Pere Arola. De Maig a Setembre de
1934.
[Com sabem,
la crisi de finals d'Abril motivada per la falta de confiança entre Alcalà
Zamora i Lerroux va ser resolta mitjançant el nomenament de Samper com a
President del Govern. El seu govern seguia estant format per membres del Partit
Radical fundamentalment i seguia comptant amb el suport (extern) de la CEDA
Els governs de el “bienni reformista” (1931-1933) en escometre serioses reformes, en molt bona part necessàries, van tenir, certament, notables encerts però van cometre també errors i excessos. Errors i exageracions que van generar un profund descontentament tant en els ambients socials i polítics situats a la seva dreta, com en els situats a la seva esquerra, per exemple, en relació amb aquests últims, les greus malapteses i excessos en la repressió dels motins camperols, promoguts essencialment pels grups anarquistes.
En la primera part del bienni “radical-cedista” –Governs de Lerroux i Samper- El Partit Radical va haver d'acceptar, en bona part, els plantejaments ideològics de la CEDA, sobretot el fre a les reformes del primer bienni:
En efecte: A) En matèria religiosa es derogà parcialment la legislació anterior: l'Estat seguirà pagant part del seu sou als sacerdots; no es va aplicar la conflictiva Llei de Congregacions; i els col·legis catòlics van seguir funcionant amb normalitat. B) Des del punt de vista laboral es van derogar les disposicions referents als Termes Municipals i es va concedir més força als terratinents, que van tornar a pagar salaris molt baixos, amb la consegüent radicalització camperola. C) En el militar, no es va tocar la reforma de Azaña, però es va indultar als militars que van participar en el cop de 1932
Les conseqüències d'aquests fets van ser vàries, el Partit Radical es va escindir en dos, els partits republicans d'esquerra es van reorganitzar per formar “Izquierda Republicana”, i els moviments obrers i camperols es van radicalitzar encara més, augmentant encara més la tensió.
Augment de tensió que es reflecteix en les informacions “nítides i escarides” que ens ofereix Pere Arola:]
El 1er de
Maig para tot a Barcelona i altres llocs. A Barcelona, tranquil·litat absoluta;
a Madrid, incidents. L’endemà acaba la vaga de València i segueix a Zaragoza.
El dia 2,
dimecres, es presenta el Govern al Parlament. Després del discurs de Samper,
Lerroux parla demanant per ell la responsabilitat de tot. Enseguida hi ha
l’atac de dir que els ministres son els mateixos. En Gil-Robles diu que
recolzarà al Govern, i fa una verdadera declaració de “republicanisme”. Sembla que el Govern ha guanyat molt amb el
debat.
Comencen a arribar els amnistiats: arriba en Yangüas i després en Calvo Sotelo que ve disposat a fer molt soroll.
Continua la vaga de Zaragoza.
Zaragoza, L'Ebre |
A conseqüència de la vaga de Zaragoza s’organitzen pel “faistes” [membres de la FAI] expedicions de nens dels vaguistes, cap a Barcelona, Madrid i altres llocs. Hi ha moltes discussions a Zaragoza però al final surten.
A Barcelona,
el diumenge 6, s’esperen a la redacció
de la Soli les famílies i s’arma gran
enredo havent-hi un tiroteig amb morts i ferits i una manifestació. L’endemà es declara vaga general però no té
gran importància i al final s’acaba. Hi
ha les coaccions i incidents de costum.
Continuen durant tot el mes cremant-se tramvies, esclatant alguna bomba, fent algun
atracament, i sobre tot diverses batalles dels atracadors amb la policia. Lo
dels nens al fi s’encarrega la Generalitat. A Madrid, al arribar hi hagué també
incidents.
Al Parlament
hi ha sessió els dies 3 i 4, i desprès
els 8, 9, 10 i 11 amb alguna sessió nocturna. Es parla de la vaga de Zaragoza i
el ministre va allí per arreglar-ho però no fa mes que banquets.
Al Parlament
es discuteix, amb grans penes per la obstrucció socialista, la llei d’augment de
tarifes ferroviàries i la derogació de la reglamentació de termes municipals vigent.
La F.U.E
continua fent campanya antifeixista i dona lloc a llargues batalles a la
Universitat, amb morts i ferits. Es clausuren totes les associacions escolars i
al fi es suspenen les classes fins als exàmens.
Segueix el
Parlament de Madrid els dies 15, 16, 17 i 18, amb sessions nocturnes.
A Catalunya
es declara la vaga de “contramestres” de fabriques que dona gran pertorbació a
la industria del país i acaba de parar mes tot.
El dia 11
s’acaba la vaga de Zaragoza després de un mes i mig seguit. Els perjudicis han
sigut grandiosos .
La situació
política a Catalunya segueix enredada. La Lliga no vol assistir al
Parlament. El dilluns, 14, en Cambó fa
al Palau un discurs en que sembla es partidari de la Concòrdia, però en
Companys no ho accepta.
[La qüestió de la Llei de Contractes de Conreu]
[La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel Govern de Lluis Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de "rabassa morta" a fi de protegir els camperols. La llei fou aprovada pel parlament. No obstant això, per aconseguir tirar-la endarrere els terratinents s'uniren al voltant L’Institut Agrari Català de San Isidre (IACSI), el qual amb el recolzament de la Lliga va aconseguir que el Govern de Samper presentes un recurs al Tribunal de Garantías Constitucionales al·legant que la Generalitat de Catalunya s'excedia de les seves competències estatutàries, (Es clar: el IACSI i la Lliga van prioritzat els seus interessos econòmics per sobre de l'autonomia catalana.)
El Tribunal de Garanties Constitucionals, en el context d'una Espanya governada per les forces de dretes, va donar la raó a l'IACSI i anul·là la Llei. Tanmateix, com a resposta, el Parlament de Catalunya tornà a aprovar el mateix text íntegrament tot desafiant l'autoritat d'un tribunal conformat pels polítics no catalans.
Finalment, per tal de sortir de l'atzucac, el govern espanyol pactà amb la Generalitat catalana de fer algunes reformes al reglament de la Llei per tal de moderar-la.
No obstant, la Llei no es va acabar aplicant dons els denominats “fets d’Octubre” van conllevar la suspensió de la Generalitat…]
La tivantor
no es sols per això sinó perquè el Govern no reconeix els fiscals nomenats per
la Generalitat i en el Palau de Justícia hi han violentes discussions. També la
qüestió de l’ Hisenda es presenta molt lletja ja que a Madrid ho volen tot.
Sembla una gran ofensiva contra l’Estatut.
Per altra part les esquerres fan una gran ofensiva contra el Govern i el volen tombar. La situació pren un caire anàrquic que mai havia tingut
Per altra part les esquerres fan una gran ofensiva contra el Govern i el volen tombar. La situació pren un caire anàrquic que mai havia tingut
El dia 16,
dimecres, Gil-Robles en un discurs fa professió de fe republicana. Ja en altres
discursos s’ha vist que te intencions de governar dintre de poc. Els monàrquics
fan una gran campanya contra els agraris i populistes dient que no compleixen
el que digueren als electors. Lo mateix
diuen les Esquerres que estan disposades a no deixar-los governar
Els
monàrquics es mouen molt al final de Maig; hi han visites al Rei, etc. Sembla
es tracta de fer abdicar al Alfons i de fer Rei al Infant Joan, i casar-lo amb
una filla del Rei d’Itàlia. Però no s’aconsegueix res.
El ministre d’Estat, Pita Romero, marxa a Roma a negociar un “modus vivendi” amb el Papa i es molt ben rebut.
Dintre el partit radical hi han novetats: des de feia temps en Martínez Barrio es volia separar però al final, en mig de grans discussions, es separà el dia 17, formant un nou partit de caràcter esquerrà; el segueixen Lara i demás amics (24 diputats). Sembla que el Govern no s'alterarà.
Els radicals
continuen fent homenatges i donant càrrecs.
Es forma un
partit amb Sánchez Román. Hi ha ganes de tornar a formar un Govern Esquerrà amb
el nou partit “Izquierda Repúblicana” d’Azaña.
Els de l’Esquerra de Catalunya estan disposats a anar a la violència si
puja en Gil-Robles. Es fan grans intimidacions al Alcalá Zamora perquè tregui el Govern. Segueix l’estat
d’alarma [ 1 ].
José Calvo Sotelo |
El dia 17, dijous, el Parlament comença l’ interpel·lació de Calvo Sotelo sobre política econòmica del Govern.
Parla i alaba molt la seva actuació durant la Dictadura.
Contesta Prieto, ben dirigit, que arranca inclús aplaudiments de les dretes.
En els dies següents 18, 23, 24 i 25 segueix la interpel·lació, parlant el ministre i molts altres, entre ells, en Cambó.
En Calvo Sotelo queda bastant malparat. Venia amb moltes agalles disposat a arrastrar a un partit monàrquic i a totes les dretes del Parlament.
Els republicans diuen que en Gil-Robles no es sincer i que busca fer tornar al Rei.
El dijous,
24, s’aplica la “guillotina” a la Llei de Ferroviaris i Termes Municipals. [la “guillotina” és un procediment per evitar la “obstrucció” parlamentària: el President de la Càmera pot decidir que s'acabi ja un debat i es passi a la votació]. Hi
ha l’escàndol mes gros del Parlament amb discursos i atacs violentíssims.
Segueix el
conflicte de contramestres.
El dia 22
s’obra el Parlament Català que segueix
els dies següents amb desanimació. Es discuteix la llei dels drets de la dona.
[Disensiones en la Generalitat]
Dintre de
l’Esquerra augmenten les dissensions existents. L’Estat Català vol anar
augmentant la seva influencia dintre el Govern i el partit. En realitat ja casi
la te tota perquè es l’element de força, que es el mes important. Sembla es vol estendre als pobles i en
Companys no ho vol. Això dona lloc a tivantor molt forta; sembla que es va a
l’escissió i que triomfaran els d’Estat Català, que son els separatistes i que
de un darrer temps el mostren molt mes. La policia, per altra part, es també,
tota, d’Estat Català. [la tensió interna era molt gran, com fa notar Pere Arola. Dencàs promotor del grup Estat Catala, Conseller de Sanitat i responsable de Governació per la malaltia del titular, Selves, juntament amb el Cap dels serveis d'ordre, Miguel Badia, mantenia tesis més radicals que Companys i estava en alguns aspectes enfrontat amb ell:] En Companys, pels rabassaires, sembla no simpatitza amb l’extremisme nacionalista i feixista d’aquells [Es refereix a l'extremisme de Estat Català i dels seus “escamots”, criticats per radicals i feixistes]. Un
d’aquests dies el secretari de Companys, Grau Jassans, sofreix un atemptat en el
Coll de la Maña, a Granollers, i enseguida dona la culpa als policies d’en
Dencàs. Hi ha gran revolada i dimiteix en Badia però al final es demostra que
el atemptat fou fingit i en Grau es expulsat del partit.
El fet es una superació en els del partit però produeix un efecte de atansament màxim davant el perill comú. Sembla hi havia hagut assumpte de irregularitats a Governació. En Selves està malalt de molt temps.
Es detingut un concejal esquerrà per insults a en Lerroux.
Durant
aquesta segona quinzena es vist a Cádiz el procés contra el capità Rojas pels
fets de Casas Viejas. Es demostra la seva culpabilitat i es condemnat a 20 anys
de presó. També es demostra que les
ordes criminals foren donades per Azaña i Casares Quiroga, lo que dona lloc a
una campanya violenta dels diaris de dreta i una replica dels de esquerra.
Hi ha
expectació per la vaga de camperols a Espanya organitzada pels socialistes.
Està senyalada per el dia 5; de produir-se seria una catàstrofe molt grossa
dons la collita es esplèndida. Es
presenten contínuament els oficis de vaga.
Hi ha
expectació per la reunió del Tribunal de Garanties per jutjar la Llei de
Conreus; l’advocat del Estat es el fiscal Gallardo i el de la Generalitat
l’Hurtado.
Els dies 29,
30 i 31 es segueix amb sessions als dos
Parlaments. A Madrid,
s’agafen amb els pressupostos i també
amb una Llei de Radiodifusió que produeix grans protestes de la Generalitat per
dir que ataca l’Estatut. Els de l’Esquerra es mostren molt violents.
Juny, 1934
El dia 1,
divendres, sessió al Parlament. Al Tribunal de Garanties hi ha la vista per la
Llei de Conreus. Es fan bons discursos i es clou per sentència. L’impressió es
que la Generalitat perdrà.
El dia 2
s’inaugura a Barcelona la fira de Mostres amb assistència de dos ministres. En Companys no hi assisteix
ni s’entrevista amb els ministres.
El Govern
pren grans disposicions per la vaga de camperols; declara la collita sagrada i
servei públic i mira de fer fracassar la vaga;
sembla que els dirigents socialistes tenen poca confiança. Hi ha
símptomes d’arranjament.
La situació
social en general es lletja dons hi ha hagut diverses vagues generals (Bilbao),
la de metal·lúrgics de Madrid, etc. En Gil-Robles fa un discurs en que amb mes
insistència reclama el poder. Els dies 5 i 6 sessions de Corts amb els assumptes de costum.
La vaga de camperols comença el 5 solament en algunes províncies; es va desenvolupant en dies successius però es pot considerar fracassada.
La vaga de camperols comença el 5 solament en algunes províncies; es va desenvolupant en dies successius però es pot considerar fracassada.
Explotació agrària al Vallès Oriental |
No obstant, en les províncies que ni ha hagut, hi ha hagut els seus tirotejos i nombrosos morts però poc estesos. Era impossible poder-la portar a cap. Significava la revolució.
Durà fins el dia 13.
El dia 6, dimecres, es concreten mes els rumors d’un moviment militar; es prenen moltes precaucions i es deposa alguns generals. Es deia si s’intentava un cop contra el President. El Govern després de moltes hores desmenteix els rumors. Circulen després altres sobre moviments de les esquerres; sobre que el President vol treure en Samper y posar-hi en Maura, etc. Sembla, no obstant que les esquerres fan grans treballs i maniobres. El dia 6, a la nit es assassinat a Hernani el general Fernando Berenguer. Es creu que anaven per son germà Dámaso.
A conseqüència dels rumors ja dits hi hagueren el dimecres moltes detencions de monàrquics a Barcelona
El dia 7,
sessió al Parlament de Madrid. Es continua igual, hi ha sessió secreta con el Tribunal de
Cuentas. Hi ha gran escàndol e inclús les minories es retiren. Presidia
Casanueva. Al final tot queda arreglat però hi havia ganes de portar un greu
compromís. El 8 sessió al Parlament. A
Catalunya s’ha seguit normalment.
[Sentència dictada respecte a la Llei
de Contractes de Conreus]
El 8,
divendres, surt la sentència del Tribunal de Garantias. S’havia cregut que
potser passaria però es van anar votant els articles i al final quedà
anul·lada. La sentència diu que el
Parlament Català no te poder per legislar sobre aquella matèria.
La noticia
de la “sentència” produeix gran enrenou. En Companys, enseguida, per radio,
recomana al poble orde i disciplina. Hi ha gran expectació per el Consell de la
Generalitat i per la reunió del
Parlament del dia 12.
El diumenge,
dia 10, a Madrid, a les afores, hi han grans tirotejos entre socialistes i
feixistes, resultant morts. Els incidents venien de feia dies. S’han trobat
armes a diversos llocs; entre ells el
domicili d’un diputat socialista que no està detingut per la benevolència de la
Cámara. En general la situació pren un
caire de violència alarmant.
La vaga de
contramestres va seguint. El dilluns
es fa sessió a l’Ajuntament de
Barcelona. L'assumpte dels autobusos “Torner” s’ha liquidat anul·lant la
concessió i es fa dimitir a en Serra Hunter
i a en Vachier, aquest últim després de grans treballs. Després s’aprova el fer un emprèstit.
El dia 12,
dimarts
El dimarts,
12, es veia la situació política a Madrid molt confosa. Els problemes que el
Govern te al davant que es possible que caigui.
Aquest
dimarts, dia 12, es reuneix a la tarda el Parlament Català. Es tanquen moltes
cases i una gran multitud va a la Plaça de Armas. Allí es fan actes de complet
separatisme, i assisteix en Abadal, per La Lliga, que està a punt de ser
agredit [Es tracta de la "plaça d'Armes" del antic establiment militar del parc de la Ciutadella. Avui, un jardí presidit per la escultura "Desconsol" d'en Llimona]
En Lluhí
presenta una Llei igual que la anul·lada però que es invàlida des de el moment
que la sentència els prohibeix legislar sobre això. Després Companys fa un
discurs en que ataca durament al Govern per seguir a les dretes i diu que farà complir
la Llei contra qualsevol. Es posa en una actitud de franca rebel·lió. Des de el
balcó es fan discursos heroics i separatistes. En Abadal els fa veure els
perills a que s’exposen.
[En protesta contra la sentència] Al Parlament
de Madrid els de l’Esquerra amb els bascos es retiren del Parlament i volien arrastrar
als socialistes però no ho aconsegueixen. En el fons es una maniobra política
contra el Govern i les dretes.
El dimecres
13, a la nit, arriben els parlamentaris a Barcelona havent-hi una altra gran
sessió patriòtica.
El Govern de Madrid s’ho pren amb molta calma i no dona a entendre res.
El Govern de Madrid s’ho pren amb molta calma i no dona a entendre res.
Hi ha sessió
els 12, 13, 14 i 15. En el atur forçós parla Cambó. A Barcelona, els 13, 14 i
15.
La vaga de
camperols ha passat a vaga general a Málaga el 11 i a Sevilla el 14. Al final
s’acaben aquestes vagues.
El Govern de
Madrid diu que arreglarà lo de la Llei de Conreus i que te una formula amb el
Govern per arreglar-ho però tot es reunir-se en Consells i no donar a entendre
res. Sembla que per ara no saben que fer. El dimarts, 19, al Parlament la
“Renovació Española” volia parlar de aquest assumpte però el Govern ho va
aplaçar per dijous. El dijous ho torna a fer aplaçar, veient molts que aquesta
sessió patriòtica no es celebrarà ja.
Sessió el
19, 20, 21 i 22, amb pressupostos i sessió nocturna . Lo mes important es
l’incident de la C.E.D.A. amb el ministre d’agricultura per la Reforma Agrària, que acaba
cedint la CEDA; i la detenció de un diputat socialista que produeix una
discussió amb amenaça de retirada del socialistes, que es conjura. També hi ha
sessió al Parlament de Barcelona.
El dia 21, dijous, es veu el procés contra el regidor Granier Barrera per insults a en Lerroux. Repeteix els insults i dona lloc a grans avalots : es condemnat a dos mesos. El President del Tribunal s’ha mantingut molt ferm.
Després de
diverses reunions dels caps de la Minoria Radical, la CEDA y l’Agrària, amb el
Govern, el dijous a la nit es diu que s’han arribat a posar d’acord amb una
fórmula [respecte a la sentència referent a la llei de contractes de cultiu]. No obstant, lo que falta saber es si la Generalitat està conforme. I
sembla que no.
Josep Dencàs |
A partit del fet de Grau Jassans, l’Estat Català ha anat augmentant en gran manera el seu predomini: en Badia es el cap de tota la policia i, per malaltia d’en Selves, en Dencàs, interinament, se encarrega de la Conselleria de Governació i als pocs dies exposa tals projectes de reorganització que son incompatibles amb un interí. Sembla que ultra la malaltia s’ha anat per treure en Selves i poder dirigir el cap de Estat Català, completament separatista.
Les declaracions de la Generalitat son de que tot està igual i que la única solució es un Govern autènticament republicà (Azaña). Com es veu, l'assumpte ha passat a gran maniobra política i ells volen imposar el Govern d'esquerres a Tota Espanya.
Aquest
partit únicament ha procurat guanyar prometent i donant. Tots els jornals han
augmentat en gran manera i la majoria de la gent viu bé i malbarata i sembla
que hi hagi gran abundància: però a costa dels estalvis dels altres i del
treball dels espanyols. Han augmentat els arbitris i el nombre de gent empleada a les oficines públiques i van grasses: però
un dia o un altre s’acabaran les reserves del país i vindran els treballs. [Resulta evident la poca simpatia de Pere Arola pel partit Esquerra Republicana de Catalunya]
A Madrid la impressió el dia 23 era que el assumpte està arreglat. Hi ha hagut conversacions del Delegat de l’Estat, Carreras Pons amb en Companys.
Circulen
tota classe de rumors, entre ells de crisis i crisis parcial. El dilluns a la
tarda, el Parlament discutirà l’assumpte,
El dilluns,
25, es presenta el Govern al Parlament. Els rumors indicaven que la formula
consistia en que a Catalunya s’anul·lés la Llei, i després es farien las
reformes en la “Reforma Agraria” perquè el Parlament Català pogués legislar
sobre l’assumpte.
En Samper
feu un bon discurs , con tot lo dit per ell, molt conciliador. Parlaren
Gil-Robles i M. Velasco amb igual to. Cambó també; Goicoechea, violent; Azaña i
Prieto cap a la seva maniobra. Després de nous discursos i 7 hores de
discussió, no es va treure aigua clara de res. El Govern ha aconseguit que
primer s’aprovin els pressupostos.
Els dimarts
i dimecres, 26 i 27, sessió tarda i nit, pressupost; instrucció,
bons discursos i votació.
A Catalunya,
el 26 i 27, sembla es preparen els decrets que La Lliga exigia per tornar al
Parlament. La situació del assumpte
català segueix confosa. El Govern diu que hi ha solució. Però en Companys pesi
a las visites d’en Carreres diu que tot està igual i volen fer el Reglament. Fa
unes declaracions que molesten a en Samper i a la nit del dia 27 es presenta al
Parlament un decret demanant plens poders per legislar sobre la delimitació
entre Estat i Generalitat per que aquesta faci una Llei de Conreus.
Rumors de crisis. En Samper dona una nota amb la fórmula consistent en que la Generalitat acati la sentencia del Tribunal de Garantias i castigui als que facin complir la Llei, i després se li eixamplaran les facultats. No se sap quina posició adoptarà en Companys.
La premsa de
l’Esquerra fa gran campanya de tipus separatista: per altre part s’han adoptat precaucions i previsions per donar un cop. La
posició de la Generalitat es amenaçadora. El somatent ha estat reformat i ha
passat a ser òrgan de l’Esquerra que està armada fins al capdamunt. Precaucions
a les casernes.
El dijous a
les Corts (día 28) no son discutits els
plens poders: sembla hi ha dificultats dons els monàrquics demanen “quòrum”.
Aquests fan obstrucció per que no es tanqui el Parlament el dissabte i al final
l’aixequen prometent que es discutirà tot.
Mor a
Barcelona el Conseller de Governació, Selves. Es enterrat el 29. Això obre un
parèntesi al assumpte català.
Al Parlament
el 29 a la tarda i nit sessió: obstruccions del ramaders i grans avalots. El
dissabte 30, solsamènt sessió a la tarda i es deixa pel dimarts l’assumpte
català. Es tem molt fundadament la crisis.
Juliol, 1934
El dilluns, 2, continuen circulant tota classe de rumors. En Gil-Robles s’ha casat i abans de marxar digué al Govern que els seus diputats no volien votar la “Llei de plens poders” [Llei sol·licitada pel Govern de Lluis Companys].
Sembla que el Govern es te d’acontentar amb una votació de confiança per tancar les Corts. No obstant, el dimarts, 3, al Parlament no es parla de l’assumpte. El dimecres, 4, es presenta la proposició de confiança i es fan llargs discursos i al final hi ha un escàndol enorme, sortint pistoles i abandonant Alba la Presidència. Al fi tot s’arregla i es vota la proposició i es tanca el Parlament. En teoria el Govern ha significat que faria acomplir la sentencia fos como fos: no obstant es creu que no en farà res. La Lliga s’abstingut.
Continuen les sessions del Parlament Català.
En Companys fa declaracions violentes contra dretes i radicals. Sortirà el
Reglament de Conreus [Reglament de la Llei de Contractes de Conreus que potser podría pactarse amb Madrid]. Segueixen les sessions d’aquest els dies 3, 4, 5 i 6; i els 10, 11, 12 i 13. Continuen les opinions sobre la situació
entre el Govern i la Generalitat. Es diu que el Govern ha acceptat la Llei per
que ja ha passat el termini [Suposo que es refereix al termini per recórrer la segona Llei, la formulada per Lluhí; els qui així opinen la considerarien vigent...] i que diu
que el Govern de la Generalitat transigeixi en el Reglament.
Mes tard el Govern de la Generalitat es queixa de la forma en que es porten els traspassos.
Mes tard el Govern de la Generalitat es queixa de la forma en que es porten els traspassos.
El dia 14, en Companys rep un ofici del
President del Govern [de Madrid] en que li mana, com representant del Govern
que faci acomplir la sentencia del Tribunal de Garanties [És a dir, el Govern de Madrid no considera vigent la Llei proposada per Lluhí sinó la primera; vigent i anul·lada per Sentència del Tribunal de Garanties]. La cosa resulta ser
per arreglar-lo. Després de molts dies contesta en Companys molt atentament
dient que es farà tot el necessari amb el Reglament. Aquest surt dies després,
el 25. Y tot queda arreglat. Si be la CEDA esta enfadada per la lenitat del
Govern.
Uns articles injuriosos en un setmanari
separatista donen lloc a actuació judicial. Ja fa dies hi hagué un enrenou en
una vista .
El dia 21, dissabte, la cosa fou mes grossa:
hi hagué grans baralles i crits separatistes i es suspengué la vista. El 24,
se’n celebrà un altre amb mes escàndols i destitució d’un policia per acomplir
el seu deure. El 26 es celebrà la suspesa acabant amb dos petits incendis i la
detenció d’un diputat. Es fa una gran campanya contra els jutges. A Madrid s’ho
prenen seriosament i en Lerroux s’enfada.
Continuen els atracaments.
Circulen rumors sobre moviments
revolucionaris pel 1er d’Agost i es prenen precaucions.
Les esquerres volen canviar el rumb de la República.
Agost, 1934
És temien molts succeïments pel 1 d’Agost;
però no passa res. Únicament a Madrid hi hagué alguns ferits. El conflicte
entre la Generalitat i el Govern continua estacionari.
Aquí treuen el Reglament que es una confirmació
de la Llei. En Samper està esperant; la CEDA està furiosa per la seva
debilitat.
Continua la guerra amb els atracadors. Es
assassinat un fabricant; tancant les fabriques
de la Unió Cotonera i el Govern ho vol resoldre. Es nota una gran
agressivitat del Govern de la Generalitat contra els industrials.
Els assumptes del Concert Econòmic determinen
que els bascos facin unes eleccions de segon grau el dia 12, diumenge, i el
Govern les vol impedir. Circulen rumors sobre actituds de militars. El atur
forçós va creixent.
Les eleccions basques es celebren
interrompudes pel Govern. Son detinguts molta gent i s’inicia un nou enredo.
Els de Catalunya els recolzen per tots els medis.
Lluis Companys |
L’ Institut de San Isidre s’ha passat a les
dretes i excita al Govern per que es acompleixi la sentencia. Sembla es
celebrarà un acte a Madrid el dia 8.
La situació política, a partir del dia 15,
entra en activitat i es molt confosa. La CEDA sembla retira el seu recolzament
al Govern i hi ha rumors de crisis, però sembla, el 23, que aquesta es conjura.
Els radicals es barallen i no volen deixar entrar la CEDA. Les esquerres
s’uneixen.
Hi ha rumors de una reunió de parlamentaris a
Euzcadi el diumenge 26 i el Govern es queixa de la actitud partidista d’en
Companys atacant al Govern i ajudant als bascos. L’assumpte del bascos segueix enredant-se.
El Govern català diu que no els recolzarà però en Companys fa declaracions en que dona una explicació de la seva dependència del poder central que equival a esser independent. Els bascos volen celebrar Assemblea de parlamentaris el dia 2, a Zumárraga.
El Govern català diu que no els recolzarà però en Companys fa declaracions en que dona una explicació de la seva dependència del poder central que equival a esser independent. Els bascos volen celebrar Assemblea de parlamentaris el dia 2, a Zumárraga.
El Govern de la Generalitat feu una Llei
sobre la prohibició d’entrada de blat mentre hi hagués a Catalunya que dona
lloc a violentes protestes i represàlies o intent d’aquelles de la resta
d’Espanya.
Encara que sembla que les relacions entre els
dos Governs son mes amistoses després de nombroses visites, no obstant
l’assumpte dels Conreus no està resolt, ni cap altre. S’accentua la campanya
separatista.
Continuen a Madrid les col·lisions entre
comunistes i feixistes. Sembla que el Govern serà substituït per un presidit
per Lerroux amb la CEDA. L’assumpte de Vasconia
no es mes que part del complot contra el Govern de les esquerres.
Així, tot això està mogut per
l’Esquerra. Y l’Azaña corre per Catalunya aquest mes prenent les aigües i fent
treballs.
Sembla es vol fer una unió d’esquerres sense
l’Azaña.
Surt una reforma del Batchillerat, protestada
por les dretes. També hi ha la inquietud per l’aplicació de la Reforma Agrària.
A Catalunya continua molt difícil la situació
de les industries, agreujada, a més de les cargues socials cada dia mes grans,
por el boicot, o amenaça de ell de la resta d’Espanya.
Setembre,
1934
El diumenge, dia 2, es celebra a Zumárraga la dita assemblea: sols hi deixen anar als diputats sent detinguts els representants del Ajuntaments. Gracies al tacte del Governador de Guipúscoa es va dissoldre l’Assemblea Vasco-Catalana [Indalecio Prieto, etc... ] després els catalans visitaren pobles amb incidents. Els incidents van esser importants a Guernica i altres poblacions els dies 3 i 4 amb crits subversius i violentes col·lisions. El Govern diu que prendrà mesures molt enèrgiques.
Zumárraga. Iglesia de la Asunción |
El dia 5, dimecres, es assaltat el local del
Institut Agrari de Sant Isidre a Barcelona, e incendiat. El Govern s’ho pren
primer a la fresca, però després diu que ho te que respectar tot. En realitat,
la culpa indirecta del fet es del Govern.
Al vespre del 6 el Govern de la Generalitat
prohibeix la sortida dels autocars que portaven pagesos a Madrid. Mes de 300
autocars van quedar sense sortir. Per impedir-ho es tancà en absolut el pas per
les carreteres. Solament van poder sortir els trens especials.
El Govern de Madrid pren disposicions pel
temor de conflictes greus i moviments subversius. A Vasconia continua la part
de l’extensa maniobra contra el Govern y les dretes. Aquesta maniobra es la
d’anar produint conflictes a tot arreu ajudats per en Companys per tombar la
situació. A Vasconia els nacionalistes catòlics s’han associat tontament amb
les esquerres per obtenir la separació. Aquests dies dimiteixen tots els
Ajuntaments d’allà, posant el Govern en
greu situació.
El dissabte, 8, es celebra la Assemblea a
Madrid, però els socialistes declaren vaga general: tot para i hi han violents
tirotejos, amb 10 morts i 15 ferits. Al diumenge es torna al treball. Es
celebra a Covadonga una assemblea de la CEDA; es declara la vaga general i
també hi ha violents incidents.
A Barcelona s’inicia la agitació promoguda
per la Generalitat. El A. Obrera fa una manifestació dient que ells son els
incendiaris del Institut Agrari Sant Isidre.
Bandera de los Requetes. Es la bandera adaptada por Fal Conde |
El diumenge, 9, son detinguts 100 del Requetè a Olesa i passejats per Barcelona, emmanillats, després d’avisar-ho per radio en Dencàs.
Hi ha rumors de vaga pel dia 10 però no passa res y s’organitza per la nit una gran manifestació de protesta contra el feixisme.
S’accentua la tendència separatista i la
animositat contra els jutges. Hi ha incidents en la “vista” contra un
separatista. Es fan preparatius pel 11 de Setembre que te que tenir un caràcter
separatista.
Sembla que la situació política a Madrid
desembocarà en un Govern recolzat per la
CEDA que restablirà l’ordre i la pau.
La manifestació del 10 al vespre no tingué
l’èxit esperat i fou molt fluixa. El dia 11 es celebra la festa: se li dona un
caire separatista. La bandera principal era amb l’estrella i no es deixà posar
cap bandera española: van ser
estripades.
Els incidents del Palau de Justícia del dia 9 tenen molta importància. El Tribunal fou agredit i a la sortida en Badia va fer detenir el fiscal, que passà 4 hores pres. Els jutges s’enfaden i fan reunions i disposicions. El Govern de Madrid s’ho pren molt sèriament i es parla de treure l’Ordre Públic i convocà urgentment la Junta de Seguretat.
Palau de Justícia de Barcelona |
El dimecres a la tarda fan dimitir al Jefe de Servicios Badía, causant del atropello del diumenge. Era el verdader amo dels serveis d’Ordre Públic. El dijous, 13, es reuní a Madrid la Junta de Seguretat però no passà res.
A la protesta dels jutges en Lluhí contestà enfadat per que s’avien insubordinat al dirigir-se al Govern Central e invitava a 6 magistrats a marxar. Però el Govern Central digué que això no tenia cap força. Surt un decret de la Generalitat regulant l’autoritat al Palau de Justícia i al final s’apaigavà la situació per el moment.
El dia 12 s’obre el Parlament Català, fent sessió també el 13: es aprovat el Reglament reformat de la Llei de Contractes de Conreus i es dona facultat per fer un text refós. Al final la Llei queda igual i el Govern de Madrid havent claudicat completament. Lo mateix passarà amb la Justícia. El dia 12 es diu que la crisis es imminent però després, vista segon es creu, la situació d’Orde Públic, s’aplaça per la reunió del Parlament. S’esperen esdeveniments d’importància.
[Aprovisionament d’armes... pels socialistes ??]
Gijón; principal port d'Astúries |
El dia 15 es tenia que fer el trasllat les
despulles de Galán i García Hernández a Madrid però el Govern ho volia aplaçar.
La “comissió” en canvi es va posar forta
Al final, el Govern ho suspèn <<sine
die>> , dons sembla que es volia aprofitar la gran manifestació per fer un moviment
revolucionari al que els socialistes
estan disposats i preparats.
A Astúries es fa vaga general. Continuen les recerques
d’armes el dia 18.
Circules rumors de la formació a Catalunya
d’un gran partit afiliat a la CEDA en que entra en Anguera de Sojo.
El Govern de la Generalitat inicia una
violenta campanya contra els tradicionalistes. Després de les detencions del
dia 9 que resultaren ser de gent pacifica
s’han fet moltes mes i no se’ls deixa anar.
El dia 19 s’acorda nomenar a en Mestres
conseller de Sanitat i a en Dencàs, de Governació.
Aquest dia a la Ciutat Universitària es
descobreix un important transport d’armes i molts detalls sobre el vast
moviment revolucionari socialista que es
preparava . Els dies successius continuen els descobriments i els registres de
la policia.
Es veu que es tractava d’un vastíssim moviment amb tota classe d’armament. Es tractava de
cremar i saquejar els centres oficials fent una revolució del tipus rus. Es diu
que en Trotski era el dirigent. Sembla que encara hi ha amagat casi tot
l’armament. Era per fer una revolució a Portugal, però es va avortar i s’ho
vengueren als socialistes. Es declarat l’estat d’alarma. (1)
Ciutat Universitària. Madrid, 1936 |
El dia 22 la Lliga acorda tornar al Parlament. Sembla que la Esquerra també torna a Madrid. En Cambó farà una conferencia el dia 28. El diumenge, 23, es fa un homenatge a en Badia assistint-hi tot el Govern de la Generalitat. A Madrid causa mal efecte. Continuen esclatant bombes.
Aquest mateix dia, a Valladolid s’inaugura el
Congrés de Regadius fent el discurs l’Alcalà Zamora referint-se l’avenir
d’España. Produeix bon efecte a tothom dons cada un s’ho interpreta com
favorable a ell.
Segueixen els comentaris sobre la crisis. La
CEDA fa assemblea el dia 26 i sembla acorda demanar un Govern majoritari , però
no els hi fa por unes noves eleccions.
En Samper havia dirigit a en Companys una
nota dient que advertís als jutges ser nul·la la comunicació d’en Lluhi. El dia 26 en Companys contesta dient que no
ho ha fet per que el Govern Central no te autoritat en això. El Govern s’enfada
i dona una nota molt violenta per endavant, abans d’acordar el procedent.
El dia 25 mort en Jaume Carner.
Hi ha rumors d’estat de guerra per arreglar
lo de Catalunya [ 1 ]
Surt la comunicació d’en Samper a la
Generalitat. Diu que es tindrà que fer una Llei
per posar-se d’acord sobre les
facultats del President de la Generalitat.
El dia
28 es fa la reunió de la Junta de Seguritat referent a la autoritat del jutge especial d’armes a Catalunya. Al final no s’entenen
El dia 29 surt un decret dient que les
critiques als funcionaris de Justícia es tindran que fer pel Tribunal Suprem. Y
s’anuncia una Llei per regular el President.
Es cèlebre un dia d’aquets una reunió a
Saragossa en que en Gil-Robles deixa fundat el partit autònom català (CEDA), en
el que entra en Cirera, en Anguera de Sojo, etc...., dirigit especialment als
pagesos. Produeix mal efecte a la Lliga, que en Gil-Robles no accepta per massa
catalanista.
El dia 28, en Cambó fa un discurs al Palau.
La Lliga es veu rectifica la seva posició enfront de la CEDA. Així aconsella las propietaris firmar
uns papers contra l’opinió del Institut i de la CEDA. Això produeix bon efecte
a la Generalitat.
[La tensió acumulada entre el govern de Madrid i el de la Generalitat a conseqüència de les discrepàncies respecte a les competències del President d'aquesta i, en particular, respecte a l'Administració de Justícia, sembla resoldre's mitjançant un acord de 21 de Setembre; però aquest acord no és acceptat per Gil Robles: la CEDA deixa de recolzar al govern i Samper dimiteix]. S’espera la crisis per el dia 1. Es creu es
formarà un Govern Majoritari, però els socialistes i les esquerres estan
disposats a impedir-ho sigui com
sigui...
(1) [El 28 de juliol de 1933 les Corts aprovaven la Llei d'Ordre Públic que va substituir a la Llei de Defensa de la República, norma d'excepció que havia regulat l'ordre públic durant el primer bienni republicà (1931-1933).
La nova Llei d'Ordre Públic facultava al govern per establir tres estats d'excepció per Decret, sense necessitat que les Corts suspenguessin prèviament les garanties constitucionals:
L'estat de prevenció facultava al Govern, que era qui ho declarava, per prendre «mesures no aplicables en règim normal» durant dos mesos, que podien esse prorrogats. Aquestes mesures governatives afectaven al dret de “lliure de circulació pel territori nacional, facultaven la intervenció en indústries i comerços que poguessin motivar pertorbacions de l'ordre públic, amb la possibilitat de suspendre'ls temporalment, obligaven a la presentació prèvia de publicacions i atribuïen competències preventives sobre reunions i associacions”
· L'estat d'alarma podia ser declarat pel Govern «quan així ho exigeixi la seguretat de l'Estat, en casos de notòria i imminent gravetat». Facultava a les autoritats governatives per practicar registres de domicilis, detencions preventives, imposar penes de desterrament fins a 250 quilòmetres (que era el límit establert en la Constitució), «compel·lir» a presumptes alteradores al canvi de residència, prohibir actes públics i dissoldre associacions considerades perilloses. Sánchez Covisa, president de la Comissió i defensor del dictamen, va reconèixer que l'estat «d'alarma és un estat de suspensió absoluta de garanties. De manera que de l'estat d'alarma al de guerra no hi ha més que un pas: la resignació dels poders de l'autoritat civil i el lliurament del comandament a l'autoritat militar»
· L'estat de guerra també era declarat pel Govern si l'autoritat civil no pogués «dominar en breu terme l'agitació i restablir l'ordre». Sota l'estat de guerra assumeix el comandament suprem l'autoritat militar
En els estats de prevenció i d'alarma els presumptes delictes contra l'ordre públic no eren jutjats pels tribunals ordinaris sinó per uns “tribunals d'urgència” creats per la llei i integrats per magistrats de la corresponent Audiència Nacional, i en els quals els sumaris i causes es tramitarien peremptòriament, i en l'estat de guerra per Consells de Guerra integrats únicament per militars.
Les sancions imposades pels “tribunals d'urgència” podien ser recorregudes davant el Tribunal de Garanties Constitucionals, però es van presentar molt pocs recursos, la qual cosa seria una prova de la seva ineficàcia]
No hay comentarios:
Publicar un comentario