Setmana del 1 al 7 de Mars
Avión de la Legión Condor |
El ejercito sublevado pretendía cortar las comunicaciones de Madrid con el Este y, después, con el Noreste de la Península. No lo consiguió: en ese sentido se trató de un triunfo de la República que retrasó el aislamiento de Madrid y también el propio fin de la guerra].
Al front de Madrid s’avança molt, allunyant els
facciosos. S’espera el gran atac que fa dies prepara l’enemic i
que ha de superar tots els precedents (7 Novembre, Desembre, PozaS,
Jarama).
El Govern manté cada dia mes el seu prestigi. Al estranger s’están preparant pel control estricte d’España i els seus ports.
Al mar persisteix el domini facciós amb el descarat
recolzament d’Alemanya i Itàlia.
A Catalunya es prepara tot per la guerra. S’ha
constituït el seu cos únic d’ordre públic, si be encara no es
estrany que es registrin atropellaments i altres fets aïllats.
Monument a LLuis Companys. Tarragona |
La qüestió dels proveïments dona lloc a xocs incomprensibles. [Podéis confrontarlos en las entradas referentes a "proveiments, 1 y 2" que son posteriores a la de Abril de 1939 y se incluyen entre las entradas de "Informes y Anexos"] Persisteix la col·lectivització de la petita industria i comerç per la CNT de mal efecte entre grans masses.
Setmana del 8 al 14 de Mars
Concatedral de Guadalajara |
Avancen amb el seu material moderníssim amb dures lluites uns 50 kilòmetres en direcció a Guadalajara eixamplant també el front al mateix temps. Però a Torija comença la gran resistència dels lleials i s’inicia el contraatac; a fi de setmana s’apoderen els lleials de Trijueque, després de dura lluita.
Aquest atac per la enorme massa de gent que hi actua es l’acció mes important de tota la guerra i l’avanç mes fort i rapit dels facciosos. Utilitzen material moderníssim i abundant i tot es italià, descaradament.
També pel Jarama ataca durament l’enemic però no pot pas avançar.
També pel Jarama ataca durament l’enemic però no pot pas avançar.
Tanc republicá |
A l’estranger es ve a passar el control el día 13.
Al mar persisteix la perniciosa actuació dels pirates, agafant vaixells.
El dia 13 son bombardejades Badalona, Sabadell i altres
llocs a les 9 hores, amb 6 morts. També a altres llocs durant la
setmana.
A Madrid, la crida dels soldats fortifica molt la
posició del Govern que, mica en mica, posa ordre en la actuació
(per molts conceptes bona, però violenta a vegades) dels comitès
locals que poden fer ver el regim com extremista.
A Madrid la Junta de Defensa actua magníficament i
ha evitat en els últims dos mesos tots els crims.
Els avions feixistes han fet 1.500 morts i 3.000 ferits i 1.000 edificis mes o menys destruïts.
A Catalunya no s’acaba de posar en practica la
Unitat del Ordre Públic per que s’evitin fets com els de La
Fatarella, Centelles, o Puigcerdà.
Augmenta l’entusiasme militar
perquè s’anuncia la crida de cinc lleves.
Setmana del 15 al 21 de Mars
Magnífica es la setmana al Centre. Els lleials
persisteixen en el contraatac iniciat a Guadalajara i en un avanç
brillantíssim de tota la setmana reconquista casi tot lo pres pels
facciosos: Trijueque, Briguega, i la mar de pobles. Es un atac
brillantíssim que posa en fuga als italians i deixa al descoberts
morts, presoners, materials i documents importantíssims on es veu
que es un verdader exercit d’ocupació italià. Des de els primers
dies no s’avia vist un tan gran atac dels lleials. L’aviació es
molt millor que la d’ells. Tot España sent un gran entusiasme per
la victòria. Això enforteix molt el Govern de Madrid
Guadalajara. Palacio del Infantado. |
Al estranger es posa en pràctica el control.
Al mar, per l’estil. El dia 16 es bombardejat Barcelona amb 8
morts, a les 7 hores.
A Barcelona, el dia 20,
surt el decret de crida de les lleves.
La qüestió de l'Ordre Públic està en suspens. Pel que sembla els elements de la FAI estan descontents del to massa moderat, i recolzant per a això al POUM en la campanya contra el Govern de sotamà.El Govern ha demanat el lliurament d'armes i sembla que els sindicats no s'apressen a lliurar el seu copiós armament. Això dóna lloc a arguments al Govern com en l'assumpte dels proveïments.
L'activitat militar tendeix a menys; amb tot, el 21 es fa una gran maniobra a Pins del Vallès amb entusiasme delirant.
Persisteix la col·lectivització de la petita indústria i comerç que dóna lloc a grans disensiones doncs fet voluntàriament (com es fa) el Govern no ho pot evitar perquè s'acullin a les lleis. També ocorre en el camp.
Semana del 22 al 28 de Mars
Soldats republicans amb armes conquistades als italians |
En el Jarama, alguna acció violenta. Els lleials avancen en Avila, Toledo i Talavera. A Oviedo el temps ha paralitzat l'atac últim.
A l'a resta gairebé gens, excepte les lluites duríssimes en Pozoblanco, on els facciosos italians també tots són derrotats.
A l'estranger els enormes contingents d'Italians que la derrota de Guadalajara posa de manifest produeix estupor. França està disposada a impedir-ho. A Anglaterra el seu govern se sent decebut doncs sempre està esperant la caiguda de Madrid.
Els anglesos i sectors del Govern francès volien des del principi el triomf de Franco però ara cada dia s'espanten mes en veure la intervenció d'Itàlia i Alemanya i veuen que per defensar els seus privilegis reforcen l'avenir dels seus països. El control queda suspès i el perill de guerra, imminent.
A Catalunya la millor situació militar desenvolupa el problema polític que des del 19 de Julio hi ha plantejat. Ara la UGT s'ha unit molt més amb la CNT i el punt [de tensió] és entre el POUM i Sindicats d'una banda i PSU i Esquerra per l'altre. Moderats i extremistes. Els uns volen la socialització completa; pels altres ja és suficient. Clar que la CNT i la UGT mantenen una atenuació de la tesi del POUM. La dels altres és el que volen França i Anglaterra.
A l'estranger els enormes contingents d'Italians que la derrota de Guadalajara posa de manifest produeix estupor. França està disposada a impedir-ho. A Anglaterra el seu govern se sent decebut doncs sempre està esperant la caiguda de Madrid.
Els anglesos i sectors del Govern francès volien des del principi el triomf de Franco però ara cada dia s'espanten mes en veure la intervenció d'Itàlia i Alemanya i veuen que per defensar els seus privilegis reforcen l'avenir dels seus països. El control queda suspès i el perill de guerra, imminent.
Crisis a la Generalitat el dia 26 .
Setmana del 29 de Mars al 4 de Abril
L'aspecte internacional, a partir de la fi de Desembre va prendre un altre caire. Fins llavors la França i l'Anglaterra oficials volien el triomf de Franco i ells fer-se amics; ara veient que no guanyaven van comprendre que de fer-ho seria amb l'ajuda descarada d'Itàlia i Alemanya i quedaria unit a elles posant en perill a ells. Entre comunisme o enemic, van voler un punt mitjà. Que guanyés el Govern i que s'evitessin els extremismes: és quan apareix la teoria del Govern democràtic al que fins llavors França i Anglaterra no havien ajudat gens. Però els enviaments de material es van fer llavors importantíssims.
Però això dóna un perill que no és a la guerra. La 3ª solució que ara manté Anglaterra és la neutralització d'Espanya, vigilada per l'estranger per evitar la guerra europea en què pot degenerar la guerra civil. La presa de Madrid abans de Mars era l'essencial però "l'infalible" atac de Guadalajara ha fallat; i el pla a base dels facciosos ha fallat. Madrid, fa vuit mesos és la més gran inquietud de la Diplomàcia per la seva resistència és el punt neuràlgic d'Europa
Ara es torna a la 2ª solució, és a dir, la moderació del Govern de València per promoure a força d'allò una espècie de tornada gradual al temps d'abans el 19 de Julio.
Segueix durant la setmana la lluita per l'estil a Guadalajara: després de la victòria del Govern, l'enemic no es mou. Al Jarama la lluita és en moments molt dura.
Pozoblanco. Córdoba |
A Pozoblanco es on la lluita es culminant sent derrotats del tot els italians i els feixistes.
Els violents intents d'entrar a Oviedo han tornat a fallar
Bombardero aleman |
El 29 es bombardejat Durango, amb 300 morts, el crim més gran dels feixistes des del principi de la guerra i s'inicia un duríssim atac en el front de Biscaia, quiet des de Setembre.
La crisi de la Generalitat, iniciada el 26, va seguint amb variades incidències, fins que se surt en Companys imposant un Govern provisional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario