El
viernes, día 1 de Abril, se empieza a discutir en las Cortes el dictamen sobre
Asociaciones Profesionales
Corren
rumores de crisis por la retirada de los socialistas del gobierno. Besteiro
parece partidario de que los socialistas no gobiernen ahora.
En
Barcelona, el domingo, día 3, se hace un mitin de Estat Català (separatistas)
que al final es suspendido por la autoridad promoviéndose disturbios.
La campaña derechista ha adquirido una gran fuerza. En Córdoba se terminó con un mitin que es suspendido lo cual da lugar a algaradas. En Chipiona el lunes día 4 se declara huelga general: resultan muertos y heridos. Se nota que las huelgas se recrudecen, sobre todo en Andalucía.
Se
preparan festejos para el día 14 de Abril. No obstante circulan rumores de que en
ese aniversario se querrá trabajar o se harán tumultos.
El
día 5 se nota en Barcelona que se toman precauciones. Se habla de
intranquilidad en el Urgel a causa de las huelgas que tienen lugar en Andorra.
En Madrid se producen disturbios entre la F.U.E. y los tradicionalistas.
El miércoles, día 6, se discute en las Cortes una interpelación de los radicales sobre un asunto de correos en que parece que los socialistas tienen culpas graves. Se discute también un plan hidráulico. Se comienza un debate sobre la creación de plazas de “Delegados de Trabajo” que produce violentas discusiones. Se habla mucho del Estatuto y se presentan enmiendas. El jueves se continúa con el debate hidráulico y aparece un extracto del proyecto de ley sobre Congregaciones Religiosas que presenta toda la crudeza y rigidez de la Constitución.
El
viernes, día 8, continúan los mismos debates y se presenta una proposición de
pena de muerte contra los atracos que provocan alboroto.
Sale el dictamen del Estatuto de Cataluña con un voto particular de los catalanes que lo piden con toda su integridad.
El
sábado, día 9, se habla en las Cortes de lo de Correos y de los Delegados de
Trabajo… y se suspenden las sesiones hasta el día 26 por el aniversario de la
República.
La situación económica y la crisis se agudizan. Se producen desórdenes en muchos sitios. Se toman muchas precauciones. El día 10 se hacen en toda España importantes mítines. En Granada y en sus pueblos tienen lugar el día 11 huelgas y graves sucesos. Las algaradas estudiantiles continúan. Los incendios de iglesias son muy frecuentes.
El
martes, día 12, se hace un empréstito de 500 millones que se cubre.
Se
destituye al Jefe de la base naval de Mahón por no haber recibido con honores a
Alcalá Zamora.
El
miércoles, 13, huelga general en Salamanca.
El
día 14 de Abril se celebra el aniversario de la proclamación de la República
con grandes fiestas. En Barcelona se hace una gran fiesta de aviación.
Se
hacen cábalas sobre el porvenir político: el Domingo, 17 de Abril se celebran
muchos mítines en toda España. Por la noche, en Pamplona, hay graves sucesos
entre carlistas y socialistas: hay varios muertos. Se declara huelga general
para el 18: pasa sin incidentes.
El
aspecto económico mejora; la peseta sube insistentemente.
El
día 19 continúa la pésima situación de Andalucía. En Osuna, algunos sucesos,
con dos muertos.
El
20, miércoles, se produce una gran campaña catalanista a favor del Estatuto. El
día 23 se celebra la fiesta de San Jorge, patrón de Cataluña. Es considera segur que desprès de les vacances es discutirà l’Estatut.
[A partir de esa fiesta de san Jordi, Pere Arola pasa a redactar sus
memorias en catalán]
Escultura medieval de Sant Jordi |
El dia 28 hi ha vaga general a Mataró, degut a alguns
disturbis del dia anterior.
Els dies 26 i 27 les Corts varen celebrar sessions
discutint varius assumptes. El dia 28 els radicals oposaven gran resistència a
la llei de Delegats de Treball.
La situació social, sobre tot a Andalusia es
pèssima.
Maig de 1932
El 1 de Maig, Diumenge, a Barcelona va parar tot, excepte
espectacles. Nomes circulaven autos particulars. La tranquil·litat va ser
completa. A Madrid, tiroteig, amb ferits; a Córdoba, morts y ferits.
El dilluns, dos de maig, s’avia dit que hi àuria vaga
general però a Barcelona no va passar res. A Sevilla i altres poblacions hi va
haver disturbis amb morts y ferits. El propi 1 de Maig a molts pobles va
haver-hi, principalment a Murcia, a on a un poble mataren dos guàrdies civils.
El dimarts, 3, a les Corts, interpel·lació sobre el successos de Córdoba.
Desprès es continua el debat sobre el Delegats de Treball.
L’Azaña llegeix un interessant decret sobre reclutament
de la oficialitat
Ho mes interessant es la intensitat que a partir del
dilluns pren la campanya a Madrid contra el Estatut. Tota la premsa unida
contra ell i es tem que els diputats segueixin aquesta tendència. El dimecres,
dia 4, continua a les Corts el debat indicat. A fora la campanya contra el
estatut arriba al màxim.
El dijous, 5, interpel·lació sobre els successos de
Córdoba que deixa en molt mal lloc el diputat Garcia Hidalgo. Corren rumors de
crisis: se’n anirien els socialistes y ocuparien el seu lloc els radicals; i
això perquè els socialistes van contra el govern als pobles i semblen la
oposició, al contrari que els radicals. S’acaba el debat sobre els delegats del
Treball.
Sembla que a les Corts hi ha una reacció a favor del
Estatut.
El divendres, 6, mor a Paris el President de France, Mr.
Doumez.
A Barcelona els estudiants fan algarades per una llei de
exàmens. A Madrid, també y a demès per l’Estatut.
A les Corts, després de parlar d’allò de Córdoba es
comença el debat sobre el Estatut de Catalunya amb una grandiosa expectació.
Parlen Bello y Maura en contra i Companys a favor. El discurs d’en Maura va esser de bastant concòrdia dintre de
la negació del Estatut.
Lluis Companys |
La Campanya contra l’Estatut es forta, descollant
l’Imparcial que arriba inclús al ridícul.
A Palència es fa, dissabte y següents, una gran assemblea en contra del Estatut.
Els estudiants provoquen disturbis a Zaragoza, Madrid, Valladolid, Sevilla, etc., aquell dia 7, dissabte, contra l’Estatut.
El Diumenge, 8, es fan molts mítings, com de costum, y a tot Espanya hi ha molts incidents. El socialistes demanen el parer dels del partit a Barcelona: no es molt favorable.
A Zaragoza, els estudiants provoquen greus disturbis el
dilluns, dia 9, amb morts i ferits.
També a Valladolid hi ha morts i ferits.
A Barcelona, a les nits del 9 al 10 y principalment del
11 al 12, hi ha incidents a la Rambla per la campanya de l’Imparcial. El dimarts, 10, corren rumors de que es deixa
l’Estatut en front de la campanya general a tota Espanya.
A les Corts es comença a discutir la Reforma Agrària,
enraonant Díez del Moral, moderat amb molta erudició. El dimecres, 11, parla
Hidalgo, mes avançat.
El dijous 12 de Maig, es continua discutint la totalitat
de l’Estatut. Parla Sánchez Roman amb un gran discurs en contra. El divendres,
13, parla Ortega y Gasset, que dona un nou punt de vista del problema des de
Espanya. Campalans, bastant be, Bello i al fi Abadal, que va estar molt be.
El divendres y el dissabte hi ha a Andalusia un moviment
sediciós, principalment a Herrera, on hi ha morts. Les vagues tornen a intensificar-se
a Sevilla, Málaga i Granada i la anarquia al camp andalús es fa mes intensa. El
dilluns, 16, vaga general a Málaga. També al Penedès: els parcers es neguen a
pagar les parts [Es tracta de les parts que corresponen als propietaris segons els contractes de parceria.].
Explotació agrària en el Vallès |
El dia 15 continuen, molt abundants, el mítings.
El dimarts, 17, segueix a les Corts el debat sobre la
totalitat de la Reforma Agrària, amb molt poc interès.
El dimecres, 18, a tota Espanya menys a Barcelona i a
Tarragona es declara vaga de transports a motor en protesta del augment
d’impostos. Els incidents son generals. La vaga es perllonga el dies
successius. La situació en Andalusia continua pèssima: les vagues son a tot
arreu, principalment, vaga general al camp. Es troben i exploten moltes bombes
i l’anarquia i els “tirotejos” son generals a tota la regió. Els morts son
nombrosos.
Desprès de la expectació del grans discursos anteriors,
es creu que l’Estatut s’aprovarà en una bona part. El dijous 19 es continua amb
ell a les Corts. Parlen Xirau, Gallego, Franchi (federal), Nicolau d’Olwer:
tots ho fan a favor de Catalunya. El divendres, dia 20, parlen Hurtado i al
final Lerroux (molt esperat: creient molts que faria caure el govern). Fa un
discurs bastant favorable.
A Sevilla es trobe una gran fabrica de bombes i moltes a
tota la regió. Continuen les vagues i trets. A Cadiz , s’escapen 58 presos. A
Manresa i Madrid es troben també grans dipòsits d’explosius: es creu que eren
per un moviment a finals de mes. A Galicia la situació es molt dolenta degut a
tancar-se els Astilleros.
El diumenge i el dilluns, 22 i 23, continuen trobant-se
grans quantitats de bombes a Madrid i a la província de Sevilla: eren per un
moviment que tenia que esclatar el dia 29 de Maig. Durant els dies següents,
fins el 27, continua molt revolt a Sevilla i es noten preparatius pel dit dia a
tot Espanya. Al Ferrol continua la vaga general: ja nou dies.
A les Corts, el dimarts i el dimecres es continua amb la
totalitat de la llei de Reforma Agrària
El dijous, 26, dia del Corpus, es debat sobre l’Estatut,
enraonant entre altres Ossorio y Gallardo, bastant a favor de Catalunya. Es
parla ja del discurs que en nom de la majoria farà Azaña. A Barcelona es parla
de les eleccions properes per la Generalitat, volent les dones poder votar y les minories, el vot
proporcional.
El Diumenge 27 de Maig, després de parlar Royo Villanova
contra l’Estatut i Aguirre a favor i d’una interpel·lació de Eduard Ortega y
Gasset sobre Sevilla, parla en rectificació Sánchez Roman, en els mateixos
conceptes que el primer dia.
Manuel Azaña |
El dissabte 28 continua a Sevilla la vaga general i els
desordres al camp. La vaga no es total, no obstant. Es troben mes bombes i
municions y a Barcelona, a la matinada, hi a algun tirotejo sense importància
Es prenen grans precaucions pel diumenge, dia 29. En Barcelona no passa casi res; la
tranquil·litat es molta i les precaucions molt grosses. A la Rambla es tirotejat el cap dels guàrdies
d’assalt, resultant un ferit. Hi ha manifestacions que es dissolvent sense resistència. A Madrid, tirotejo amb dos
morts i varius ferits. A València, un mort i sis ferits. Molts del morts son
gent aliena als actes. A altres llocs, poca cosa mes. El dilluns, 30 i el
dimarts, 31, vagues generals a molts punts, com Sevilla, Alacant, Málaga i
Granada, amb gran excitació i alguns morts.
Circulen rumors sobre la dimissió de Prieto, por estar
disconforme amb l’Azaña en relació amb l’Estatut. Lerroux declara que la
Universitat la vol castellana; es nota amb axó una ofensiva general contra
l’Estatut i el govern.
A les Corts es discuteix la reforma Agrària. Enraona
Rahola molt be.
Juny de 1932
El dimecres, dia 1, es continua amb diputats el debat de
la Reforma Agrària. Insisteixen els rumors sobre la dimissió de Prieto. Aquet
ho nega però fa unes declaracions en que es mostra molt disconforme amb Azaña,
dons vol que prevalgui el criteri de Lerroux.
Continua enredada la situació a Andalusia i Galicia, amb
tendència a disminuir.
El dijous, 2, a les Corts es porta la ofensiva contra
l’Estatut y l’Azaña. Parlen Ortega y Gasset i Maura, aquet molt durament, M.
Álvarez y al final Azaña, que contesta a Maura. El divendres 3, la oposició a
l’Estatut es declara en forma. Desprès de M. Álvarez parla Lerroux en forta
oposició al govern, protestant de que s’aprovi l’Estatut amb pocs vots de
majoria, cosa dita també per Prieto: contesta Azaña dient que el govern té un
sol criteri –contra lo dit per Prieto– i
fent-ne qüestió de confiança. Acaba la discussió de la totalitat.
Els dies següents es fa campanya contra l‘Estatut a
Madrid, corrent rumors sobre preparació de violència a Catalunya: hi ha
intenció de provocar una crisis que donaria lloc a la dissolució. Aquesta crisi
es pot produir en qualsevol article. En Lerroux mira de fer separar als
socialistes de l’Azaña (recolzant-se en el sentit espanyol), però es molt
difícil ja que precisament l’ofensiva contra el govern es per als socialistes.
A Sevilla la situació s’arregla. En El Ferrol, per el
contrari, desprès de 20 dies de vaga general, el dia 6 s’amplia a tota Galicia,
produint-se greus disturbis el 8, dimecres, a Tuy. En Barcelona, el dimarts, 7,
es produeix un atac contra el director de la presó amb 4 ferits.
Aquell dimarts, dia 7, a les Corts es continua amb la
Reforma Agrària, parlant en Sánchez Roman.
El dimecres, 8, s’acaba amb la totalitat de la Llei de
Reforma Agrària i es fa sessió secreta per discutir el processament de Calvo
Sotelo i de March: dura 9 hores i demostra la podridura de la política
republicana (el divendres passat en acabar la sessió es va fer la totalitat del
Títol Primer de l’Estatut)
El dijous, dia 9, es comença amb una interpel·lació sobre
la situació de Sevilla, en que, desprès d’uns quants discursos extremistes,
parla l’ex-governador, que fa una
gran descripció de la tàctica revolucionaria de la F.A.I. per fer perdre les
collites.
Desprès, es comença amb l’articulat del primer títol de l’Estatut y s’arriba a una fórmula pel primer article. Però en las 24 hores, fins al divendres, 10, els agraris canvien d’opinió i durant tota aquesta sessió obstrueixen amb esmenes, aprovant-se solsamènt en acabar la sessió final l’article 1º. Carrasco i Formiguera es nega a seguir la dita transacció i es separa de la minoria. Es tem que amb aquesta obstrucció no s’acabi mai l’Estatut.
Continuen els rumors de dimissió i de govern radical.
A Galicia s’acaba la vaga general; a Andalusia la
situació millora bastant. El Diumenge, 12, es prenen grans precaucions per
temor als comunistes. A Madrid, Bilbao i València, disturbis amb ferits. A
Barcelona no passa res.
Es comenta el triomf de les dretes que en els últims
mesos han guanyat tota classe d’eleccions a tota Espanya i les Acadèmies,
Col·legits, etc., les tenen a les Juntes Directives. El dimarts, 14, a les
Corts, Gil Robles interpel·la al govern sobre l’assumpte March, en favor d’aquest senyor . Parlen Prieto i
Carner que demostren l’honradesa del govern i aquest obté un vot de confiança.
El dimecres, 15, parla Marcel·lí Domingo amb un discurs sobre la Reforma Agrària,
acabant la discussió de la totalitat i començant la del articulat.
Es descobert un complot contra el règim que sembla te
importància. Son agafats el general Barrera i el seu fill.
El dijous, 16, desprès de parlar de Sevilla, es segueix
amb l’Estatut: es va per l’article segon, presentant els catalans moltes
esmenes que son rebutjades. No s’arriba a aprovar l’article i la cosa presenta
mal aspecte.
El divendres, 17, es comença amb la interpel·lació de
Guallart per la supressió de pagament al bisbe de Segòvia per una pastoral
contra el divorci. Hi ha un gran escàndol anticlerical.
Palacio Arzobispal de Barcelona |
Desprès es comença amb el dictamen del cop d’Estat del 13
de Setembre de 1923; però no esta encara preparat i es suspèn la sessió.
La raó per la qual no s’ha discutit l’Estatut es que la
minoria radical ha presentat una esmena dient que l’ensenyament es faci en
castellà, menys quan es demani, que es farà bilingüe; els catalans sostenen
quant menys el bilingüisme obligatori. Si hagués hagut sessió era probable la
caiguda del govern a la votació de dita esmena.
La pesseta ha anat millorant i la situació econòmica s’ha
arreglat una mica.
A Barcelona, el diumenge, 19, a la inauguració del Cercle
Tradicionalista hi hagueren trets i diversos incidents. El dijous, 20, vaga
general a Girona i Reus que, en aquesta continua l’endemà. La situació social
sembla que torna a desarreglar-se. La qüestió de la propietat que s’havia
agreujat molt s’atura gracies a un decret de bon sentit del Ministre de
Justícia. Es celebra una reunió de la minoria catalana sobre l’Estatut.
El dimarts, 21, circulen molts rumors de crisis degut a
que encara no hi ha arreglo en la qüestió del article segon de l’Estatut. A les
Corts es parla del Tribunal de Responsabilitats.
El dimecres, 22, es comença amb l’assumpte de Sevilla.
Parla altra vagada Sol i hi ha varius incidents: després es fa Reforma agrària.
Hi ha gran expectació per l’endemà.
El dijous, 23, la expectació disminueix al saber que el
govern aprova l’esmena “Peñalba” ( mes catalana que el dictamen). Després de
quatre votacions nominals es aprovada aquesta esmena i el article 2º; la
votació definitiva: 191 a 128. Voten en contra los radicales, Maura, agràris,
etc., i oposen gran resistència havent-hi escenes de gran violència. No obstant això la darrera redacció no acaba
d’agradar als catalanistes. A Madrid produeix gran indignació. El divendres,
24, se segueix la política d’obstrucció fent-se moltes votacions nominals i no
aprovant-se res.
A Barcelona la situació social ha millorat moltíssim des
de fa nou mesos i es molt normal. La nit de Sant Joan recorda la del any 1929.
L’Estatut “vasc-navarro” es rebutjat a Navarra que sembla
vol anar sola.
Degut a un discurs del dia 19 de Albornoz a Avila
s’enfada el general Barrera que, al fi, es alliberat. Cavalcanti [José Cavalcanti de Alburquerque y Padierna
de Villapadierna, General de Caballería i Marques de Cavalcanti] es portat
arrestat a Fuenterrabía.
Cuartel del Bruch, en Barcelona |
El dissabte 25 es parla de la unió contra el govern i la
obstrucció al Estatut, presentant esmenes i votacions nominals.
El dilluns 27 de Juny a unes maniobres els generals
Goded, Villegas i altres pronuncien discursos contra el govern i gairebé contra
el regim i es produeix un violent incident amb el coronel Mangada; aquet es
processat i els altres trets dels alts càrrecs que ocupaven. L’Assumpte
produeix gran expectació.
El dimarts, 28 de juny, a la tarda s’acaba amb la Primera
Base de la reforma agrària. Desprès es parla d’allò de Carabanchel [el incident
militar referit en el paràgraf anterior], pronunciant un discurs de serenitat
l’Azaña. El dimecres, 29, s’acaben les maniobres a Carabanchel assistint-hi el
President de la República, que pronuncia un gran discurs.
A les Corts es pren el sistema de sessions dobles.
A la nit del dia 29 es segueix amb l’Estatut, arribant-se
a aprovar el tercer article amb una gran obstrucció (4 votacions nominals). Es
diu que el govern no tornarà a votar en contra de els radicals; per això es
pensa que l’Estatut quedarà molt retallat. Hi ha descontent en els diputats
catalans.
El dia 30, a la tarda, a les Corts, després de parlar una
mica de la Transatlàntica i dels augments als ferrocarrils es passa a debatre
sobre l’Estatut, continuant la forta obstrucció del agraris. S’aprova el
article 4º i s’acaba el Primer Títol. Es comença la discussió sobre la
totalitat del segon. A la nit es parla de la Base 2 de la Reforma Agrària.
El dijous, dia 30, després de debatre sobre la Reforma
agrària, a la nit, es continua amb la totalitat del Títol Segon. Parlen Torres,
Sánchez Roman i Estelrich; el segon, en contra. En la qüestió de l’ensenyament
es busca una solució; parlen Sánchez Albornoz i Azaña: sembla que els radicals
no accepten.
Juliol de 1932
El divendres, dia 1, se inaugura a Barcelona el túnel del
Nord, fins a la Plaza de Catalunya.
A Madrid, al mati, es agredit en Ventura Gassol: li
volien tallar els cabells. A les Corts parlen Santacruz i Valera, el primer en
contra i l’altre a favor del dit Títol de l’Estatut. Es comenta que al article
5º de l’Estatut, que parla de les atribucions de la Generalitat, Royo Villanova
hi ha posat 15 vots particulars i la minoria agrària 18 esmenes. S’intensifica
la campanya contra l’Estatut. Després de protestar per l’atemptat a Gassol es
discuteix la elevació de tarifes als ferrocarrils.
La pesseta baixa bastant i la situació política es veu
molt confosa degut a les divergències dintre la majoria.
El dimarts, 5, a la tarda, es parla de la Reforma
Agrària; a la nit s’inicia l’article 5º, començant Royo Villanova a defensar
cadascun dels seus vots particulars produint-se un violent incident amb Puig i
Ferrater per els insults a Catalunya. Gran xivarri. El dimecres, dia 6, a la
tarda continua parlant en Royo Villanova, produint-se un formidable escàndol
degut a en Fanjul, que durà llarga estona amb grans batusses entre agraris i
catalans, evitant-se greus successos gracies a la magnifica intervenció de Ossorio
y Gallardo que calma els ànims.
A la nit, s’acaba amb la Base Segona de la Reforma
Agrària. Aquesta nit es prenen grans precaucions a Barcelona degut a estat
preparat un cop de ma contra la Generalitat per tradicionalistes, etc. El
dijous, 7, a la tarda, Reforma Agrària.
El dijous 7, a la nit, continuà sol amb els seus vots en
Royo Villanova que, al final, es va cansar i va deixar alguns vots per defensar
i va admetre, i tot, votacions ordinàries [es
a dir, votacions simples, no nominals: les nominals enredereixen i dificulten
la tramitació dels textos legals]. Mentrestant circulen rumors de que no
s’entenen amb les qüestions d’ensenyament, hisenda i ordre públic, i que es vol
arribar a un acord, però que els catalans no hi poden arribar perquè ja es
massa retallar.
Es diu que està a punt de sortir la Llei de Congregacions
Religioses la qual cosa produeix alarma. El divendres, dia 8, a les Corts es
parla de les deportacions.
Aquest divendres 8, desprès, es discuteixen varies de les
esmenes al article 5º de l’Estatut. S’accentuen els rumors: es vol arribar a un
acord amb els radicals però aquets son molt centralistes; els
radical-socialistes han presentat una esmena, lo que fa mes confusa la
situació. Es tem una crisis imminent; l’expectació es gran i la ofensiva contra
l’Estatut es fa mes forta; s’arriba a parlar de retirada de la minoria
catalana. Es considera el moment mes crític per l’Estatut.
A Puebla de Don Fadrique els comunistes s’apoderen del
poble resistint-se tot el dia (morts i ferits)
El diumenge 10, Lerroux parla a Zaragoza dient que el
govern s’ha d’anar. El discurs de Lerroux ha produït mala impressió als
catalans. Des d’ara els radicals adopten una oposició sistemàtica. Però el
dilluns, 11, sembla que els catalans estan mes optimistes. En Prieto esta
malalt i marxa fora: sembla que es degut a no estar conforme amb l’Estatut.
Castell de Sentmenat |
Al camp de Catalunya la qüestió dels parcers pren un
caire greu: es queden les collites.
Al Ajuntament de Barcelona hi ha campanya per l’assumpte
de la adquisició de una col·lecció d’art.
El dimarts, dia 12, després de parlar de l’assumpte
“Transatlántica” amb oposició radical, s’entra en l’Estatut, continuant amb
esmenes al article 5º, si bé s’alleugereix. Els catalans estan pessimistes dons
sembla que es va a una formula per l’ensenyament que els desplaurà i que
tindran que votar en contra.
A la nit avança molt la Reforma Agrària aprovant-se les Bases 3ª i 4ª, amb el recolzament dels agraris.
Es diu que els radical-socialistes s’han dividit.
El dimecres, 13, després de la Transatlàntica es continua
avançant amb la Reforma Agrària (Base 5ª); a la nit, els agraris retiren
esmenes per poder arribar a votació. Al final es aprovat l’article 5º de l’Estatut
amb el vot en contra del radicals.
El dijous 14 hi ha expectació per que arriba Lerroux.
Després de la Transatlàntica i de parlar de l’aniversari de l’obertura de les
Corts, Royo Villanova provoca a parlar a Lerroux, que diu que parlarà quan li sembli
be, ocasionant una gran decepció. Es rebutgen esmenes del radicals per 125 vots
de diferència. A la nit avança la reforma Agrària.
El mateix dia surt un manifest dels socialistes atacant a
Lerroux i amenaçant per el cas de que aquest formés govern. Produeix gran
commoció i tot lo demès queda en segon terme.
El divendres, dia 15, es segueix amb la Reforma Agrària
L’assumpte dels rabassaires s’enreda ja que els alcaldes
i jutges es neguen a aplicar les ordres del Govern.
A Barcelona s’acorda al final l’adquisició de la
col·lecció Plandiura
El discurs de Lerroux i el manifest socialista son
furiosament discutits. Es creu que el dimarts es plantejarà el tan esperat
debat polític.
El dimarts 19, amb grandiosa expectació comença Lerroux
plantejant la qüestió dels socialistes. Contesta l’Azaña i es deixa per
l’endemà... A la nit, Reforma Agrària. El
dimecres, dia 20, se segueix el debat. Parlen Prieto, Lerroux, Maura i Azaña i
amb satisfacció de tots e indignació del agraris, s’acaba el debat no havent-se
derrocat cap govern... els socialistes desmentiren que volguessin fer
dictadura. A la nit es parla del article 6º de l’Estatut.
El dijous, 21, Estatut i Reforma Agrària. El divendres
22, Reforma Agrària i Estatut. Apassiona fortament la qüestió de l’ensenyament
a l’Estatut, que esta sense solució. Es parla de que els catalans es retiraran.
El sábado y domingo, 23 y 24, circularon muchos rumores
sobre sublevaciones militares [En
Castellano en el original]. L’assumpte de l’ensenyament en l’Estatut es
presenta absolutament pessimista per les reivindicacions catalanes. El dilluns
25 es va fer una reunió de la minoria a la Generalitat, però sembla que no es
van entendre.
Dimarts 26, Reforma Agrària, i, a la nit, estatut:
qüestions sense importància. El dimecres, dia
27, a la tarda, es continua debatent l’Estatut: diverses esmenes al article 6º.
La minoria catalana va votar contra la majoria amb una esmena d’en Sbert. A la
nit, Reforma Agrària. Els dijous i divendres es continua amb ambdós temes. El
dijous es parlà a les Corts dels deportats.
El mateix dia 29, a Vilafranca, la qüestió del parcers
s’enreda havent-hi tumults; el tema adquirí gran gravetat: va haver ferits.
Agost de 1932
Es parla de les reformes militars que fa l’Azaña.
El dilluns, dia 1, al Penedès, van tornar a treballar i
sembla que l’assumpte s’arregla.
El dimarts, dia 2, a les Corts, es fa una sola sessió en la que s’aprova el
article 6º de l’Estatut, el de l’ensenyament; amb la abstenció dels catalans.
Parlaren Sánchez Roman, Bello, Gassol, Companys, Alba i Azaña, que digué que el
dictamen no era el que ell desitjava.
El dimecres, 3, a la tarda, Reforma Agrària: va haver
varius escàndols. Es parlà també de la llei del reclutament i de la
oficialitat. A la nit es comença l’article de l’ordre públic. Es presenten
proposicions sobre els rabassaires, sobre las interpel·lacions i sobre les
construccions navals.
El dijous, 4, a la tarda s’aprova sense gaires obstacles
l’article de l’ordre públic. A la nit es parla dels rabassaires. El divendres
de la reforma Agrària.
El dissabte 6, i els dies següents la situació del
Penedès es mes tranqui-la però els parcers continuen quedant-se les collites.
El diumenge 7, a
Riudebitlles, degut a la prohibició de mítings hi ha incidents entres Guardia
Civil i Mossos d’esquadra.
El dimarts, 9, a les Corts, Reforma Agrària, i a la nit,
l’Estatut, i es continua amb l’ordre públic. A la tarda es parlà de la llei
militar i a la nit de les construccions navals.
El dimecres, 10 d’Agost de 1932, esclata a la matinada el moviment militar del que hi havia rumors dies abans. A les tres de la matinada s’inicià el tiroteig a Madrid pels militars retirats i monàrquics. S’intentà assaltar el Ministeri de la Guerra, les comunicacions, etc.; el tiroteig mes fort fou a La Cibeles. Sostenien al Govern la Guardia Civil, els d’assalt i la policia. A la vagada es van revoltar algunes tropes a Carabanchel, que van ser rebutjades.
A les cinc, es a dir, dos hores desprès, el moviment
quedava sufocat i detinguts els promotors: generals Goded, Cavalcanti i
Fernández Pérez (uns 100 detinguts).
A Alcalà es van revoltar però es rendiren enseguida.
A Alcalà es van revoltar però es rendiren enseguida.
A Sevilla marxà el dia abans el Director de Carrabiners, General Sanjurjo, i allí el dia 10 al mati es feu fort i es va atreure tota la guarnició, apoderant-se de la ciutat i proclamant-se Capità General d’Andalusia. Desprès marxà cap a fora per anar-se assentant. A la tarda, el govern envià forces per reduir-lo. A Jérez es va revoltar la guàrdia civil però fou reduïda. A la resta d’Espanya sense novetat.
A Madrid hi hagueren 8 morts i molts ferits. El govern
suspèn tots els diaris de dretes i s’anuncien fortes repressions. A la tarda es
feu sessió a les Corts. Parlà l’Azaña fent un discurs en que explicà tot el
moviment. Es donà un vot, per aclamació. Desprès s’aprovà l’article 9º de
l’Estatut.
Al vespre del dia 10 la situació d’en Sanjurjo va anar
baixant i a les tres de la matinada, 24 hores desprès d’haver arribat, fugia de
Sevilla. L’han detingut a RioTinto i portat pres a Madrid. El governador i
l’alcalde foren deslliurats i tornats als seus llocs. Sanjurjo havia publicat
un bàndol en el que deia que es volia canviar la orientació de la República que
era massa demagògica. Els caps de Sevilla recolzaren a Sanjurjo però no es
prestaren a lluitar contra el govern.
A Madrid, el dia 10, es feren grans manifestacions
d’adhesió al govern. A Sevilla la intranquil·litat de les masses començà el dia
10; i el 11 es feren grans tumults incendiant-se els centres de dretes, cases
particulars i Iglesias.
El dijous, dia 11, les manifestacions foren tumultuoses a
tot arreu, sobre tot per part del sindicalistes. A Granada, incendis i morts; a
Málaga i molts llocs, vagues generals. La situació es greu. A les Corts parlà
l’Azaña referint el final de la rebel·lió. Es declarà al alcalde de Sevilla
“Benemèrit de la Pàtria”. El moviment fou molt recusat puix no es creu que
aquest sigui el procediment per donar a la república millor orientació. A
Barcelona els tumults quedaren reduïts a algunes manifestacions i cargues
contra els comunistes.
Els incendis del 11 foren molt importants. Els dies
següents la cosa es va anar apaigavant. Les esquerres es posen violentes; es
demana la mort per Sanjurjo.
El divendres 12, a les Corts, sessió per l’Estatut
El dilluns, 15, es van publicar decrets dissolvent un
terç de la Guàrdia Civil i donant de baixa mols militars. Es detén a molta gent
i pren l’aspecte d’un aire de persecució que la República no havia tingut
encara.
La rebel·lió de Sanjurjo fou una gran burrada puix que la
situació de les dretes que semblava anar millorant passà a ser pitjor que el
primer dia. Es creu que de no haver-hi hagut l’incident d’en Mangada, el
moviment podia haver triomfat. Les detencions son de persones molt importants.
Capitanía General de Barcelona |
La impressió es que la cosa no esta liquidada por la
importància enorme del sector que inicià el
moviment. Es destituït el director de la Guàrdia Civil, General
Cabanelles, el Capità General de Sevilla, el governador i tots els caps i
oficials. A Sevilla Sanjurjo se’n havia apoderat completament i tothom li havia
obeït. El moviment tenia una gran extensió i grans ramificacions.
A Granada, el dimarts 16, hi hagué vaga general. A les
Corts, es discuteix sobre la Reforma Agrària; a la nit, sobre l’Estatut que
avança moltíssim. El dimecres, Estatut i Reforma Agrària.
El dijous es presenta un decret de incautació de les
finques rustiques dels complicats en el moviment; es aprovat entre tarda i nit.
Produeix gran revolt creient-se com un començament del terror. S’assegura que
seran deportats. Continuen las detencions i suspensions de diaris.
El divendres 19 es dona un gran avenç a l’Estatut; es
pensa que amb una setmana s’acabarà.
Es prepara el Consell sumaríssim contra Sanjurjo, Garcia
de la Herranz, Infantes i el fill de Sanjurjo. El defensor del primer fou
Bergamín. Es demana pena de mort per Sanjurjo.
El dia 23 a les Corts nomes es fa el reclutament de
l’oficialitat.
L’Estatut s’ha entrebancat en arribar a Hisenda. I la
Reforma Agrària també esta entrebancada.
Gobierno Militar de Barcelona |
Corren rumors de que en Barrera, considerat com cap del
moviment, es a Barcelona preparant un nou cop i que aquí es conspira molt. El
dimecres, dia 24, es fa el Consell sumaríssim: al vespre s’acaba i a la
matinada surten les penes: amb pena de mort a Sanjurjo; cadena perpetua a
García Herranz; temporal a Infantes i absolució a Sanjurjo fill.
El dijous 25 la excitació es molt gran: molts republicans
demanen que s’apliqui la pena de mort. Per fi, al vespre, surt l’indulto del
President de la República. Poques hores desprès Sanjurjo era conduit al Dueso.
Es preparen els processos contra tots els altres
compromesos. Es considera segur que es faran gran numero de deportacions.
Continuen durant la setmana els registres i detencions, que demostren la
extensió del moviment.
La situació econòmica i social es cada vagada mes
descomposta.
A les Corts no es fa casi res aquets dies. El divendres
26 sortí un nou dictamen d’Hisenda. Els dimarts 30 i el 31 es seguí amb dobles
sessions, amb l’Estatut i la Reforma Agrària, avançant-se notablement.
Aquets dies es presentà amenaça de vaga general per la
C.N.T. però únicament a Valencia hi hagueren alguns tirotejos.
El govern aplica a la Justícia i Diplomàcia la reforma
del retir feta al Exèrcit.
Setembre de 1932
El dijous 1, a Puertollano, hi hagueren trets amb morts i
molts ferits. Es descobert un complot
comunista pel dia 4 i la situació es presenta revolta.
A les corts, Estatut i Reforma Agrària. El divendres 2, només Estatut.
El govern vol fe una depuració del personal dels
ministeris: treure els monàrquics. Continuen tement-se vagues i altres complicacions socials. Per
altre part es prepara la deportació de molts del monàrquics compromesos. El
govern prepara els pressupostos.
A les Corts, el dimarts, 6, es vota l’abolició de la pena
de mort al Codi Penal i es parla del diplomàtics. L’Estatut ja està gairebé acabat. A Barcelona
es fan els preparatius per establir-lo.
A la nit a Barcelona hi hagué gran alarma perquè semblava
que anava a esclatar el moviment subversiu dels militar: es fan moltes
detencions, corren greus rumors i tota
la nit ha sigut molt agitada, però al últim no ha quedat res en clar
El dimecres, dia 7, a les Corts es segueix amb l’Estatut,
i a la nit es fa Reforma Agrària. El dijous, dia 8, a la tarda, s’acabà el
debat de la Reforma Agrària. A la nit, el de l’Estatut. Es van fer una parlaments d’acció de gracies.
Divendres, 9 de setembre de 1932.
A les Corts s’aprovà la totalitat de la Reforma Agrària
(320 a 14) i de l’Estatut de Catalunya (314 a 19). Acte seguit començaren les
vacances fins a primer d’Octubre.
A Barcelona es feren demostracions d’entusiasme si be hi
hagueren molts pocs domassos. El dissabte a la nit arribaren els parlamentaris
fent-se grans manifestacions d’entusiasme. L’Esquerra es portà be donant
gracies i reconeixent els treballs de tots els partits catalans anteriors.
Madrid: Estación de Atocha |
El diumenge, 11 de Setembre, la festa fou molt solemne i
durà fins al dimarts l’afluència de corones i de gent. En Macià feu discursos
que foren de President de Catalunya .
Francesc Macià |
El dilluns, 12, sortiren les expedicions del monàrquics deportats cap a Villa Cisneros.
Es fan comentaris al article de la Reforma Agrària que preveu la expropiació de les finques de la noblesa sense indemnització: es considera com l’acte mes revolucionari que ha fet el govern.
El dimarts, 13, es parla de crisis en el govern de la
Generalitat, degut a que es vol formar un govern de coalició republicana en
vistes a les eleccions.
El dimecres 14,
vaga general a Bilbao i altres punts.
El dijous 15, a San Sebastian, el President de la
República firma l’Estatut. A Madrid es fa l’obertura dels Tribunals, fent un discurs
l’Albornoz. La festa a San Sebastià fou molt solemne.
El divendres, 16,
es publica un decret reglamentant l’
incautació de les finques del nobles.
El dissabte, 17, en surt la llista definitiva del
monàrquics deportats; son molts: pot ser 400.
A la Generalitat Giralt dimiteix del càrrec de conseller.
El dilluns, 19, Alcalà Zamora acaba les vacances
A la Generalitat es produeix la crisis total. Els dies
següents es parla molt de com es resoldrà: es creu que mitjançant una coalició
de tots el partits catalans o, al menys, del republicans.
Es fan grans `preparatius per la vinguda d’Azaña el
diumenge.
Es parla de que els socialistes volen deixar el govern
enseguida.
El diumenge, dia 25, vingué Azaña amb molts
parlamentaris. La rebuda va ser grandiosa. Es prengueren moltes precaucions
però tots els actes foren imponents de gent. Va ser tor d’un caire molt
nacionalista. El dilluns anaren a Nuria, menys l’Azaña que anà a Montserrat, i
el dimarts a Lleida.
El dilluns, 29, Azaña, a Santander feu un gran discurs;
parlà d’una concentració d’esquerres, en vistes a la separació dels
socialistes, i va traçar un gran pla de govern. També en Ventosa en va fer un a
Barcelona, la nit següent.
Els deportats ja son a Villa Cisneros.
No hay comentarios:
Publicar un comentario