmenten en proporció geomètrica. Cada dia els voltants de Barcelona surten amb 30 o 40 morts afusellats per grups que van a les cases els agafen i els porten a matar. S’estén als pobles el sistema.

1937.01. Gener de 1937

Setmana del dilluns 4 al diumenge 10

No hi ha gran activitat a Madrid. Els rebels exigeixen i rebent reforços alemanys en gran nombre. Es lluita amb fortes accions a Pozuelo i a fi de setmana els rebels inicien un atac general.La aviació feixista fa alguns bombardeigs criminals a Madrid, si be la aviació lleial ara la conté molt. Mes mal fa a Madrid el persistent bombardeig del canons.

A l’Aragó, combats lleugers. Al Nord segueixen les accions dels vascos cap al Sud, i a Oviedo, els forts atacs dels miners. Al Sud, mentre Màlaga es tranquila, les forces alemanyes deturadas al riu pels lleials es filtren fins Porcuna i Lopera en violentes accions. 

 Al mar persisteix el bloqueig parcial fent difícil el transit del vaixells dons ho deturen tot i ho enfonsen amb tota la barra. Ahir, Málaga y Almeria son castigades con criminals bombardejos.

Crucero Canarias

A la guerra que per terra ens va be, tenim el gran perill en el mar dominat pels facciosos. També, encara que no tant, passa a l’aire.

Al estranger es segueix  parlant  de lo que fa el trist Comitè de no Intervenció. Ara es vol impedir l’enviament de voluntaris, mentre alemanys i italians envien a milers els seus soldats, amb tota la barra, doncs Franco no té suficient amb el material i exigeix soldats.

Joan Comorera

A Cataluña l’ordre públic es va estabilitzant, desapareixent els fets irreparables d’altres temps. Encara, no obstant, hi ha masses iniciatives individuals de la policia a tot arreu que donen lloc a un conjunt de fets desagradables. Els comitès dels pobles no obeeixen al Govern. L’Assumpte de abastos dona lloc a violentes discussions entre en Comorera  i la CNT. 

La FAI d’incauta de molts carregaments per les seves nombroses necessitats.

Setmana del dilluns 11 al diumenge 17

Iniciat el dissabte comença un duríssim atac del enemic al Oest de Madrid a base de divisions senceres de nazis. A base de la espantosa superioritat de material aconsegueixen avançar dilluns a Les Rozas. El dimarts, res;  el dimecres, lluita al Plantío; el dijous el combat es vora Madrid, a Pozuelo, i Aravaca, durant tres dies, essent el divendres el mes terrible: obligaren a quedar-nos en la carretera de la Coruña. L’últim dia es va acompanyar de violenta acció general.  La duresa es com als combats de 1 de Novembre però amb mes extensió i violència.

Nosaltres ataquem en canvi a Guadalajara aconseguint gran avanç als sectors de Siguenza y Brihuega. A l’Aragó, res; al Nord, alguns grans atacs sobre Oviedo. Al Sud es paren les accions dels facciosos.

Torre del puerto de Barcelona

Es bombardejat el port de B, dos dies, y son atacats bastant per avions Cólera i Portbou

També s’ataca molt amb vaixells i avions Málaga i Almería i hi ha acció sobre València, totes amb víctimes innocents.

A l’estranger sembla que tothom està conforme en impedir l’enviament de voluntaris.

L’assumpte mes interesant es el del Palos, vaixell alemany amb armes que requisà el Govern Vasc i dona lloc a reclamacions dels Alemanys sostenint-se gallardament  Euzcadi  i fent els alemanys robatoris de  4 ó 5 vaixells lleials

El tractat Itàlia-Anglaterra fa creure que es dulcifiqui la actitud d’Itàlia si be podria ser al revés dons els conservadors anglesos son terribles i son capaces de vendre’s el país.

Es de notar en el país la mes decidida actitud del Govern Central que organitza tot per evitar el desordre de tants comitès  que pertorba tot molt e inclús realitzen actes  i execucions, causa principal de la posició dels estrangers.

Setmana del dilluns 18 al diumenge 24

A Madrid  entra la calma després de les duríssimes accions anteriors. Les lluites  vora l’Hospital Clínic. Y un magnífic atac al Cerro Rojo, fent molts presoners.

A l’Aragó i Nord, lleugers tirotejos. Al sud, hi ha calma a Jaen i atacs dels estrangers al Sud-oest de Málaga, caient Estepona i Marbella en terribles combats y accions dels vaixells. Actuació de l’aviació i atacs dels vaixells enemics a pacífics mercants.

L’Assumpte del incident alemany s’acabà amb la venta pels alemanys dels vaixells robats.

La situació internacional segueix per l’estil i es pot dir que te la cara igual a fa cinc mesos, quan s’acordà la no intervenció. Això, referent als Governs; el poble cada dia està mes al costat del poble Español a pesar de la campanya terrible que fa part de la premsa pagada pels capitalismes internacionals.

Del primer moment mentre Alemanya i Itàlia es posaren amb els traïdors, Anglaterra i França es quedaren nebulosos; creient que guanyaria la rebel·lió temeren estar en contra el dia de demà i com estar a favor el poble els ho impediria dons Blum aconsegueix la No Intervenció. 

Des d’aquell dia tota la podrida diplomàcia està esperant el triomf dels rebels. A França i Anglaterra es un assumpte que els molesta i voldrien acabés aviat. Posar-se amb Franco es la revolució als seus països. En contra, la guerra, al creure d’ells, hauria quedat amb una tèbia neutralitat esperant que es consumes el sacrifici d’un poble.

Però cada dia que passa els rebels estan mes a les mans de Itàlia i Alemanya, i mes, enemics de les altres nacions, però elles, dèbils,  no saben que fer-ne i tot es voler inhibir-se d’un foc que se’ls va acostant.

Setmana del dilluns 25, al diumenge 31

A Madrid no hi ha gaire activitat pel mal temps. N’ obstant l’enemic inicia violents atacs per Cienpozuelos i por El Pardo; i els nostres guanyen el terreny per cops de ma al Parc Oest, especialment. Ells volen “voltar” la capital

Al Sud, l’enemic amb forces nombrosíssimes, vol prendre Málaga, aconseguint alguns èxits a Fuengirola i a Alhama. A Jaen s’inicia el contraatac lleial. Al Aragó es tem atac enemic i es preparen. Al Nord, casi res.

A l’aire l’aviació actua poc, excepte a Màlaga. Al mar, els vaixells facciosos fan alguns atacs. Es veu clarament la descarada intervenció d’Alemanya amb molts milers de soldats. Itàlia sembla es retira mes.

Un discurs de l’Azaña produeix gran efecte a tot el mon. 

Presidente Azaña

En ell demostra la legalitat del Govern; també fa notar que es precís fer veure que es una guerra d’independència i que defensa la República evitant els extremismes i crims que foren la causa de la preocupació del mon per nosaltres. Ací es defensa una República democràtica: aquet ha de ser el crit.

També per aquets dies hi ha el congrés del P.S.U.C a Barcelona, ple de coses interessants, especialment el discurs de 4 hores de Comorera en que manifestà  tot el pla constructiu del partit que s’assenyalà com el partit capdavanter de la Revolució.

Conseller Josep Tarradellas

Per aquets dies, després de llargs estudis surten el decrets econòmics de Tarradellas. Son 58 y assenyalen un camí de normalització en tots aspectes. Interessa la dels municipis que actuen com verdaders estats dons inclús  tenen despeses de defensa. Ho limita y apresa els molt mal constituïts (en mans del Comités irresponsables) encara. Aspectes de tributs i de propietat urbana també en toquen.

1936. 05. Desembre de 1936

Setmana del dilluns 30 de Novembre al diumenge 6 de Desembre

Persisteix el mal temps que fa que les accions siguin poques. No obstant es realitza un brillant atac a la rereguarda enemiga per Toledo i Talavera, amb bons resultats. Als altres fronts sols es lluita a Astúries.

A Catalunya la actuació del Govern no dona pas els fruits que s’esperava. La presencia de la CNT, al revés, fa que l’actuació d’aquesta es faci mes profunda i molt mes intensa. L’exercit català que es vol organitzar es boicotejat per ella. Aquest exercit que te que servir per lluitar, però també per posar ordre, fer la Catalunya independent, i fer un arreglo, no pot fer res. El boicot es continu. 

Al 1 de Desembre es creen els cossos del exercit, però tot queda en el oblit. Al front també hi ha el boicot. Es crea el Govern d’Aragó, tot en mans de la FAI i que es un obstacle mes per a fer al front res. El Govern al fi el legalitza.

Segueixen les lluites entre la CNT i la UGT. Als pobles la CNT es tot. A 1 d’Octubre son dissolts els Comitès i formats Ajuntaments, però aquets son manats pels vells Comitès i tots controlats per la CNT establint-se com vertaders Consells Municipals. Aquets s’estableixen com a Govern amb Conseller de Defensa i tot. Cada poble es un Estat Independent i si be els pròxims a Barcelona son coordinats amb la Generalitat, els llunyans no en volen saber res i estan tant en pugna que els Consellers de la Generalitat no hi poden anar.

Companys fa algun viatge a Lleida i causa gran sensació. Els mals tendres a l’Estiu ara son vells i son “estats” i “confederacions” potents davant dels quals el Govern es impotent. I a Espanya es encara pitjor. Dons el general lluita però el Govern ja ni se’n preocupa. Els principis anarquistes son practicats i el Govern es sol un Consell. Ningú l’obeeix. 

President Companys

Companys fa declaracions violentes especialment pel assassinat a Tàrrega de molts amics seus. Els poders incontrolats, enquistats ara al Govern son mes forts que mai, però no actuen com Govern si no com si aquet els fos enemic. L’element extrem i dretà d’Esquerra prepara un complot per treure la FAI amb ajuda d’Itàlia i para l’Estat Català, però fracassa. Es detingut Andreu Revertés, ex-cap d’Ordre Públic, i el mateix Casanovas [President del Parlament] ha de fugir.

Setmana del dilluns 7 de Desembre al diumenge 13 de Desembre

Amb el bon temps augmenta molt l’activitat a Madrid, aconseguint el facciós alguna avantatja després de fortes accions. Els seus canons van fer espantoses destrosses a la capital, i els seus avions, també, mentre els avions lleials no van a impedir-los. Els combats aeris son diaris. S’inicien fortes accions al Nord per atacar els centres facciosos de Burgos i Alava i també Astúries on es posa en perill el enllaç facciós. Segueixen els atacs i victòries lleials a Talavera, Toledo, Seseña i Guadalajara. Al mar l’enemic, en virtut de la seva impotència per avançar per terra apel·la al seus vaixells i estableix un “quasibloqueix” vigilant i registrant els vaixells que passen e inclús enfonsant-los. Ataca i bombardeja Murcia, Albacete, Santander, Bilbao i Cartagena, amb víctimes.

En Companys sembla complicat en l’afer Revertés; això dona lloc a grans complicacions i aquet Revertès a l’últim vol fugir a fora però es detingut per la CNT i tornat. [El seu cos va aparèixer en una carretera, assassinat en circumstàncies molt sospitosas quan fugia cap a França] Tot aquet últim trimestre te un caràcter caòtic degut al intent de la Generalitat d’endegar i ordenar la situació.

Palau de la Generalitat

Però això fracassa degut a la impotència davant la CNT i la poca talla del que lo vol fer i es perd l’ultima ocasió per una Catalunya independent.

[El pla del Complot pretès per sectors independentistes vinculats amb Estat Català i amb el recolzament d’altres forces polítiques i –sembla– fins i tot de sectors de la mateixa Esquerra Republicana, consistia en fer una espècie de cop d'estat, matant els dirigents anarquistes, i alguns membres del govern de la Generalitat, inclòs –potser– el president Lluís Companys, i que Joan Casanovas fos el nou President del País que proclames la independència de Catalunya i la situes fora de la guerra civil espanyola]

Els mesos següents tenen aspecte de inquietud com els d’estiu però es que ha cessat tot esforç i la CNT si be amb aspecte mes govern s’apodera de tot. L’Esquerra ja perd el control i l’agafa el PSUC amb Comorera que pot pressionar la CNT però no per Catalunya sinó seguint la imposició de Madrid. 

Joan Comorera

 Mentre tot es una olla, silenciosament es munten les forces per fer un Estat fort i monolític com mai España hagi vist. Però Catalunya ha fracassat. Ultra la dissensió UGT-CNT i la de Esquerra-PSUC que s’inicia dons aquet perd el caràcter conservador i ensenya les urpes (el partidari de la guerra per tot) hi la lluita de PSUC i POUM.



Setmana del dilluns 14 de Desembre al diumenge 20 de Desembre

Segueix l’heroica defensa de Madrid que amb el bon temps ha despertat el desig impotent dels facciosos. Lluites sempre als mateixos llocs: Ciutat Universitaria, Usera, Carabanchel, etc. Intents de l’enemic de cercar Madrid: casi impossible. S’inicia atac enemic al sud aconseguint entrar a P. Abad i en camí al Nord persisteix la brillant acció a tots els fronts.

A Barcelona hi ha la primera alarma per bombardeig.

El POUM es enemic de Rússia i com el PSUC ho deu tot a ella, això determina crims per treure el POUM. El nou Govern (tots menys el POUM) es mes moderat: ha reeixit per treure a Nin que en Justícia era radicalíssim: posant a CNT, mes tova, i posant a Proveïments al PSUC. El PSUC hi ha guanyat i perdut la CNT. Moderat per fer parell amb les tendències que ara es volen mes tenint davant l’estranger. Però la CNT creix en força fora d’ell i cada dia els seus poders son mes independents.

Els Tribunals populars creats per Nin funcionen sense parar: mes de 400 sentencies de mort son executades. 

Andreu Nin

Companys s’espanta dons veu que es mata sense mes i dona molts indults, però un dia s’enfadà la CNT i afusellà 20 dels indultats. Desprès es creà una comissió per estudiar les sentencies dels tribunals i propugnar els indults (tot això a Novembre); després no es publiquen les sentencies (quan hi ha que donar la cara al estranger) però encara hi ha algunes execucions. Es passen circulars per que els fiscals raonin les penes de mort i al fi es treu la comissió dita. A partir de fi de mes son ja menys les sentències de mort i no se’n fa ja cap. 

Poc a poc s’organitza la Justícia mes oficial, es suprimeixen els expedients de l’Oficina Jurídica i tot això s’arregla molt. [La "Oficina Jurídica" va ser creada per la Generalitat per decret de 17 d'Agost del 36, per intentar controlar la Justícia paral·lela que es pretenia instaurar després de l'ocupació del Palau de Justícia per milícies i per un Comitè de la CNT-FAI, en la nit del 10 a l'11 d'Agost.

Palau de Justìcia de Barcelona

L'Oficina rebia diverses competències poc definides, tals com: la creació d'un nou ordre jurídic, la reparació de les injustícies comeses durant la Monarquia, l'aplicació del nou Dret, la incorporació de l'esperit del poble a l'Administració de Justícia, la repressió de les activitats contràries al Règim etc...; aquestes competències i el seu exercici van donar lloc a greus crítiques i a positives lloances... L'Oficina es va suprimir per decret de la Generalitat del 18 de Novembre del 36]

A part de l’actuació oficial dels dits Tribunals Populars, fills dels clandestins hi ha las detencions de la policia dirigides pel cèlebre Eroles, de la FAI. Les presons son omplertes en els dos últims mesos amb 4000 ó 5000 detinguts.

Setmana del dilluns 21 de Desembre al diumenge 27 de Desembre

Segueix la situació a Madrid per l’estil: atacs aïllats del uns i els altres tan a Madrid com cap l’Escorial. A Guadalajara es on avancem mes brillantment, seguint cap al Nord fins vora Sigüenza

Al Sud s’ha acabat la llarga tranquil·litat. Els facciosos persisteixen en el seu atac i aconsegueixen agafar Montoro a fi de setmana després de furiosos atacs. Al Nord les milícies de Santander i Vizcaya avancen molt pel Nord de la Província de Burgos fins vora Vitoria. Mentre a Oviedo es torna a intensificar el setge de la població. Al mar poca activitat: es atacat PortBou varis dies seguits amb canó o amb avió. També hi son sovint canoneigs al litoral català.

A mes de l’activitat oficial de policia i Tribunals hi ha les Patrulles de Control, cosa manada per tots però que la CNT es el tot. [L'origen i naturalesa de les Patrulles de Control es descriuen amb cert detall en les memòries corresponents al mes d'Agost]. Fa detencions i a part lo que es veu als llocs oficials tenen centenars de detinguts als cuartels seus. El famós San Elias es el lloc mes cèlebre, on hi ha centenars de detinguts, s’afusella gent i es donen mals tractes. La Generalitat no hi pot res davant tot això. Molts afusellaments son fets a Montcada i a Cerdanyola i a llocs secrets; no obstant no es mata ni molt menys tant com durant els primers mesos. Els morts a llocs aïllats han desaparegut. A mes a mes d’aquesta actuació semioficial de les Patrulles hi ha els Comitès de Defensa i algunes bandes aïllades (ja poques) i Patrulles del Palau de Justícia tots els quals roben i maten mes sense to que les Patrulles. Però amb l’Eroles a la Policia tot es relaciona i de la presó es pot passar a un Comitè o a San Elies. Tothom tem la CNT. Als pobles encara es fan també crims si be menys i a certs llocs. A fora de Catalunya també es van fent crims i el bandolerisme te, com ací, gran camp, dons a part del crims i robatoris polítics hi ha tota una gama de segrestos i robatoris i assassinats per diners u odis. 

Setmana del dilluns 28 de Desembre al diumenge 3 de Gener

Poca activitat en general durant la setmana a Madrid. Les lluites duríssimes a les línies de Pozuelo i Boadilla, a la Ciutat Universitària 

Ciudad Universitaria Madrid, 1936

i cap al sud de Madrid son fruit de d’impotència dels feixistes.

Al Nord l’actuació a les línies d’Astúries es bona i conjuga amb els atacs que segueixen fent els de Santander i Vizcaya cap Burgos i Alava.

Al Sud persisteix la duríssima acció de forces estrangeres, veient-se obligats a retirar-se els lleials de Bujalance i altres llocs.

L’aviació actua poc i els vaixells de guerra enemics van vigilant.

Altre aspecte de l’actuació de la CNT es en les col·lectivitzacions de petites industries formant agrupacions, de forners, etc. Ací troba resistència de la massa de petits burgesos i de la pròpia llei però ells s’ho salten tot. Segueix la confiscació d’immobles (sols la meitat els tenen els propietaris: per l’Agost es creà el Comissionat de l’habitatge, per protegir-los, però no hi fa res). El sindicat de “professions liberals” ho remena tot. Al camp les col·lectivitats amb el regim de jornals son escasses en la part d’explotació, però tot el tràfic de productes va pels celebres “controls”. L’aliment es molt deficient des de els primers dies excepte en sindicats i comitès. La carn i el bacallà falten del tot des de Agost. Ara s’inicia la funesta falta de pa i cada dia l’aspecte es mes negre. Els duros desapareixen i son substituïts per paper de 10 i 5, del Govern i 10,5 i 2,5 de la Generalitat.

El nou any es presenta amb l’inici del restabliment de la autoritat pel Govern, una major tendència moderada i una guerra llarga dons l’enemic no venç.

1936. Novembre

Setmana del 2 al 8

Aquesta setmana, l’enemic amb el temor del reforçament de material que rep el Govern lleial es tira a un atac sobre Madrid des de les línies dels Torrejons; avancen quatre columnes per les quatre carreteres d'Aragó, Toledo, Humanes i Extremadura. El dia 2 agafen Parla i Pinto i el dia 4 assalten, en mig de les lluites mes dures de la guerra, Getafe. Els dos dies següents l’enemic es tira amunt, per Villaverde, i el dissabte avança pels barris extrems de Madrid, cap al Oest, vorejant la Casa de Campo i iniciant un atac sobre Madrid ocupant barris com Colmenares y Carabanchel. 

Antigua estación de Atocha, hoy

A dintre, passat el primer moment de pànic esclata l’esperit de defensar-se fins a la mort. Els feixistes fan dintre tiroteigs i son rebutjats; es fan forts afusellaments. Durant tota la setmana l’enemic fa forts bombardeigs sobre Madrid produint víctimes innocents.

Es tornen a fer forts atacs per prendre Oviedo. Al Sud i a l’Aragó hi ha poca activitat.

Un dia d’aquesta setmana es bombardejat el port de Barcelona amb fort canoneig. En realitat comença a preocupar l’activitat dels vaixells rebels que poc a poc han anat prenent posicions i pel pas del Atlàntic al Mediterrani s’han donat combats en que van esser enfonsats uns vaixells lleials. Ajudats pels avions que Alemanya e Itàlia venen tendeixen a embotellar al Mediterrani l’esquadra espanyola lleial. Aquesta ha sofert varis combats i ha tingut moltes averies. Ha hagut bombardejos, especialment a Cartagena, Alacant, Almeria i Málaga.

Setmana del 9 al 15

Arribats els facciosos front a Madrid es tiren cap a l’Oest, ocupant la Casa de Campo i lluitant-se tota la setmana d’una forma terrible. Contra lo que molts creien, Madrid ni es rendeix ni es forçat. S’estableix una línia de trinxeres a lo llarg del Manzanares i tota la setmana la lluita es terrible mentre l’aviació bombardeja espantosament la ciutat i els canons també. Sembla que es precís un esforç per fer recular als facciosos.

A la resta dels fronts no hi ha casi res com no sigui violentes accions al sector d’Oviedo, on els miners ataquen durament.

A l’estranger la política seguida els primers dies fou una criminal complaença amb els facciosos. [Como es bien sabido, la Guerra Civil Española fue como un preludio de la 2ª Guerra Mundial. En el año 1.936 la tensión entre las potencias fascistas (Alemania e Italia), las democracias (Francia e Inglaterra, sobre todo) y Rusia preanunciaba la próxima contienda europea. En España la clave era también la tensión entre ambas ideologías: fascismo y democracia. Por ello, para evitar la extensión a toda Europa del enfrentamiento español La Sociedad de Naciones constituyó un “Comité Internacional de No Intervención”,… Comité que resultó totalmente ineficaz: el régimen nazi de Hitler en Alemania y el fascista de Mussolini en Italia ayudaron militarmente a los sublevados desde el principio. Italia colaboró con aviones y cuarenta mil soldados. Alemania aportó tanques, artillería y aviación (Legión Cóndor) y unos dieciséis mil hombres. Las “democracias” tardaron más en desatender los criterios del Comité; de hecho su actuación podría calificarse de hipócrita; en efecto:] abans de la rebel·lió França i Anglaterra simpatitzaven amb el govern, mentre que Itàlia i Alemanya eren contraris. Però, principalment a Anglaterra, els hi feia por el tema de la revolució. Vingut el 19 de Juliol, els excessos de la primera setmana i la falta de control del Govern van fer que els dits governs, per temor a la revolució, pel temor a ser enemics del futur Govern, es van posar en la posició de la “no intervenció” (15 de Agost), esperant que els feixistes enviessin els armaments per vèncer donats els desastres de les dos primeres setmanes. Així, van creure que el 15 de setembre Madrid hauria caigut i manaria Franco i ells en serien amics i seria neutral. Però la lentitud fins Talavera s’accentuà i Franco necessità mes material i aviadors. França i Anglaterra feren els “ulls grossos”. Però al arribar al fi d’Octubre, el poble "s’havia despertat" i Blum [President del Govern de França] es veié obligat a tolerar l’enviament de milers de voluntaris que a fi de Novembre eren ja un recolzament fortíssim a Madrid. [En efecto, la República española contó a partir de entonces con la participación de voluntarios de sindicatos y partidos de izquierda extranjeros que acudieron a luchar contra el fascismo: las "Brigadas Internacionales". Llegaron a ser unos 35.000 hombres. Además de su colaboración efectiva -participaron en las principales batallas de la guerra civil-, convirtieron la lucha de la República en una causa universal.] L’assumpte s’anava complicant. Tant França com Anglaterra volien que s’acabés aviat, i no s’acabava. Ells volien que Franco després fos neutral.

Rússia ajudà mes directament amb alguns directors i tècnics com Antonov-Obseyenko, el Consul a Barcelona, principal factor de la aliança CNT-UGT, per guanyar la guerra i gran conseller del PSUC de Barcelona. Ell ajudà molt. 

Antonov Obseyenko

[Fue un importante “bolchevique” de la primera hora: dirigente del asalto al “Palacio de Invierno” durante la soviètica “Revolución de Octubre”.

Diplomático, Consul General soviético en Barcelona; acabo víctima de una de las famosas purgas de Stalin al final de los años 30.]
 
Setmana del 16 al 22

La segona setmana de setge a Madrid es terrible. S’inicia amb un desesperat atac de l’enemic que el fa entrar en la Ciutat Universitària on es fan lluites terribles. A tota la línia des de Pozuelo cap la Ciutat Universitària, Casa de Campo, Carabanchel i Villaverde es terrible la lluita. Ajudada pels criminals atacs de la aviació i canons que fan milers de víctimes.

Poca activitat hi ha en altres fronts, pendent tothom de l’atac a Madrid.

La dissensió entre CNT i UGT continua a pesar de formar part en el Govern de la Generalitat; per acabar-la es feu un pacte d’actuació i una gran assemblea a la Monumental el dia 25 d’Octubre, acte en el que es va votar una unitat d’acció. Altre manifestació fou la del dia 6 d’Octubre en que no hi assistí la CNT. Després de feta la “unió” es feren grans actes conjunts pels carrers, com el del 8 de Novembre, d’homenatge a Rússia pel ajut que dona; l’enterrament de Durruti, el 22 de Novembre, etc.; actes en que es posà de manifest la unitat dels treballadors.

[José Buenaventura Durruti fue el más famoso, aguerrido y revolucionario anarquista español. Fue una de las figuras más relevantes de la organización sindical CNT. 

Falleció a comienzos de la Guerra Civil, luchando en el bando republicano al frente de una formación de milicianos conocida en su nombre como columna Durruti. De hecho falleció en extrañas condiciones, nunca aclaradas –al parecer por “fuego amigo” – en el frente de Madrid.]
Pocs dies abans d’arribar el front dels facciosos a Madrid es formà nou Govern en que hi entraren tres ministres de la CNT. Aquet Govern es per un desig de controlar la situació i evitar el cantonalisme independentista, que es va fent fort.

Al arribar a Madrid els facciosos ha crescut el temor de la ocupació o d’un cerc al Govern i aquet marxa a Valencia; lentament s’hi traslladen les oficines. A Madrid es forma la Junta de Defensa que actua presidida por Miaja amb absoluta independència i que es el primer intent reeixit d’organitzar el país. Poc a poc va agafant tot el que estava en mans de Sindicats i Comitès i si no pot evitar els milers d’afusellaments de gent de dretes, al fi de l’any ho controlarà tot i ajudarà a la millora del exercit.

Mentrestant, el Govern a Valencia es res: es la seva època mes nul·la: es veu la seva impotència; la FAI a Valencia practica assassinats; el Govern no mana enlloc. Però manté valentment el criteri de esser el Govern legítim i de que no passa res.

President Azaña

L’Azaña, a Catalunya vigila que no surtin baralles entre els partits Comunista y Socialista, organitzant forces per recolzar el Govern.




Setmana del 23 al 29 de Novembre

S’ha iniciat un període de mal temps que evita els criminals atacs dels facciosos amb avions i fa menys intensos els del canó sobre l’heroica capital. En canvi es dediquen a fer mal al Mediterrani. Alacant i Cartagena son criminalment atacades amb nombroses víctimes i molts danys. Es veu important que l’exercit lleial rebi bons caps davant l’audàcia dels pocs vaixells rebels ajudats escandalosament per Alemanya y Itàlia .

L’ajuda tan demanada pels polítics en guerra ve de Rússia i dels “fronts populars” (socialistes i comunistes) d’Europa. Aquesta “Brigada Internacional” arribada fa poc temps té ja uns 20.000 homes i guarneix tot el front de Madrid: es a la que es deu que Madrid no caigui. Dons a pesar de la falta de força del facciosos, hagueren entrat.



Milicias polacas jurando lealtad a la República.

Aquets fronts han tingut gent forta i aguerrida molt important, però, ultra més material, exigeixen homes del estranger que actuïn. L’heroica resistència de Madrid ha trastornat els plans dels Governs. Aquets que esperaven el triomf de Franco veuen que aquet es para, i pensen que pot ser es podrà evitar que guanyi; França i Anglaterra veuen que cada retard d’aquell es posar-se mes en mans d’Itàlia i Alemanya i comencen a pensar en un arreglo a base del poder lleial. Per això els hi es favorable l’actitud de no dificultar res a aquet poder i pensen que potser si aquet es fa fort ho dominarà tot i posarà les coses com abans. Però les forces d’aquet creuen son comunistes...

Els facciosos es queden parats davant els seus fracassos i hi ha posicions a 1 de Desembre molt crítiques fins de que l’ajut de italians i alemanys els hi dona solament ales i amb posterioritat els rojos organitzen masses de combat bones i fortes: els estrangers.

Mentrestant ací es parla d’organitzar el comandament únic, la disciplina, etc., però resulta molt dificil d'aconseguir. A Madrid, en canvi, la pressió de la guerra fa transformar les milícies en cossos disciplinats que a cap d’any poden rellevar als Internacionals; mentre  les forces d'Ordre Públic controlades pels comunistes ajudaran al Govern. Tenen la disciplina.