viernes, 4 de septiembre de 2015

1933. VII a IX. Cau l'Azaña. Lerroux Presidente



[En aquests mesos continua la penosa successió de discussions, tensions i amenaces. Al setembre caurà Azaña i Lerroux prendrà el relleu]


Es parla de la Llei d’Ordre Públic, però els socialistes no la deixen seguir al Parlament. La Llei Electoral tampoc  no  passa durant la setmana dels 4, 5, 6 i 7 de Juliol. En aquesta setmana s’aprova la Llei de treure al Jurat certs delictes.

Hi ha rumors de crisi per diferències dels socialistes. Després es diu que el Govern caurà per manejos de Sánchez Román. Es treballa per la substitució de l’Ensenyament religiós. Se fan maniobres navals. 


L’assumpte del traspàs de serveis es activat.

La situació social a Barcelona es complica mes: continua la vaga de construccions i es parla de vaga d’autobusos. A Tenerife hi ha grans disturbis: els extremistes treballen molt per donar un cop. Les dretes treballen per unir-se. En el procés del 10 d’Agost  declara el General Sanjurjo  [es refereix al fracassat cop d'estat del 10 d'agost de 1932, dirigit pel General Sanjurjo].

Els dies 11 i 12, a Les Corts l’assumpte de l’Ordre Públic es obstruït  per en Balbontín.  Circulen rumors sobre l’elecció del President del Tribunal de Garanties; els Radical-Socialistes proposen a Albornoz però els Socialistes no el volen, encara que al final per evitar la crisi es conformen i el dia 13 surt President l’Albornoz per pocs vots de majoria tenint “quorum”. Aquesta elecció ha fet molt mala impressió dons aquet es enemic del Tribunal; el dia 14 continua l’obstrucció al tema de l’Ordre Públic.

Els 18, 19 i 20 es segueix igual amb una falta absoluta de diputats; el 21 es volia fer “quorum” però no hi ha prous diputats. Es reforma la Llei d’Ordre Públic i sembla que cessa l’obstrucció. S’ha aprovat la Llei Electoral.

Casares Quiroga
Un tractat amb el Uruguai dona lloc a discussions entre ramaders i agricultors. Els Gallecs s’enfaden molt i Casares Quiroga amenaça amb que si es vol aprovar ell dimiteix provocant una crisi 
[es refereix a l'acord a signar amb Uruguai en relació amb temes agrícoles i ramaders].

No obstant si aquesta crisi ve serà això la raó aprofitada dons sembla que la crisi es imminent degut a formar-se un partit republicà amb Sánchez Román. En Casares Quiroga fa la feina d’Albornoz. Es reuneixen moltes assemblees econòmiques que ataquen durament al Govern per lo dels Jurats mixtes.

El 25, dimarts, els rumors de crisi s’allunyen; el dimecres es fa “quorum” aprovant-se definitivament una sèrie de Lleis com la d’Ordre Públic; es discuteix i s’aprova la Llei de “Vagos”; el dijous 27 i el 28 es fa la Llei d’Arrendaments  Rústics a la que els Agraris fan obstrucció.



Una explotació agrària en el Maresme

 El 26 el “quorum” fou obtingut per l’ajuda dels Radicals; això fa creure la crisi imminent; el dia 23 feren discursos Maura, Largo Caballero i Gordon Ordax; el socialista es declarà partidari d’anar a la dictadura si precís fos; el radical-socialista discrepà fundamentalment amb el Govern.

Els radical-socialistes fan una reunió de la que es creu pot sortir la crisi. Marcelino Domingo fa un discurs el diumenge 30 i diu declarar-se partidari dels socialistes. La reunió radical-socialista  acaba el dimecres, dia 2, amb la derrota del sentit antisocialista i desapareix el perill de crisi. Es creu que aquesta es produirà en arribar les vacances.

Fa molt temps que hi ha gran animositat contra els Jurats Mixtes del ministeri de Treball puix son molt parcials; les associacions patronals fan grans conferencies que eleven protestes al Ministeri  contra això i el continuat augment de salaris però el Govern se’n en riu. La situació dels negocis es desastrosa i l’anarquia, absoluta; l’amo ja no ho es.

El 25 es parla d’un moviment fascista y s’agafa molta gent. Els socialistes diuen organitzar-se contra el fascisme i no s’amaguen de dir, inclús des del banc blau, que la llibertat ells no la volen i la República Democràtica Parlamentaria no els hi agrada, volent ells una dictadura socialista i que els altres no tinguin drets. La llibertat i juridicitat, tan pregonada abans del 14 d’Abril es conculcada contínuament.  Les arbitrarietats contra les dretes son colossals i els menyspreus a les rames de la producció i odi als industrials, molt grossos. El comerç ha disminuït a 1/3 part abans de la República, culpa, essencialment de la tàctica dels governants. El poder adquisitiu dels espanyols ha baixat enormement i España ha quedat empobrida.

Al Parlament de Catalunya es feu sessions a partir de mig mes. Poca cosa es feu de bo. La situació de l’Esquerra es, com de costum, de dissensions continues.




L’assumpte del traspàs de serveis continua preocupant tenint d’arribar en Macià a encarar-se violentament amb Madrid per aconseguir alguna cosa. Tant a Madrid com a les oficines de Barcelona s’hi fa una resistència passiva molt grossa.













Aquet assumpte, en el Ordre Públic determina una gran passivitat de la policia i tothom fa lo que vol: els atracaments son diaris; la vaga de construcció fa quatre meses que dura i les bombes i coaccions hi son cada dia. Els escamots es barallen amb la policia originant-se grans discussions i conflictes. Al camp, la llei feta pel Parlament no es seguida i tothom agafa lo que vol amb la ajuda dels que votaren la llei. La indústria es paralitza ràpidament.


Agost del 1933    

S’inicia el mes al Parlament amb la obstrucció a la Llei d’Arrendaments i amb casi no assistència de diputats. Els dies 8, 9, 10 i 11 es fa sessió havent-hi un “quorum”. Els 15, 16, 17, 18 i 22,23,24 i 25 es segueix igual amb molta calor i el Govern s’enfada però els diputats de la Majoria no acudeixen de mode que no es pot fer ni “guillotina” ni “quorum”.

Les critiques contra el Govern son duríssimes dons es diu que no té ja majoria puix els seus diputats no hi van. Al final, el 24 i 25 assisteixen mes ministres i Azaña diu que si els diputats no venen dimitirà

La situació social continua molt malament: els incendis de finques a Andalusia son grandiosos.




 La vaga de la construcció s’acaba a Barcelona però hi ha a la regió conflictes molt lletjos.



La situació de l’agricultura es desastrosa no podent-se seguir mes amb els que a els amos fa el Govern. Lo mateix passa amb l’industria. El traspàs de serveis dona lloc a mig d’Agost a una tibantor molt grossa entre el Govern i la Generalitat dons el Govern no vol donar cap diner i exigeix que Catalunya pagui com si el Govern encara fes la feina.

Francesc Macià




Després de llargs consells i discussions de gran expectació i de parlar-ne de crisis inevitable en el Govern, sembla que l’assumpte queda aplaçat. L’Orde Públic torna a sortir i al final es nombra Governador General de Catalunya i, al mateix temps, Comissari General de la Generalitat a en Selves.

Els socialistes continuen cridant considerant-se  com els que manen en el Govern.

El Parlament de Catalunya ha tancat ja.

Las eleccions sembla que l’Esquerra les va allunyant ja que la seva situació es molt dolenta. Es fan gestions per acabar les divisions de l’Esquerra.

Els dies 30 i 31 hi ha sessió al Parlament de Madrid. Continua l’obstrucció agrària. Es creu que s’anirà a la sessió permanent. (A principis de mes a arrel d’unes converses es va arribar a un acord amb els agraris en que s’acceptava tot lo que aquets deien però després d’uns quants articles els van trair i l’obstrucció va a tornar a sortir). Sembla que hi va haver algú que no pogué tolerar una victòria dretà. La situació al Parlament continua dolenta per la poca assistència que fa creure en una immediata crisi. No obstant el dia 31 es torna a arreglar la cosa que semblava definitiva: el Govern pacta amb els agraris en l’article 17 de la Llei d’Arrendaments que aquells obstruïen.

Setembre de 1933   

El dia 1 al Parlament encara no s’aprova l’article 17 degut a intrigues dels radicals.

El dia 3, Diumenge,  es fan eleccions al Tribunal de Garanties. Son de segon grau, o sigui votades per tots els concejals d’Espanya menys a Catalunya on sols voten els diputats del Parlament.
Hi ha un lloc per cada regió; de 15 regions el Govern sols en guanya 5 i encara les menys importants (Extremadura, Murcia, Catalunya). Els radicals guanyen a Andalusia, Valencia, etc. Els agraris guanyen a les Castellas, Navarra, Vasconia, etc. Es una derrota del Govern i triomf de les Dretes. Els diaris exigeixen la dimissió del Govern.

El dilluns, 4, pren possessió del Govern General de Catalunya en Selves, cessant l’Ametlla.

El dia 5, a les Corts, es segueix per l’estil amb rumors i comentaris. El dimecres, 6, Lerroux fa un discurs en que diu al Govern que dimiteixi; Azaña contesta explicant-se i es votat un vot de confiança per 146 contra 3. No obstant, sembla que les dissensions en els partits de la “majoria” donaran la crisis.

Al Parlament es parla dels mestres laics.


Escudo de la República

El divendres, 8, Consell de Ministres que passen després a Palau. A la sortida, el Govern s’ha declarat en crisis total. Les causes son el condicionament que el President posà a la confiança al dir que seguissin amb aprovar les lleis urgents.

A la tarda foren consultats Besteiro, Cabello (s), Gordon Ordax (r.s), Ruiz Funes (a.r), Santaló (e), Lerroux, G.Paratchi (r.s), Maura, Franchy, Soriano, Iranzo, Castrillo, Botella. Semblà que no es donarà encara el decret de dissolució a Lerroux.
El dissabte, 9, son consultats Ossorio, M.Alvarez, S.Roman, Unamuno i Hurtado, i, per telèfon, Ortega y Gasset, Alba, Sánchez Guerra, Abadal i Marañón. Al vespre es cridat Lerroux  per formar Govern; diu que el farà de concentració d’esquerras republicanes sense socialistes; sembla que no parla ja de dissoldre el Parlament.


El Diumenge, 10, va fer gestions amb molt poc èxit perquè es va dirigir a les persones i no als partits i tots es negaven.
El dilluns, 11, el visita Azaña i l’indica que l’ajudaran si ho demana als partits. Així ho va combinant  i el dimarts al matí ja tenia el Govern format.

Sembla que en realitat primer li feren el buit però al veure que era capaç de fer govern sols de radicals i amb dissolució, s’espantaren i l’ajudaren.  


Els assumptes militars van influir dons sembla que Lerroux tenia suport en els militars

Presidència               Alejandro Lerroux                   Radical
Guerra                          J.José Rocha                         Radical
Marina                         Victor Iranzo                         Independent
Estat                         Claudio S. Albornoz            Acció Republicana
Hisenda                       Antonio Lara                          Radical
Obres Publiques          Guerra del Rio                       Radical
Justícia                         Botella Asensi                   Radical-Socialista
Instrucció                     Domingo Barnés               Radical-socialista
Treball                         Ricardo Samper                     Radical
Agricultura                  Ramón Feced                     Radical-socialista
Industria i C.               Gómez Paratcha                          Orga
Comunicacions            Miguel Santaló                  Esquerra Catalana
Governació                  Martínez Barrios                     Radical 

A Agricultura, Instrucció  i Justícia hi ha radicals-socialistes, per fer complir les lleis Agrària i de Congregacions Religioses .



La impressió general en el país no es bona dons sembla que en Lerroux ha concedit molt i esta lligat al Parlament a ser derrotat  en haver de recolzar-se  en els radical-socialistes.

No obstant els socialistes prenen actitud de oposició ferma i el consideren com un Govern molt cap a la dreta i com si l’esquerranisme hagués desaparegut o s’hagués minorat.


Pot esser que a la primera ocasió en Lerroux dissolgui el Parlament i es tiri mes cap a la dreta. Ara, en aparença, la política social i religiosa serà la mateixa.  Es comenta el predomini radical i la baixa categoria dels representants dels altres partits.

El Diumenge es feren eleccions al Tribunal de Garanties pels col·legits d’advocats. Triomfà la candidatura de dretes, sortint Calvo Sotelo i Silió.

El Col·legit d’Advocats com les altres institucions de Madrid foren els que treballaren mes per la República i ara s’han girat completament i treballen per les dretes. Aquesta gent que feren venir la República no eren republicans, però per odi al Rei feren venir la República i ara voldrien, cosa mes difícil, que tot tornés a les seves mans.

El dimecres, 13, es feu Consell a Palau. Sembla que els governadors son gairebé tots radicals.

No se sap quan s’obrirà el Parlament  però sembla que es tardarà uns dies . El Govern determinarà canvis però es probable que el desordre en els carrers sigui molt gros

El dijous, 14, se sap que els governadors no s’han repartit proporcionalment sinó com ha volgut en Lerroux; de forma que es creu que aquet te, si vol, el decret de dissolució. Sembla que es vol fer una amnistia i es veu mes inclinat a la dreta que el primer dia i les esquerres molt manses. Sembla que s’entenen be amb l’Esquerra Catalana     

Fins al cap de setmana se segueixen fent càbales sobre lo que farà el Govern que diu que anirà al Parlament el dia dos d’Octubre.

El diumenge, 17, es tenia que fer un míting a Lleida en que es tenien que fer amics el grup de l’Opinió amb el rest de l’Esquerra, però la situació, per el contrari, s’enredà mes. 


Resultado de imagen de Lleida
Lleida
En efecte, pocs dies després surt un Manifest  d’aquells en que exposen els seus punts de vista i critiquen durament al rest del partit si be sembla volen continuar pertanyent al mateix.

El Govern afirma que segueix la política religiosa i agrària del  anterior

El divendres, 22, al Ajuntament es demana amb grans escàndols la cessió dels edificis de las C.R. 

Després es va per aprovar la concessió de les línies d’Autobusos i s’aprova; però es veu que com hi avia immoralitats manifestes Macià donà ordre de no aprovar-lo, però en Casanovas no aconseguí fer creure als del seu partit que votaren contra lo que se les havia manat. Votaren en contra els de l’Opinió i en Casanovas i la Lliga. Després d’axó l’enrenou fou molt gros ja que es diu que l’Esquerra està desfeta dons son molts altres els assumptes que la corquen. Per fi el dia 27, dimecres, el comitè central declarà: 1) expulsió dels del grup de l’Opinió; 2) Convocatòria d’eleccions pel 12 de Novembre (municipals); 3) una gran limitació de les funcions de l’Ajuntament de Barcelona mentrestant.
Per altra part l’Alcalde havia suspès l’acord dels autobusos. Als que desobeïren a l’Ajuntament no se’ls digué res. Després d’axó començà una emigració de gent que s’anaven de l’Esquerra.  

Una circular d’Agricultura que deia que la Llei de Conreus es tenia que complir feu enfadar als rabassaires que també se’n volien anar. Al final es pogué anar tirant.

El Governador General, Selves,  fa una gran campanya contra la immoralitat.




El diumenge 24, a Madrid, feren sessió Assemblea els radicals-socialistes. Hi hagué grans baralles i escàndols i al final s’anaren del partit en M. Domingo i altres partidaris del socialistes que son minoria al partit però majoria dins de la minoria del Parlament. El partit quedà dividit en dos. En Félix Ordax i Ramón Feced queden al antic; M Domingo i Barnés, al nou.

La situació del Govern s’emporta els comentaris. Es creu que Lerroux te el decret de dissolució a la butxaca. Se sap que els A.R. no son gaire partidaris de la confiança al Govern. No se sap si Les Corts votaran al Govern i s’anirà seguint. Hi ha gran expectació.