Gener
El diumenge dia 1 es fa recepció a la Generalitat assistint-hi, entre altres, el cos diplomàtic. L’acte es fa amb tota solemnitat.
Palau de la Generalitat |
L’assumpte del
processament determina que la Esquerra ataqui al Anguera de Sojo y als jutges
amb intents d’anar al Palau de Justícia.
El dia 2 es avortat un intent de
destrucció del aeròdrom del Prat, amb la cooperació de la guarnició.
El dia 2 es fugen
de Villa Cisneros 29 deportats [Havien estat deportats al Sahara com a condemna per haver participat en el cop militar encapçalat pel General Sanjurjo, en 10.08.1932]
Les
manifestacions del sense feina determinen precaucions a la plaça de Sant Jaume.
Per altra part els temors del moviments
extremistes es fan mes vius: hi han grans prevencions; els trens van amb gran
precaució dons es vol començar la vaga ferroviària.
El dia 3 es
descobert un nou importat depòsit de bombes: les precaucions continuen molt
fortes.
El dia 4 es
publica el projecte de Constitució de Catalunya, donat per la Comissió
jurídica. El dia 5, dijous. es llegit al Parlament el projecte de
Constitució fet pel govern. Es suspenen les sessions per uns quants dies.
Parlament de Catalunya |
La situació cap al Nord (Astúries), i Ciudad Real, etc. es molt lletja
El diumenge 8, a la tarda, tornen a intensificar-se extraordinàriament les precaucions. Al vespre, a les vuit, esclata el moviment revolucionari que de tants dies es venia assenyalant. Els primers trets sortiren a la plaça del Arc del Teatre iniciant-se un violent tiroteig amb la policia, usant els revolucionaris moltes bombes de ma. El Tiroteig es propagà fins al carrer del Carme i pels carrers del Districte V en la seva part baixa, tirant des de balconades y terrats. Un punt mol fort fou el carrer Nou y l’edifici on hi ha el sindicat d’alimentació, a on durà fins a Las dues el tiroteig i van resultar ja diversos morts y molts ferits (tres policies morts).
A les vuit esclataren unes bombes enfront de la prefectura de la
policia amb uns quants ferits i a diversos punts del districte aquell eren atacats policies y guàrdies civils. A les vuit i mitja s’inicià un assalt a la caserna de Sant Agustí i al Palau de Justícia sent gran el tiroteig pel Saló de Sant Joan, passeig Pujades, Comerç, plaça de Sant Agustí, Carders, Portal Nou, Basses de Sant Pere, Moncada, etc., des d’on es tirava de terrats i balconades. El Clot fou un altre lloc on hi hagué forta batussa.
Prompte els revolucionaris es van espantar corrent a deixar les bombes y durant la matinada es van trobar gran quantitat de bombes als mes variats llocs. Els tramvies estigueren parats varies hores y sent l’hora de sortir dels teatres hi hagué una alarma grandiosa resultant molta gent ferida sense culpa.
Va haver
aproximadament 10 morts y 40 ferits.
A Lleida hi hagué també violents tirotejos amb morts i ferits. Y el mateix a Terrassa, Sallent, etc., parant-se trens y altres mitjans de transport.
Els successos
foren molt generals a tota Espanya. A Zaragoza, dos ferits; a Madrid s’intentà
assaltar las casernes havent-hi forts tirotejos. A Cadis, també, i es declarà
la vaga general. A Valencia (província) en diversos pobles hi hagueren morts.
A Barcelona el
dilluns, dia 9, la normalitat fou completa i tothom treballà; al vespre hi va
haver alarma i alguns trets i ferits. A Ripollet i Cerdanyola al dematí hi hagueren
greus incidents: es desarmà el Sometent, es proclamà la República comunista i
resultaren dos morts i dos ferits. També a Sallent fou forta la batussa. Però a
tot arreu es treballà.
Es tracta de gent
molt bé armada i amb molt diners, creient alguns que son pagats per alguns
monàrquics exiliats
Els tirotejos a
la nit a Barcelona foren importants ja que es tractà d’assaltar de nou la
caserna de Sant Agustí.
El dimarts, dia
10, a la nit, hi hagué un nou petit intent però tot el dia tothom treballà com
el dia abans i tot fou normal.
A Sevilla, Cadis, etc., es declarà la vaga general
havent-hi greus disturbis amb molts morts i ferits. No obstant, el moviment ja
esta en el seu fi. A Barcelona, una radio clandestina donà noticies alarmistes
El dimecres i
dijous, 11 i 12, als voltants de Sant Agustí, a la nit, continuaren els
disturbis; el dia 12, al Clot, va haver trets contra un policia.
A Barcelona, el
moviment no tingué la mes petita ajuda en la gent. Son completament aliens als
obrers.
El dia 11, en
Maura fa a Madrid en un discurs la critica al govern. Azaña declara que es
posarà el “estat de guerra” a on sigui necessari.
Continuen el
greus successos a Andalusia i Valencia, amb molts morts. El mes important és el
passat a Casas Viejas (Cadis) els dies 11 i 12 en que es va tenir que
actuar amb metralladores i bombes incendiaries
resultant 25 extremistes morts i 3 policies. Aquet poble esta a la comarca
de Medinasidonia i a tota ella hi hagué gran rebel·lió tenint que anar-hi
centenars de guàrdies d’assalt ja que els amotinats sortiren al camp, sent, de
moment, dispersats.
El dissabte 14
fou ben tranquil; a la nit hi hagué alguns trets a Sant Martí, amb dos morts.
Tornaren les grans precaucions. A Valencia esclaten moltes bombes. El govern treu els delictes de tinença
d’armes del jurat.
El Diumenge, 15,
moltes precaucions però no passa res. Segueixen les precaucions alguns dies,
però a mitja setmana tot es normalitza.
El dia 18 es
troba a Igualada una gran fabrica de bombes amb mes de 5000 bombes i molts
aparells de fabricació. Es diu que no te relació amb els últims successos.
El govern treu un
projecte de llei castigant la tinença d’armes.
En Moles es
nombrat Comissari al Marroc i sorgeix gran enrenou per fer el nou Governador
L'Assumpte del Govern Civil dona molt enrenou per que tothom vol ser governador, fins que el Govern de Madrid diu a en Macià que ho nomeni la Generalitat, encarregant-se en Tarradellas.
Si be en Lluhí i en Tarradellas hi estan conformes, en Macià s’oposa i d’això sorgeix la crisis, dimitint Lluhí, Tarradellas, Xirau i Comas el dia 22, diumenge.
No obstant, això es degut a discrepàncies mes Fundamentals: es l’assumpte constitucional de la cessió del poder del president a un conseller: els dimitits opinaven que aquest conseller tenia que ser un President del Consell cosa que no volia en Macià. Dimitits tots, en Macià donà el dia 23 el nou govern:
Hisenda i Conseller Delegat. Pi i Sunyer
Justícia............... Coromines
Governació......... Irla
Cultura................ Gassol
Agricultura......... Selvas
Sanitat.................. Dencàs
Treball.................. Casals
La situació s’ha calmat molt. Els deportats son
duts des de Villa Cisneros a Madrid
El dijous 26 el
govern es presenta al Parlament, fent Pi i Sunyer un discurs molt hàbil però
que deixa pensant que en Macià es responsable i no a la vegada. Contestant en
Ventosa i Serra. Es creu que el
canvi es degut a que els 4 diputats son una mica conservadors; y efectivament: l’actual govern te un caire
mes avançat.
Els dies 24 i 25
va haver glaçades molt fortes a Barcelona
En la sessió de
Les Corts del dia 27 es parla de diversos assumptes en el torn de precs i
preguntes. Es parla de la Llei de Congregacions que serà discutida el 1 de
Febrer. Les reformes del
Ministre donen malestar a les Escoles Especials amb algunes vagues. Hi ha
incidents periodístics entre De los Rios y Lluis Bello.
Es nomenat
Governador de Barcelona Ametlla, que ho era de Girona. Es del P.C.R. A Barcelona els
atracadors continuen actuant, fen inclús un mort. Tornen a circular rumors de
successos revolucionaris.
A Madrid el dia
30 es declaren en vaga els estudiants, com a protesta al de l’Escola
d’Enginyers.
Circulen el dia 31 molts rumors de crisis i de canvi de govern. Sembla que el debat polític es imminent.
Febrer
El dimecres, 1,
s’obren Les Corts de nou. S’inicia un
debat polític sobre els successos de Casas Viejas, parlant Ortega; en Lerroux
no hi va. No passa res encara que es deia entre els radicals que en Lerroux
formaria govern.
El dijous, 2, ja
parla en Lerroux dient que parlarà en un debat polític general i que parlin els
altres. Al final Azaña fa un gran discurs relatiu a la rebel·lió comunista.
Es comença a
discutir el projecte de Congregacions religioses. El dictamen de la Comissió es
mes radical que el del Govern.
El divendres, dia
3, comença el debat polític, parlant Lerroux. Aquest en un discurs molt llarg,
ataca durament al govern per la seva actuació i li exigeix la dimissió en nom
del país
Azaña contesta
dient que se’n anirà quan el Parlament ho digui. Després Prieto diu que el
socialistes se’n van si els republicans
s’uneixen. A la nit s’obre la sessió en mig de gran expectació. Galarza, en nom
de la federació d’Azaña diu que no s’uniran amb els radicals i l’assumpte queda
resolt. S’acaba la sessió però en Lerroux diu que la dimissió del govern es imminent.
El seu discurs fa bona impressió havent interpretat el desig del país.
El dilluns, 6,
esclata vaga general a Astúries amb varis incidents; diuen que la setmana serà
de gran agitació social però no passen grans coses.
La Lliga
Regionalista fa una assemblea en la que canvia el nom, dient-se Lliga Catalana.
Els dimarts i dimecres, 7 i 8, a les Corts una interpel·lació d’Ortega i Gasset a Prieto fa grans escàndols.
Indalecio Prieto |
El dijous, dia 9, es segueix amb la discussió de la Llei de Congregacions religioses amb bons discursos de les dretes: Gil Robles.
Gil Robles |
El divendres, 10,
segueixen enraonant Molina, Aguirre i Pildain; el govern ni els contesta i casi
no hi van diputats.
Lerroux continua dient que el govern esta en crisis i que pujarà ell y dissoldrà les Corts.
A Barcelona, dimiteix Irla ocupant el seu lloc Selvas y el d’aquest, Mías.
A Bilbao n’hi ha
incidents per que l’Ajuntament vol treure el monument al Sagrat Cor.
El dilluns, 13,
la situació política segueix igual. El 14, a Les Corts es continua amb el debat
de les Ordres Religioses que es l’únic al que els radicals diuen que no faran
oposició. A la nit es fa un banquet a l’Azaña i aquest parla mostrant-se mes
unit als socialistes i amb ganes de seguir governant.
Hi ha grans
protestes contra el decret de Ordres Religioses. A Madrid hi ha trets i ferits
y tot segueix molt mogut. La Reforma Agrària continua enredant el camp.
El discurs
d’Azaña indigna als radicals y a Les Corts el dia 15 dimecres comencen la
obstrucció a un projecte de carretera a Alacant. Presenten moltes esmenes, fan
llargs discursos en defensar-les i demanen votació nominal.
Els estudiants
d’enginyeria i arquitectura segueixen amb les seves vagues contra l’ intrusisme
i en aquesta setmana els segueixen gairebé tots els estudiants posant la
situación molt greu.
Els dies 16 i 17
continua discutint-se l’article 1 del dit projecte. Hi han 200 esmenes a dit
article y 300 esmenes al article 2. Els escàndols i baralles son freqüents. El
últim dia es comença una interpel·lació
sobre les escoles. Hi ha reunions per acabar el conflicte de la obstrucció
radical, que es molt greu.
El dimarts, 21, la
expectació política es grandiosa;
continua la obstrucció radical ; hi han grans escàndols però al final es
presenta una proposició per acabar la discussió i es suspèn el debat, no sabent-se si han guanyat els radicals o el Govern.
El 22 es
discuteix sobre Ordres Religioses. Hi ha un compàs d’espera.
El dia 23 el
assumpte de Casas Viejas, a on la força publica sembla s’excedí, provoca grans
discussions i crítiques al Govern per no haver-se assabentat. El divendres
la expectació política es grandiosa: es parla d’importants defeccions dels
radical-socialistes. Al final s’obre la sessió, segueix una discussió molt
forta però el Govern guanya encara el vot de confiança. Segons es veu els
socialistes estan disposats a no anar-se’n recorrent, inclús a la vaga general.
La crisis s’ha allunyat y la setmana -tan emocionant- ha servit per apuntalar
una mica el Govern.
El dimecres, 22, s’obrí el Parlament a Barcelona, demanant La Lliga que Macià anés al Parlament. Es presenta el nou Estatut Interior.
Els estudiants feren una assemblea contra l’intrusisme
Escuela de ingenieros de Barcelona |
El dia 24 es parla al Parc del Estatut Interior de Catalunya. Circulen rumors de dimissions i crisis al govern de la Generalitat.
El dilluns els comentaris a Madrid son de que la crisis es imminent. Tres Directors Generals han dimitit: son radical-socialistes i varen votar contra el Govern el dia passat. Sembla que els radical-socialistes volen votar en contra. El dimarts, 28, el ambient segueix molt pessimista. Es parla de les Congregacions religioses: han intervingut Abadal i Carrasco.
Març
El dimecres, dia
1, la situació parlamentaria es complica enormement: uns capitans d’Assalt han
fet un document dient que el Govern els hi manà fer lo que van fer. El document
el donaren a un radical.
Els
radical-socialistes continuen reunits, discutint.
Es segueix amb la
Llei de Congregacions Religioses, parlant Gomez Rogi. Y amb la qüestió escolar.
El dijous, dia 2,
es vota el vot de censura al Govern pel de Casas Viejas, guanyant el Govern con
des de el dematí es preveia (190 contra 130). Després es segueix amb el debat
de las Congregacions Religioses. Les
oposicions no han volgut molestar al Govern per aquet assumpte i així no
enraonà mes que en Botella.
El divendres, dia
3, l’assumpte es torna a complicar per
que les oposicions s’enfadaren donant lloc a llargs discursos de tots sobre
aquell assumpte de Casas Viejas.
Al Parlament de
Catalunya es parlà de la Constitució Interior, havent-hi els dies 1 i 2 grans
escàndols amb La Lliga.
El diumenge, dia
5, l’Ajuntament de Barcelona fa sessió, discutint els pressupostos.
A Astúries acaba
la vaga minera. A Barcelona els estudiants tornen a classe
Presenta la dimissió Menéndez, Director General de Seguritat per l’assumpte de Casas Viejas. Sembla que allí afusellaren a 16 persones. Ortega i Gasset feu la passada setmana unes declaracions dient que el Director General de Seguretat havia ordenat que no volia presoners si no sols morts i que ho havia dit al Capità Rojas que anà a Casas Rojas. El cas fou que afusellaren a 11 persones a sang freda.
El 7 de Març, dimarts, a Les Corts, Azaña declara que en efecte, hi havien hagut aquestos crims i que s’estava fent el procés. Ortega ataca al Govern per haver-ho amagat sabent, com ho tenia que saber , que això havia passat. Azaña diu que no el va saber fins fa pocs dies.
La impressió es mol pessimista i es torna a veure una crisis mes imminent i mes segura que mai. Per que es molt difícil provar que el Govern no estava assabentat fins ara mateix; i fins i tot pot esser culpable d’haver donat ordres, almenys excessivament severes.
El dimecres, 8, es segueix amb el debat de les Congregacions Religioses. El dijous, 9, també. Després es presenta una proposició per que el ministres faci la carretera d’Alacant: hi ha grans escàndols i les oposicions es retiren del Parlament. El dia següent es discutirà el dictamen de la comissió que ha anat a Casas Viejas.
Fou destituït el
cap de la Casa Militar del President,
per unes declaracions imprudents.
El divendres, dia
10, la comissió de Casas Viejas llegeix
son informe que no es complet, quedant en prosseguir quan s’hagi acabat.
La sessió no fou molt moguda. El Govern va sortir enfortit dons no hi ha cap
responsabilitat directa per ell. El diumenge Menéndez es detingut i processat.
El dimarts, dia
14, es segueix el debat de les Congregacions Religioses, tan violentament
sectari com sempre. El dimecres, 15, es llegeix l’informe de la comissió de
Casas Viejas. Hi ha grans escàndols i en
Ballontín es expulsat. El dijous, 16, es continua amb aquet debat fent-se la
votació en la que les oposicions s’abstenen. El dia 17 es segueix el debat de
les Congregacions Religioses.
Les temences de
canvi de Govern gairebé han desaparegut.
A Barcelona s’han
continuant fent sessions els dies 7, 8, 9, 10, 14, 15, 16 i 17. S’ha continuat amb la discussió de la Constitució a la que
es dona caràcter sectari, com la del Estat.
Es fan altres coses que son interessants: una interpel·lació sobre la
immigració a Catalunya, per exemple.
A Les Corts, dels
dies 21 a 24 es continua amb el debat sobre la Llei de Congregacions
Religioses. El dimarts es va fer palès
que torna la calma després de les grans batalles; sembla que hi ha impressions
de conciliació i que les eleccions municipals no es faran dins al Novembre, amb
excepció de les del article 29.
Aquells dies, al
Parlament Català es segueix amb la Constitució. També fa soroll la qüestió del
pal d’amaratge del Zepelin que, degut a l’actitud dels radicals i de La Lliga
no s’ha pogut fer com volien els de l’Esquerra.
Durant la setmana
continuen els atracaments i assassinats en forma intolerable: el dijous,
dia 23, es mort pels atracadors un
joier; el divendres 24 tanca a la tarda tot el comerç com a protesta i a
l’enterrament hi hagué una gentada grandiosa. Les autoritats foren xiulades i
agredides havent-hi molts crits. S’organitzaren manifestacions de protesta a la
Audiència i al Govern Civil.
A l’Ajuntament hi
hagué sessió que fou escandalosa i, al acabar, els escamots de l’Esquerra
assaltaren l’Ajuntament i apallissaren a
alguns regidors de La Lliga. Això es va fer per que l’Ajuntament votà una
proposició que implicava censura a en Macià.
A la sessió del
Parlament també es parlà de l’assumpte dels atracaments i incidents, amb gran
escàndol.
A Madrid, els
socialistes prenen disposicions severíssimes contra els feixistes que sembla
que es desenvolupen
El dimarts 28 a
Les Corts dona la impressió de que entre tots els del Govern hi ha un desànim
gran com si en les eleccions tinguessin de guanyar les dretes. Els dies 29 i 30
segueixen las sessions parlamentaries; el dia 30 es nota un ambient
revolucionari demanant-se mides mes radicals. El dimecres Gil Robles va demanar
que en les eleccions no tingué vigor la Llei de Defensa: se li digué que no.
Els atracaments
continuen a Barcelona, però la policia treballa mes.
El divendres 31
hi ha molt moviment a Les Corts. Les oposicions presenten un document dient que
nomes deixaran aprovar la Llei de Congregacions Religioses i demanant que
després el Govern es marxi; es tracta d’un text redactat molt durament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario